“Sovint hem governat més nosaltres que el mateix govern”

Un nou. Crec que hem fet una bona tasca. Pri­mer des del govern, i després des de l’opo­sició. També ges­ti­o­nant. En el meu cas he por­tat els temes de page­sia i aigua, cab­dals. I els hem lide­rat, hem por­tat la ini­ci­a­tiva des de l’opo­sició. I sovint gover­nant més nosal­tres que el mateix govern.

Crec que sí. Però, en tot cas, ho veu­rem el 12 de maig.

Diria que un 3,5. No em vull posar dramàtic, però on som en llis­tes d’espera, en pre­ca­rit­zació dels pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris, en retrocés de la llen­gua, en els infor­mes PISA, la no gestió de la immi­gració, la manca d’habi­tatge, la poca fer­mesa en la mul­ti­rein­cidència, qua­tre mil trac­tors al car­rer, paràlisi amb les reno­va­bles, la sequera, com tenim la buro­cra­tit­zació?

Això és abso­lu­ta­ment fals. A nosal­tres sí que ens van dei­xar una con­se­lle­ria, el tri­par­tit, en la qual l’Agència Cata­lana de l’Aigua tenia 1.500 mili­ons de deute. I feina vam tenir per sane­jar-ho i dei­xar l’ACA amb un roma­nent posi­tiu de 500 mili­ons. I, a més, amb 1.000 mili­ons pla­ni­fi­cats en obres i actu­a­ci­ons en sis anys. Entre les quals, per exem­ple, la des­sa­la­dora de Bla­nes. Per tant, la tasca que vam fer va ser abso­lu­ta­ment impe­ca­ble.

Nosal­tres hem lide­rat el tema de l’aigua des de l’opo­sició. Vam pre­sen­tar i vam acon­se­guir apro­var la llei de mesu­res extra­or­dinàries i urgents con­tra la sequera, en la qual es defi­nia clara­ment què calia fer, amb quins diners i com, que era amb el tràmit d’urgència. I hi havia dos anne­xos, un per a les obres als ajun­ta­ments, i un segon per a les grans infra­es­truc­tu­res. I, entre aques­tes, n’hi havia que podien por­tar molt volum d’aigua nova. Com l’ampli­ació de la pota­bi­lit­za­dora del Besòs. Era una obra que per­me­tia pas­sar de 100 litres per segon a 90 en només 9 mesos. El que pro­vo­cava era gene­rar molta més aigua a l’àrea de Bar­ce­lona i, de rebot, que no calgués esti­rar tanta aigua del Ter. I el govern no ha estat prou dili­gent a seguir el que deia la llei i hem patit unes con­seqüències molt més greus.

Sí, perquè més enllà d’una infra­es­truc­tura, que de per si genera eco­no­mia, aquesta en par­ti­cu­lar ens implica millo­res i progrés en dife­rents àmbits. Per començar, en l’assis­ten­cial mèdic. Però, a banda d’això, el Cam­pus de Salut també té a veure i ens obre mol­tes por­tes en el camp de la inno­vació, de la recerca, també en el de la docència. Tot això vol dir que ens ha de ser molt més fàcil poder rete­nir i fins i tot retor­nar o cap­tar talent. Si, a més, podem acon­se­guir que pugui millo­rar la ciu­tat de Salt, doncs encara tindrà més efecte posi­tiu.

Estem com­pro­me­sos per tenir el pro­jecte de la vari­ant d’Olot redac­tat i a punt de lici­tar, com a molt tard, a prin­ci­pis del 2025. De manera que a prin­cipi del 2026 comenci l’obra, que és impres­cin­di­ble per a la Gar­rotxa, en ter­mes de segu­re­tat i per al benes­tar dels veïns. També en fluïdesa del trànsit. És total­ment injus­ti­fi­cat que Olot no tin­gui vari­ant. Però a banda d’aquesta obra, n’hi ha d’altres, com per­llon­gar la C-32 de Bla­nes a Llo­ret. Aques­tes dues obres són com­petència de la Gene­ra­li­tat. Però n’hi ha que depe­nen de l’Estat, com el des­do­bla­ment de l’N-2 o l’estació del tren d’alta velo­ci­tat a l’aero­port. Men­tre no sigui com­petència nos­tra, recla­ma­rem que s’exe­cu­tin amb total urgència.

S’ha d’anar cas per cas, però això no és cert. La vari­ant d’Olot, si algú sem­pre s’hi ha defi­nit a favor hem estat nosal­tres. Junts volia que fos un traçat més segur, fins i tot amb un car­ril des­do­blat. Però això no ha pogut ser. Ha cal­gut con­sen­suar la solució. En tot cas, el que pri­o­rit­zem és que l’obra vagi enda­vant. Però no hem estat nosal­tres els que l’hem alen­tit. I en el cas de Vaca­morta, hi ha una sentència judi­cial, és un procés com­plex, i ara s’ha de pro­ce­dir al bui­datge i veure bé tècni­ca­ment com es resol perquè el remei no sigui pit­jor que la malal­tia.

