Política

TEMA DE CAMPANYA

Fer rajar aigua quan no n’hi ha

El temporal dels últims dies, en plena campanya, és la millor solució per recuperar les reserves hídriques

Els partits coincideixen en l’ús de l’aigua regenerada i en el fet que es va tard, amb culpes repartides

La dessalinització s’albira com a segona solució amb més consens, tot i el cost i l’impacte ambiental

La sequera és ara mateix una de les preocupacions més transversals entre l’electorat gironí, i també per als sectors econòmics, des del primari –amb la pagesia i la ramaderia en peu de guerra per reclamar l’aigua del Ter– fins a la indústria i els serveis. Els nous diputats no podran fer rajar aigua d’allà on no n’hi ha, i per aquest motiu, en campanya, potser és un dels temes que, friccions a banda, generen alguns consensos: en la necessitat d’avançar en l’aprofitament de l’aigua regenerada a les depuradores –i també a les indústries que en fan grans consums–, l’eliminació de fuites en les xarxes d’abastament o els ajuts a pagesos i ramaders, davant les collites perdudes o reducció forçosa de la cabanya de caps de bestiar en les explotacions. Però també diferències de model difícilment conciliables.

Un dels màxims consensos, però, és la crítica compartida que s’està actuant 16 anys tard, amb l’abandonament d’inversions i projectes. Tothom s’ha remuntat al moment final de la greu sequera del 2008, quan arribats als precs del tripartit i l’ecosocialista Francesc Baltasar a la Moreneta, va ploure. Era, més o menys, per aquestes dates, i va arribar un temporal de magnituds similars al d’aquests dies, tot i que resta per veure si l’escenari s’allargarà durant el maig i el juny. Aleshores, però, al darrere de les pluges va arribar el pitjor de la tempesta de la crisi econòmica, amb l’ACA en estat de fallida tècnica, i per això la majoria de grups no obvien que ells, o millor dit antecessors dels seus grups o espais polítics –llevat del PP, la CUP o Cs–, tampoc van moure fitxa quan en tenien l’oportunitat.

El cas és que ERC, els dos últims anys al govern en solitari, sosté ara la patata calenta de les crítiques dels altres grups, per “manca de diligència” (Junts) o les decisions i “canvis a corre cuita i sense criteri” (PP). El PSC, en canvi, fica també Junts dins de l’equació, pels successius governs en què CiU o l’actual marca han presidit o participat des del 2010 fins al 2022.

Els republicans defensen que han estat accelerant decisions i obres, que “deixaran el país preparat per a futurs episodis severs de sequera com l’actual i no obviaran cap aportació”, com ara la decisió recent de contribuir a adquirir dessalinitzadores provisionals per a l’Alt Empordà. Les solucions a llarg termini, compartides pels altres grups, són la regeneració i el fet de reduir pressió a les reserves del Ter amb altres obres que resolguin els abastaments metropolitans de Barcelona.

Dividits per les dessalinitzadores

En aquest sentit, ERC també ven com a solucions la futura planta dessalinitzadora del Foix, a cavall entre Barcelona i Tarragona, i la duplicació de capacitat a la desembocadura de la Tordera, obres que el PSC inscriu en un paquet de 3.500 milions al programa de Salvador Illa, i la socialista Sílvia Paneque és l’única que veu “necessari tenir una nova dessaladora a la Costa Brava Nord”. Per Junts, però, són s obres que encara trigaran anys, fins al 2028 o 2029, i veu discrepàncies amb el govern estatal que podrien comportar que l’ACA hagués d’acabar retornant la inversió de la Tordera a l’Estat espanyol, i a terminis, per la via d’un cànon de l’aigua que caldria apujar. Des del PP, a més, critiquen que la iniciativa privada dels hotelers de Lloret d’adquirir una dessalinitzadora portàtil per emplenar piscines fos vista primer amb recel per un executiu que finalment ha acabat adoptant la idea.

