Política

Dani Cornellà

Cap de llista a Girona per la CUP

“La CUP és una opció real de govern i ho hem demostrat”

“Als municipis on hem governat, hi han passat coses, sempre transformadores en benefici del conjunt de la població”

“Girona n’és un exemple. Aquesta és la primera vegada, amb la CUP dins Guanyem, que des del govern el Trueta avança”

El parc eòlic entra en contradicció amb la UE, que va cap a les renovables, però protegint el territori

El cap de llista de la CUP per Girona, Dani Cor­nellà, lamenta que el govern d’ERC no s’hagi cre­gut l’acord d’inves­ti­dura, fet que ha bar­rat el pas per avançar en les polítiques soci­als i la inde­pendència. Pre­ci­sa­ment, i par­lant de l’acció de govern, defensa la CUP com una opció real. Per Cor­nellà, ara mateix un exem­ple és Girona, on, en el marc de Gua­nyem, en forma part, així com en molts altres pobles giro­nins on encara governa. La CUP pre­senta per al ter­ri­tori gironí pro­pos­tes de mobi­li­tat, com els trens de tram; creu que amb el Tru­eta s’ha per­dut molt de temps, i defensa que ha estat gràcies a Gua­nyem que s’ha des­en­ca­llat. Final­ment, aposta per reforçar el sis­tema edu­ca­tiu i el sani­tari i per bar­rar el pas a macro­pro­jec­tes com ara el parc eòlic de l’Alt Empordà.

