Política

Joan Martín

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Salt (PSC)

“Desenvolupant el sector sud, hem de millorar el centre”

“Els ingressos per activitat econòmica són molt baixos. Hem de potenciar la construcció i el sector de serveis, sobretot el comerç”

“No podem esperar més de deu anys per fer el nou Trueta i cal afrontar com es materialitza el gran creixement de població que suposarà”

El pacte ERC-Junts és de cadires i sous. La implicació pública i d’acció de Junts és quasi inexistent La singularitat de Salt és tan diferent de qualsevol altre lloc que requereix actuacions molt concretes i singulars
Per Vox, els immigrants són els culpables. Però els delinqüents són delinqüents, digui el que digui el DNI

El PSC va ocu­par l’alcal­dia de Salt del 2007 al 2011 amb Iolanda Pineda, però des de lla­vors els qua­tre intents per assu­mir el poder han estat infruc­tu­o­sos. Amb l’engi­nyer tècnic informàtic Joan Martín i Pun­tada (Salt, 1978) com a alcal­da­ble en les dues últi­mes con­te­ses elec­to­rals, els soci­a­lis­tes han vist com ERC rete­nia el poder obtin­gut el 2015 amb un pacte d’Inde­pen­dents per Salt-CUP. L’any pas­sat, el PSC va ser segon amb 1.481 vots i cinc regi­dors, dar­rere dels repu­bli­cans (1.926 i sis, res­pec­ti­va­ment). Martín admet que hi va haver con­ver­ses amb ERC per gover­nar, però lamenta la deriva d’anun­cis buits de l’equip de govern, for­mat pels repu­bli­cans i Junts, i con­fia que el crei­xe­ment del sec­tor sud del muni­cipi amb el cam­pus de salut incen­tivi la cons­trucció i el sec­tor de ser­veis locals.

Pri­mer de tot, quin balanç fa del resul­tat de les muni­ci­pals del 2023?
Home, jo crec que els resul­tats dei­xen clara una tendència que és la reducció o dava­llada d’Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya. Qui va per­dre un impor­tant nom­bre de vots va ser Esquera. Però si ana­lit­zem amb més detall com va anar la con­tesa elec­to­ral, el que veiem és que el gran pro­blema va ser la par­ti­ci­pació [un 47,55%, amb una abs­tenció del 52,45%]. Ja prevèiem pro­ba­ble­ment una cai­guda de par­ti­ci­pació, però esperàvem superar el 50%. Això va fer que la situ­ació quedés de manera simi­lar al man­dat ante­rior. Si haguéssim arri­bat a aquesta xifra, l’empat en nom­bre de regi­dors amb Esquerra hau­ria estat garan­tit, no dic gua­nyar.
Hi ha ciu­ta­dans que no se sen­ten prou impli­cats o amb prou sen­ti­ment de per­ti­nença per anar a votar a les muni­ci­pals?
Això és una cosa que sem­pre hem hagut d’ana­lit­zar, perquè veiem molta més par­ti­ci­pació en altres elec­ci­ons que no pas en les muni­ci­pals. Hi va haver un joc de l’equip de govern ante­rior [d’ERC i Junts] amb les seus elec­to­rals i ho vam denun­ciar. Per què ho dic? Perquè un dels llocs amb més dava­llada de par­ti­ci­pació, d’un 30%, va ser la zona de la plaça Cata­lu­nya, on tenim un elec­to­rat molt fidel i hi va haver un canvi de seu [del Mas Mota a l’espai Som Salt, a l’antic Tra­mun­tana]. També s’ha de dir que som un par­tit més trans­ver­sal i mol­tes vega­des sor­gei­xen par­tits muni­ci­pa­lis­tes que tenen un per­fil sem­blant al nos­tre. Estic pen­sant en el par­tit de jubi­lats [Unió Euro­pea de Pen­si­o­nis­tes] i en Unim.
Els van res­tar vots?
Hi havia alguna can­di­da­tura amb mili­tants del Par­tit Soci­a­lista que for­ma­ven part d’aque­lles can­di­da­tu­res. Ens sap greu, però són vin­cu­la­ci­ons que entenc, perquè són per conei­xença, ciu­ta­da­nia, veïnatge.
Com valora el pri­mer any de man­dat d’ERC i Junts?
Per començar, és un pacte en mino­ria, que és molt dife­rent del pacte que hi havia ante­ri­or­ment [ERC i Junts tenien 11 regi­dors de 21 en el man­dat ante­rior i ara en tenen 10]. Però la sen­sació és la mateixa, o sigui, que és un pacte de cadi­res. Per què dic que és un pacte de cadi­res? És un pacte de cadi­res i de sous perquè la impli­cació tant pública com d’acció de govern de Junts és pràcti­ca­ment ine­xis­tent. Ho vam tro­bar en el man­dat ante­rior i ho estem veient ara. Estan, diguéssim, en un abso­lut segon terme res­pecte a Esquerra. Per nosal­tres, és un pacte de con­veniència i no aporta gaire al muni­cipi.
El futur de Salt està con­di­ci­o­nat pel futur cam­pus de salut al sud del muni­cipi. Fins a quin punt creu que afa­vo­rirà el muni­cipi i quins perills hi veu, en el crei­xe­ment del sec­tor?
Home, sens dubte el futur de Salt depèn del desen­vo­lu­pa­ment de tot el sec­tor sud, però no només això, sinó també l’acti­vi­tat econòmica que pot gene­rar el cam­pus de salut i la resta del sec­tor. Què vull dir? L’acti­vi­tat econòmica que s’ha de con­di­ci­o­nar a la zona comer­cial de l’Espai Gironès [a tocar del cen­tre comer­cial]. Una de les man­can­ces més impor­tants que té Salt és l’acti­vi­tat econòmica. Els ingres­sos que té Salt se situen en la mit­jana dels muni­ci­pis de la seva mida, no vull dir el seu per­fil de població, sinó la seva mida. Però el gran pro­blema que tenim és que els ingres­sos per acti­vi­tat econòmica són real­ment bai­xos. Això és perquè tra­di­ci­o­nal­ment és una ciu­tat dor­mi­tori on tenim molts habi­tants que tre­ba­llen fora de Salt. Això ho hem de rever­tir de manera intel·ligent, perquè no podem posar grans polígons indus­tri­als, ni petroquímiques ni coses d’aques­tes, sinó que al final les acti­vi­tats dels nos­tres ciu­ta­dans són prin­ci­pal­ment dues: la cons­trucció i el sec­tor de ser­veis, sobre­tot el comerç. I hem de poten­ciar això. I ho hem de fer cre­ant siner­gies. Una siner­gia molt interes­sant va ser que l’Espai Gironès va supo­sar posi­ci­o­nar Salt en el mapa de les comar­ques giro­ni­nes com un espai comer­cial impor­tant i de ser­veis. I així ho veiem. Salt està donant la capa­ci­tat de ser­veis a la qual Girona no arriba en la seva àrea metro­po­li­tana. Estic pen­sant en la pis­cina muni­ci­pal; tenim moltíssi­mes AFA (asso­ci­a­ci­ons de famílies d’alum­nes), de Vila­bla­reix, Aigua­viva, For­nells, Quart, Bes­canó. Totes venen a Salt a fer ser­vir ser­veis. A la pis­cina muni­ci­pal per fer cur­sets de natació, a l’espai de gimnàstica, als clubs espor­tius, a la Coma Cros amb les seves uni­ver­si­tats. Estem donant una sèrie de ser­veis i estem com­pen­sant molt bé Girona. Estem molt ben coor­di­nats en aquests ser­veis.
I el cam­pus de salut?