Sí, de fet hi ha sobre la taula un cen­tre de resi­dus al Baix Empordà. En relació a Solius, el que recla­men és que la Gene­ra­li­tat faci efec­tiu el paga­ment dels ajuts. És evi­dent que, pel que fa a resi­dus, a Girona no estem dotats sufi­ci­ent­ment. I ho abor­dem al nos­tre pro­grama de govern. Perquè els resi­dus els puguem ges­ti­o­nar de forma autònoma i no haguem d’enviar, coma passa ara, dei­xa­lles a Vaca­ris­ses o a zones de Tar­ra­gona.

Resol­dre-ho és fer un bon diagnòstic del que tenim en aquests moments, resol­dre la via­bi­li­tat del cen­tre de trans­ferència de Solius i, a par­tir d’aquí, de bra­cet amb el ter­ri­tori i amb molt de diàleg, aca­bar de resol­dre la infra­es­truc­tura de Camp­dorà i tro­bar una solució per al nou cen­tre de resi­dus del Baix Empordà.

Crec que aquí hem d’aixe­car el focus. Ens estem fixant molt en un parc i en rea­li­tat el que tenim a Cata­lu­nya és un pro­blema molt greu, en el sen­tit que no estem fent la tran­sició energètica. Estem a la cua d’Europa i d’Espa­nya. En aquests moments estem cobrint només el 14% de la demanda. I el que ens amenaça és que arri­bin línies de molt alta tensió de l’Aragó. Sobre el parc eòlic marí, estem par­lant d’una ins­tal·lació que en aquests moments podria repre­sen­tar un gigawatt, màxim 1,5. I en neces­si­taríem exe­cu­tar 62. Per tant, és un 2% del pro­blema. Lla­vors, posar el focus aquí em sem­bla que és per­dre de vista el pro­blema real, que va molt més enllà. Per exem­ple, sobre el parc Gala­tea, a la Jon­quera, el govern actual mai ha anat a fer cap reunió amb el ter­ri­tori per escol­tar els veïns. Per tant, per començar cal molt de diàleg. I, a par­tir d’aquí, evi­dent­ment, caldrà exe­cu­tar parcs eòlics i foto­vol­taics. Hau­rem, doncs, de tenir mirada de país. I és urgent.

Es tracta de com­pen­sar els ter­ri­to­ris on cal­gui fer parcs eòlics. A més, la soli­da­ri­tat s’ha de mirar en sen­tit ampli. Ningú vol tenir un parc eòlic o foto­vol­taic, ningú vol una planta de resi­dus o que li aga­fin l’aigua. Per tant, la soli­da­ri­tat s’ha de mirar en con­junt. En ter­mes d’aigua, les comar­ques de Girona són les més solidàries del país.

Comen­cem per com no s’afronta. I no es fa amb una llei de l’habi­tatge apro­vada pel par­tit soci­a­lista i ERC a Madrid, que nosal­tres tenim clar que vul­nera com­petències cata­la­nes. I per això l’hem por­tat al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Tam­poc es fa amb el decret que es va fer a Cata­lu­nya dels habi­tat­ges d’ús turístic. Pri­mer de tot, cal un bon diagnòstic i, a par­tir d’aquí, gene­rar més parc públic. Ens com­pro­me­tem a fer més de 1.500 habi­tat­ges nous arreu del país i una bona part d’aquests han de cor­res­pon­dre a Girona. Estem recla­mant i nego­ci­ant la cessió dels 3.000 habi­tat­ges de la Sareb. I tenim tot un pla com­promès d’ajuts a l’eman­ci­pació dels joves i per a l’adqui­sició d’habi­tat­ges.

Sí, i són un d’aquests temes que no són de sim­ple gestió, sinó que demos­tren que s’estan tocant qüesti­ons nucle­ars de la nos­tra nació. I el que ens cal, més que ges­ti­o­nar, és aixe­car el país. És una qüestió que ve d’anys però el govern actual fa set anys que està ges­ti­o­nant aquesta qüestió, que ha tin­gut els pres­su­pos­tos més expan­sius de la història en edu­cació, que no han resolt la situ­ació, i ens tro­bem que en aquesta legis­la­tura han obtin­gut els pit­jors infor­mes PISA de la història i els pit­jors infor­mes de com­petències bàsiques. Han aca­bat esta­blint un pacte, al tram final de la legis­la­tura, amb els sin­di­cats CCOO i UGT, però dei­xant al marge el sin­di­cat majo­ri­tari, que és l’USTEC, i això demos­tra el poc enfo­ca­ment que tenen per dig­ni­fi­car la tasca de docent, que pre­ci­sa­ment és un dels nos­tre pilars en les nos­tres pro­pos­tes d’edu­cació.a

El Cam­pus de Salut, clara­ment. La des­bu­ro­cra­tit­zació, sobre­tot perquè qui més ho està patint és la page­sia. Les infra­es­truc­tu­res d’aigua. La vari­ant d’Olot. I el per­llon­ga­ment de la C-32.

La gent s’adona que no són unes elec­ci­ons qual­se­vol. Són unes elec­ci­ons històriques en les quals torna el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l’exili. I es tracta que el seu retorn no sigui en va. No tinc cap dubte que toca un vot de país, el vot pel pre­si­dent Puig­de­mont.