A poc més d’una setmana per anar a votar, la campanya electoral entra en la fase més elèctrica. Malgrat que aquest període de comercialització del producte polític té l’interès ciutadà que té –la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) assenyala que a un 78% de catalans els importa poc menys que un rave–, la demoscòpia també assenyala que, de cara al 12-M, hi ha una bossa de més del 28% d’electors que a hores d’ara estan indecisos i, per tant, els partits s’abonen a la idea que cal abocar esforços a tirar l’ham entre aquest segment de potencials votants que, tradicionalment, no decideixen què votaran fins al darrer moment. Amb el cansament que ja comença a castigar l’agudesa d’alguns candidats, i sense marge per a segons quins cops d’efecte que generalment es produeixen més en la precampanya, en aquest tram final l’estratègia dels contendents es redueix bàsicament a una: minimitzar els errors propis i, si se’n produeix algun, abraonar-se sense miraments sobre el rival que l’hagi comès per erosionar-lo. I pocs arguments hi ha que siguin més propicis per a una relliscada imprevista que dir, o només insinuar, amb qui pactaràs o deixaràs de fer-ho en un context polític tan polaritzat com el present.

D’això en pot donar fe Salvador Illa, cap de llista del PSC. Les seves paraules dijous, en una entrevista radiofònica, en què s’obria a la possibilitat d’encetar converses postelectorals amb Junts amb no pocs condicionals pel mig, va generar una onada que va anar creixent amb les hores fins al punt que ahir Illa es va haver d’esmenar, o senzillament matisar, a si mateix: “Amb Junts no hi haurà pacte, això és obvi. Ells mateixos s’autoexclouen perquè la seva és la lògica d’aquesta dècada perduda, i la meva és la lògica d’un govern fort. Són dues lògiques incompatibles ja que ells aposten pel bloqueig”, va manifestar durant un col·loqui, en un intent de taponar una via d’aigua que havia donat peu a atacs des del flanc de la dreta unionista –Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ja es va afanyar ahir a qualificar la rectificació d’Illa de gir tàctic–, per una banda, i d’una ERC per l’altra que alertava d’un albir d’una nova sociovergència. En aquesta tessitura, el mateix Carles Puigdemont va voler ahir enterrar la discussió sobre una eventual i futura entesa amb el PSC manifestant que la condició que posa Junts per formar un govern de coalició després del 12-M és fer “un front comú a Madrid” que, de facto, ja exclouria Illa ja que, entre d’altres, hauria de negociar una modificació de la Lofca perquè Catalunya recapti el 100% dels impostos. Tot i aquest oferiment de facto a sumar mans al Congrés, el cap de llista republicà i president de la Generalitat, Pere Aragonès, no es va poder estar ahir de seguir estirant el fil d’un possible acord, en els termes que sigui, entre Junts i el PSC, i va acusar Carles Puigdemont de demostrar “poca ambició” per haver-se posat bé davant una possible investidura de Salvador Illa. Aragonès també va explicar que, a l’agost, havia ofert al candidat de Junts coordinar la negociació amb l’Estat, i que aquest “ho havia declinat”. Al debat sobre possibles acords també s’hi va sumar l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, molt absent fins ara en la campanya i que en un acte dels Comuns a Lloret va instar el PSC i ERC “a reflexionar” sobre el “fracàs dels governs en minoria”, una apel·lació a sumar majories que tant pot valer per a l’Ajuntament de la capital com per al futur inquilí de la Casa dels Canonges. Una estona més tard, la candidata de la formació, Jéssica Albiach, reblava el clau en un míting a Mataró proclamant que no pactaran amb Junts. “Són els que van retallar l’escola pública”, va emfatitzar.