En pri­mer lloc, i en clau de país, quina valo­ració fa d’aquesta legis­la­tura?
El govern d’ERC no ha acon­se­guit fina­lit­zar la legis­la­tura. Ha estat un període amb molts entre­bancs i incom­pli­ments; es va ini­ciar amb uns acords i unes expec­ta­ti­ves que no s’han anat com­plint.
I això què ha com­por­tat?
Que el govern d’ERC s’ha anat que­dant sol. I, al final, no ha tin­gut més remei que con­vo­car elec­ci­ons. Aquesta legis­la­tura ha estat, doncs, una opor­tu­ni­tat per­duda per a l’inde­pen­den­tisme i, molt espe­ci­al­ment, per a les esquer­res.
En quin sen­tit?
Sobre­tot perquè dins de l’inde­pen­den­tisme hi havia una majo­ria clara d’esquer­res per poder fer unes polítiques dife­rents. El govern hau­ria d’haver por­tat el país cap a unes pro­pos­tes soci­als i, de manera paral·lela, avançar cap a la inde­pendència. Tot això no ha estat pos­si­ble.
Uns anys per­duts, doncs.
Ha estat el govern qui ha per­dut aquesta legis­la­tura, perquè no s’ha cre­gut fer­ma­ment l’acord ini­cial d’inves­ti­dura. Ho podem resu­mir dient que ha pre­fe­rit seguir l’agenda del PSC. ERC ha pre­fe­rit mirar més el que pas­sava a Madrid que el que estava pas­sant al país.
Si ens cen­trem en les comar­ques giro­ni­nes, qui­nes són les pri­o­ri­tats de la CUP per a Girona?
Ens cen­trem molt en temes de mobi­li­tat, com els trens tram, com els de Llo­ret-Bla­nes, les Gavar­res, Figue­res-Roses i Banyo­les-Olot. Volem una millora de l’R3 i de tot el sis­tema regi­o­nal.
I en salut?
Per des­comp­tat, tre­ba­lla­rem pel nou Tru­eta, així com per tots els cen­tres d’atenció primària que fal­ten. Volem fer redac­tar un pla en què no es passi dels qua­tre anys per fer-los. I això també implica, és clar, rever­tir les reta­lla­des.
Entenc que no estan d’acord amb l’actual model sani­tari.
Acu­mu­lem molts anys de reta­lla­des en el sis­tema sani­tari públic. Això no s’ha rever­tit inde­pen­dent­ment de qui hagi gover­nat. Aquests governs el que han fet ha estat incre­men­tar les trans­ferències de diner públic als equi­pa­ments sani­ta­ris pri­vats i con­cer­tats.
Més sani­tat pública, doncs.
El sis­tema sani­tari públic ha de garan­tir des de la seva entrada pels cen­tres d’atenció primària una sani­tat per a tot­hom, amb recur­sos, sense llis­tes d’espera i, evi­dent­ment, que con­tinuï crei­xent en qua­li­tat.
Parla del nou Tru­eta. S’ha per­dut un temps preciós?
Total­ment. El PSC, Junts i ERC, perquè han gover­nat tots; tot­hom n’ha anat par­lant, fins que final­ment un govern lide­rat per Gua­nyem a Girona ha fet els tràmits per cedir els ter­renys a la Gene­ra­li­tat. Som una opció de govern. Girona n’és un exem­ple. Amb la CUP dins Gua­nyem, aquesta és la pri­mera vegada que des del govern el Tru­eta avança.
Girona com a apa­ra­dor de l’acció de govern de la CUP, doncs?
No només Girona, que també. A la Gene­ra­li­tat hem fet pre­si­dents i hem apro­vat pres­su­pos­tos, sem­pre defen­sant el nos­tre pro­grama, avançant en diver­ses matèries clau per al país. Fa anys que a la demar­cació hem estat dins del govern de mol­tes pobla­ci­ons, com Ver­ges, la Bis­bal, Vila­da­mat, Sarrià de Ter, Celrà i Colo­mers. I en mol­tes encara gover­nem. Hem demos­trat que som una alter­na­tiva real, una opció real de govern. Als muni­ci­pis on hem gover­nat, hi han pas­sat coses sem­pre trans­for­ma­do­res i en bene­fici del con­junt de la població.
Abans, i en el marc del model sani­tari, par­lava de reta­lla­des. Passa el mateix amb les esco­les?
Per des­comp­tat. Aquí tre­ba­lla­rem per a la con­creció de les esco­les i ins­ti­tuts que fal­ten, així com les ampli­a­ci­ons que ens calen a Girona. No cal dir que de tot això falta moltíssim per fer.
Això ens porta a la situ­ació del català a les esco­les.
Per a nosal­tres és impres­cin­di­ble fer una nova llei d’edu­cació. Ha de que­dar molt clar que la llen­gua vehi­cu­lar ha de ser el català. El pacte que hi va haver entre ERC, Junts, el PSC i els comuns al final el que va com­por­tar és intro­duir el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar amb un 25%.
Això ho garan­ti­ria?
Amb una nova llei d’edu­cació podem garan­tir la vehi­cu­la­ri­tat del català dins el sis­tema edu­ca­tiu del nos­tre país.
Posant sobre la taula el parc eòlic de l’Alt Empordà, què plan­te­gen en matèria energètica?
Pri­mer cal pro­var el pla sec­to­rial de la implan­tació de les ener­gies reno­va­bles, i fer-ho comarca per comarca, bar­rant el pas a macro­pro­jec­tes que trin­xen el ter­ri­tori. Cal apos­tar per les comu­ni­tats energètiques d’auto­con­sum i esco­llir zones que han estat mal­me­ses per implan­tar-los. El parc eòlic entra en con­tra­dicció amb el que diu la Unió Euro­pea, que és fer el trànsit cap a les reno­va­bles, però pro­te­gint el ter­ri­tori. No és el cas, com veu.
Què ha de fer l’inde­pen­den­tisme?
Nosal­tres ho tenim molt clar, com a par­tit inde­pen­den­tista. Hem de tor­nar al 2017, amb una majo­ria social al car­rer que defensi aquest dret. I no pas el que s’ha fet fins ara, que ha estat mirar a Madrid i tre­ba­llar pel “ree­cu­en­tro” amb el par­tit soci­a­lista. La CUP sem­pre tre­ba­llarà en un altre esce­nari.
Com veu el procés que seguei­xen els par­tits ano­me­nats d’extrema dreta?
Ja fa uns anys que va crei­xent. Estem en una època de retrocés democràtic i pèrdua de drets. Això és així. Són dis­cur­sos molt popu­lis­tes, que no es poden por­tar a la pràctica, però que qua­llen tot i no tenir pro­grama.
Què creu que ha de fer l’esquerra, en con­tra­po­sició a aques­tes polítiques?
L’esquerra ha de tro­bar el seu espai, així com tots els par­tits demòcra­tes, com a eines útils per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes, han de saber desem­mas­car aquesta enga­nyifa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia