Política
El jutge obre una línia d’investigació secreta per l’espionatge d’Aragonès amb Pegasus
El magistrat ha acordat prorrogar durant sis mesos més la investigació
------------
El jutge de Barcelona que investiga l’espionatge a Pere Aragonès ha obert una nova línia d’investigació, que ha declarat secreta, per aclarir el paper del CNI en les infeccions al telèfon mòbil del president de la Generalitat a través dell programari Pegasus.
Segons han informat a Efe fonts jurídiques, el titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, ha acordat una bateria de diligències, sol·licitades per l’acusació que exerceix Aragonès en la causa, en una peça separada que ha declarat secreta pel termini d’un mes, prorrogable.
D’aquesta manera, només el propi magistrat i el fiscal del cas -Roberto Valverde, coordinador de l’àrea de Delictes Informàtics- tindran coneixement del resultat de les indagacions: ni la defensa de l’exdirectora general del CNI Paz Esteban, que exerceix l’Advocacia de l’Estat, ni Andreu Van den Eynde, lletrat del propi Aragonès, podran tenir accés a les mateixes fins que no s’aixequi el secret.
El jutge, que el passat mes de gener va prendre declaració a Esteban com a investigada, se centra ara a esbrinar si l’espionatge a Aragonès va comptar en tot moment amb aval judicial i qui està darrere de les suposades infeccions que l’acusació situa en dates en les quals l’ús de Pegasus en el mòbil del president encara no havien estat autoritzades pel Suprem.
En paral·lel, el magistrat ha acordat prorrogar durant sis mesos més la investigació sobre l’espionatge a Aragonès, d’acord amb el criteri de la Fiscalia i l’acusació particular exercida pel president, mentre que la defensa és partidària d’arxivar ja la causa.
De fet, fa escasses setmanes el jutge va rebutjar la petició de l’exdirectora del CNI Paz Esteban, ara com ara l’única investigada, perquè se li arxivi la causa, una decisió que l’Advocacia de l’Estat ha recorregut davant l’Audiència de Barcelona, amb el suport de la Fiscalia.
Aval del Suprem
El jutge insisteix a aclarir si tots els atacs amb Pegasus al mòbil del president de la Generalitat comptaven amb l’aval del magistrat del Tribunal Suprem encarregat del control del CNI, les actuacions del qual autoritzant l’ús de Pegasus esgrimeix l’Advocacia de l’Estat per exculpar Esteban.
D’acord amb aquestes actuacions, que el govern espanyol va remetre al jutge amb fragments suprimits al·legant que contenen informació reservada, el jutge del Suprem encarregat del control del CNI va avalar l’espionatge del mòbil d’Aragonès al juliol de 2019 -amb dues pròrrogues més de tres mesos d’octubre del 2019 i de gener del 2020-, després que els serveis secrets adduïssin que coordinava les accions dels CDR.
En la seva querella inicial, que també dirigeix contra el grup israelià NSO que comercialitza Pegasus, Aragonès detallava tres atacs al seu mòbil els dies 4, 5 i 13 de gener del 2020 -coincidint amb la investidura de Sánchez-, que van ser detectats pel laboratori canadenc Citizen Lab que va destapar l’espionatge massiu a l’independentisme.
Amb tot, una pericial informàtica posterior que Aragonès va aportar al jutjat conclou que el dirigent d’ERC va tenir el mòbil infectat amb Pegasus entre juliol del 2018 i març del 2020, més enllà del període en què l’espionatge del CNI comptava amb cobertura judicial.
En conseqüència, el magistrat es planteja encarregar una anàlisi forense independent del mòbil del president que determini les dates en què va estar infectat amb Pegasus, examen que podrien efectuar els Mossos d’Esquadra, que ja van confirmar l’espionatge del telèfon dels dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, investigat en un altre jutjat de Barcelona.
Nou informe pericial
Els afectats per l’espionatge amb Pegasus, que una investigació duta a terme pel laboratori canadenc Citizen Lab va xifrar en 60 persones de l’entorn independentista, expliquen que un nou informe pericial conclou que els seus mòbils van ser infectats des d’un únic domini d’internet i la mateixa infraestructura informàtica.
Aquest informe, encarregat per les acusacions i que també consta en la causa en la que s’investiga l’espionatge a Aragonès, revela similituds entre el mecanisme amb què va ser infectat el seu mòbil i el dels telèfons d’uns altres dels atacats, cosa que segons les acusacions apunta al fet que el CNI estava darrere de tots els atacs.
En la seva compareixença al Congrés per l’escàndol de Pegasus, que va acabar provocant la seva destitució, Esteban va admetre que els serveis secrets havien espiat una vintena de polítics, entre ells el propi Aragonès, sempre de forma legal i amb aval judicial, però es va desmarcar de la resta d’atacs.