A l’altre bàndol, contrari a la dessalinització, hi ha les veus de la CUP, que hi veu un malbaratament d’energia i l’impacte de les salmorres concentrades del procés sobre el litoral del radi d’influència de cada planta, i dels Comuns-Sumar, que hi veuen un últim recurs extrem en cas d’emergència perquè l’aigua no deixi de rajar a les llars, però no pas un recurs habitual per satisfer un creixement antinatural.

Turisme i pagesia

I és en aquest punt on es desencadena l’altre debat, entre els pagesos del Baix Ter o la conca de la Muga que temen encara no poder regar, i un sector turístic que suposa un 20% de l’economia gironina. Per a la pagesia, cap partit discuteix ajuts, i se’n destaca l’esforç que el sector fa per ser més eficient, malgrat que al Baix Ter, per exemple, continuen expectants sobre si podran disposar del que han renunciat a consumir a l’hivern i els obriran una mica l’aixeta, avui, mentre encara escuren les últimes pluges. Pel que fa al turisme, ERC creu que no s’hi pot renunciar, però que han de trobar solucions per reduir consums; Junts parla de “diàleg”, sense concretar, i el PSC aposta pel “progrés verd”. El PP demana ajuts perquè les empreses puguin adoptar sistemes de control i estalvi, i en aquest sentit podrien fer de pont amb les dues opcions més crítiques amb el desenvolupament turístic, CUP i Comuns-Sumar, que demanen estendre mesures per aprofitar aigües grises o pluvials –també en la resta del parc residencial–, però igualment posar fre al model de creixement de segones residències, nous hotels o apartaments previst pels plans urbanístics.

I què passaria amb les piscines?

El futur de les piscines, les existents i les que encara no existeixen, és ara mateix als llimbs. L’últim anunci del govern d’ERC, sobre la distinció entre les que serien refugis climàtics i les que no, no satisfà cap dels representants de les altres opcions, com ja ha passat amb el debat sobre les sancions als ajuntaments. Però Junts i el PSC no hi entren gaire. La CUP tampoc, mentre que el PP sí que hi carrega fort, sense alternatives. Només els comuns es mullen i demanen “de forma immediata una moratòria per evitar la construcció de piscines privades” per evitar una hipotètica imatge de piscines plenes i sembrats secs al voltant aquest estiu.

Transvasaments, tema incòmode

En fòrums d’empresaris, sovint recorden als polítics l’opció descartada dels transvasaments. Des del projecte faraònic de la portada d’aigua francesa del riu Roine, fa dues dècades, fins a l’opció més pragmàtica de connectar la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona amb la metropolitana barcelonina d’Aigües Ter-Llobregat, com a mínim per a aigua per beure. Però en les respostes polítiques a la qüestió de la sequera, ERC es manté ferma a descartar el recurs d’interconnexions entre conques i van un pas més enllà: reivindiquen que “els últims tres anys ha estat quan menys aigua del Ter s’ha derivat cap a Barcelona i d’aquí a tres anys ja no caldrà transvasar ni una gota d’aigua perquè s’hauran executat les inversions necessàries per abastir tot Barcelona”. En les respostes al qüestionari, Junts defuig els transvasaments, tot i que demana que es compensi els pagesos del Baix Ter pels greuges. El PSC defensa mantenir els cabals mínims hidrològics del Ter i la Muga, però sense cap canvi legal més enllà de recarregar aqüífers o obrir nous pous. I els comuns aquí tampoc es pronuncien. Només la CUP demana explícitament “aturar el transvasament del Ter” cap a Barcelona. A l’altre costat, Jaume Veray, del PP, s’atreveix a defensar “una infraestructura, que podria estar feta en vuit mesos, per transvasar aigua sobrant [...], és a dir, aigua que ara s’aboca al mar, del sistema d’Aigües de Tarragona [Ebre] cap a la zona de Barcelona”. És el que han proposat enginyers i els pagesos del Baix Ter els últims mesos. Però sembla que cap altre partit vol reobrir el meló del protestat Plan Hidrológico Nacional (PHN) de l’era Aznar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.