Carib
El primer ministre d’Haití dimiteix en vespra de la instal·lació del Consell de Transició
Ariel Henry planejava posposar les eleccions fins a agost de 2025, a pesar que el seu mandat ja havia expirat el 29 de febrer
El primer ministre d’Haití, Ariel Henry, va presentar la seva renúncia al càrrec en una carta dirigida als membres del Consell de Ministres que ha publicat aquest dijous en el seu compte de la xarxa social X. “Per la present, prenent nota de l’estat de les coses, presento la dimissió del meu govern. Felicito els membres del govern, als col·laboradors, a l’Administració Pública, a les Forces de Seguretat, i a totes aquelles i aquells que m’han acompanyat durant aquesta marxa patriòtica”, assenyala en el text de la carta, datada el dimecres a Los Angeles.
En una altra comunicació als membres del Consell de Ministres, també amb data del 24 d’abril, Henry informa de la seva retirada immediata del càrrec.
“Com m’autoritza l’article 165 de la Constitució de 1987, després de la dimissió del meu govern, els confirmo que, per raons personals, he decidit retirar-me immediatament del lloc de primer ministre i de totes les responsabilitats ministerials”, afirma. Aquest missatge conclou amb les frases “Haití renaixerà. Viva Haití”.
La renúncia de Henry es va conèixer el mateix dia en què els membres del Consell Presidencial de Transició d’Haití van jurar el seu càrrec, en una cerimònia celebrada a primera hora del matí en la Vila d’Accueil, als afores de Port-au-Prince, en presència d’un grup reduït de personalitats, avançant-se a l’hora oficial prevista per a l’acte d’instal·lació d’aquest òrgan.
“Hem servit a la nació en temps difícils. Agraeixo a tots els que van tenir el coratge d’enfrontar aquests desafiaments amb mi. Em solidaritzo amb les pèrdues i el sofriment sofert pels nostres compatriotes durant aquest període”, agrega el primer ministre dimissionari.
Henry tanca la seva carta agraint al poble haitià per l’oportunitat d’haver servit al país “amb integritat, saviesa i honor”.
Superar la crisi
La formació del Consell Presidencial de Transició aquest dijous és el primer pas cap a la creació de noves institucions que ajudin a superar la crisi que pateix Haití, almenys en l’àmbit institucional, una situació descontrolada per la violència de les bandes armades i a la llarga espera de la missió multinacional autoritzada per les Nacions Unides.
La violència va esclatar a Port-au-Prince el 29 de febrer quan es va saber que Henry, que no va ser triat sinó designat després de l’assassinat del president Jovenel Moïse en 2021, planejava posposar les eleccions fins a agost de 2025, a pesar que el seu mandat ja havia expirat el 29 de febrer.
El dia de l’anunci de Henry, el poderós líder d’una banda paramilitar i exoficial de policia Jimmy Cherisier, també conegut com a ‘Barbecue’, va declarar que estava llançant una “revolució” per a enderrocar a Henry del poder i va encapçalar una coalició de bandes anomenada ‘Vivre Ensemble’ contra edificis governamentals, la comunitat internacional, l’aeroport de Port-au-Prince i presons, de les quals van alliberar uns 3.600 presos en un sol dia.
Henry, que es trobava en plena gira internacional, no va poder tornar a l’illa i la pressió internacional dels Estats Units i la Comunitat de Nacions del Carib el va portar a anunciar l’11 de març que renunciaria una vegada que es formés un consell de transició.
El conflicte empitjora dia a dia
La situació a Haití ha estat molt difícil en els últims anys, marcada per una sèrie de crisis polítiques, econòmiques i socials. Des de la devastadora seqüela del terratrèmol de 2010, que va deixar al país en una situació desesperada, fins a les tensions polítiques i la inestabilitat governamental, el país ha enfrontat nombrosos desafiaments.