Per tant, hem de gene­rar més ingres­sos. I el cam­pus de salut ha de fer això: donar un hos­pi­tal, que és una neces­si­tat de Girona, i quan dic Girona vull dir la província de Girona, un hos­pi­tal que creï siner­gies amb l’hos­pi­tal de Santa Cate­rina que tenim, i el parc Martí i Julià, que suposi que tin­guem un hos­pi­tal de més cate­go­ria. Gràcies a aques­tes siner­gies, cal que les espe­ci­a­li­tats puguin créixer al nou Tru­eta perquè es puguin com­par­tir una sèrie de ser­veis amb el Santa Cate­rina i evi­tem, doncs, mol­tes vega­des haver d’anar a Bar­ce­lona. Ho dic per l’experiència d’haver tin­gut un fill allà. Hem d’ele­var el nivell assis­ten­cial del Tru­eta, però a la vegada hi ha d’haver un sec­tor edu­ca­tiu uni­ver­si­tari, i també d’inno­vació, perquè al final la uni­ver­si­tat també porta inno­vació al dar­rere, que fa que empre­ses vin­cu­la­des al sec­tor sani­tari es puguin posar aquí, però a la vegada també un sec­tor comer­cial que revifi l’Espai Gironès. Qui­nes són les pro­blemàtiques? Els ter­mi­nis de vega­des són un perill, i això és una de les coses que hem de lamen­tar mol­tes vega­des per part de la Gene­ra­li­tat i l’equip de govern de Salt. Si ana­lit­zem quin és el calen­dari pre­vist en l’acord del juny del 2020, ja acu­mu­lem més d’un any o dos anys de retard. Al final, les neces­si­tats es van gene­rant arreu, i, si no ens espa­vi­lem, per les neces­si­tats sanitàries d’altres ter­ri­to­ris, de la mateixa Bar­ce­lona, de les comar­ques tar­ra­go­ni­nes o de les comar­ques de Lleida, al final podem tor­nar a per­dre l’opor­tu­ni­tat d’avançar en el Tru­eta i això no ho podem per­me­tre.
Però s’aca­barà fent segur, no?
Crec que sí, però no és el mateix fer-lo en els pròxims 10 anys que en els pròxims 20 o en els pròxims 30, perquè Salt no pot espe­rar aquest desen­vo­lu­pa­ment amb la neces­si­tat que té al dar­rere [...]. És un repte també perquè tot desen­vo­lu­pa­ment econòmic urbanístic suposa un crei­xe­ment impor­tant de la població en habi­tatge i això també s’ha d’afron­tar com es fa i a la vegada ha de rever­tir per millo­rar els ingres­sos i que suposi una reur­ba­nit­zació en sec­tors més depri­mits, com ara el sec­tor cen­tre. Aquí, hi veig les man­can­ces de no tirar enda­vant amb la inten­si­tat que seria necessària aquest pro­jecte.
Alguna vegada he sen­tit el seu dis­curs sobre segu­re­tat i m’ha sem­blat una mica sem­blant al de Vox. Què dife­ren­cia el PSC de Vox?
Ana­lit­zem les dades i les neces­si­tats i el que ens diuen els veïns. Veiem evi­dent­ment que estadísti­ca­ment no tenim gaire pro­blemàtica en segu­re­tat si ho com­pa­rem amb el nos­tre entorn, però sí que els veïns tenen aquesta sen­sació d’inse­gu­re­tat. No només ho diem nosal­tres, també ho diu Junts. Aquesta sen­sació reque­reix exe­cu­tar unes acci­ons per millo­rar.
El PSC havia par­lat de sere­nos durant la cam­pa­nya.
Ho defen­sem, i tant. Posaré com a exem­ple dos dels punts més calents, espe­ci­al­ment ara que ve l’estiu: la plaça de la Lli­ber­tat i el sec­tor de la Maçana, o la plaça de la Maçana. Els veïns tant d’un sec­tor com de l’altre fan rei­vin­di­ca­ci­ons públi­ques cons­tants pel soroll de gent que pren begu­des. Al final, es tracta de tenir emple­ats públics que puguin tre­ba­llar, que puguin par­lar amb aquells ciu­ta­dans que fan soroll fins i tot sense ser-ne cons­ci­ents. Fer aquell toc d’atenció pot millo­rar la como­di­tat i la qua­li­tat de vida de la gent. Això no vol dir, com diu Vox, que s’hagi de cri­mi­na­lit­zar un sec­tor específic de la població. Ells sem­pre diuen que els immi­grants són els cul­pa­bles. Els delinqüents són delinqüents, digui el que digui el DNI. No ens agrada la dife­ren­ci­ació que fan.
Ja ho vaig pre­gun­tar a l’alcalde: què es pot fer amb l’edu­cació de Salt perquè no hi hagi cen­tres on tots o gai­rebé tots els alum­nes són nou­vin­guts?
És una de les pro­blemàtiques. Un dels prin­ci­pals motius pels quals els joves en edat de tenir fills mar­xen de Salt és el tema edu­ca­tiu. Això és un pro­blema.
És dolorós?
Sí, és dolorós. Però, si ho ana­lit­zem, jo crec que des de la Gene­ra­li­tat, en con­nivència amb aquest equip de govern, volen fer ser­vir les matei­xes regles a Salt que tot arreu. La sin­gu­la­ri­tat de Salt és tan dife­rent de qual­se­vol altre lloc que reque­reix actu­a­ci­ons molt con­cre­tes. Estem sen­tint par­lar rei­te­ra­da­ment de la lluita con­tra la segre­gació esco­lar. Quan par­lem de la segre­gació esco­lar i lle­gim els infor­mes del Síndic de Greu­ges o les reco­ma­na­ci­ons de la Fun­dació Bofill, es diu que una aula no hau­ria de tenir més d’un 25% de NESE (neces­si­tats específiques de suport edu­ca­tiu) [...]. A Salt estem par­lant que a secundària en tenim més d’un 57%. Quan par­lem de segre­gació, per més que ens movem, sem­pre supera­rem aquests llin­dars [...]. Salt és un lloc on hi ha d’haver res­pos­tes molt sin­gu­lars, perquè aquests números no hi ha cap muni­cipi a Cata­lu­nya que els tin­gui. I, si em per­mets, no podem cri­mi­na­lit­zar com fan algu­nes enti­tats l’escola con­cer­tada sal­tenca. Té un finançament molt més limi­tat que l’escola pública i està donant un suport edu­ca­tiu molt impor­tant i està aco­llint molt alum­nat NESE sense tenir els matei­xos recur­sos. L’escola con­cer­tada sal­tenca està molt i molt impli­cada i té els índexs NESE molt ele­vats. Hi ha esco­les con­cer­ta­des amb grups per sobre del 50%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia