Tres quartes parts de l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) han donat suport aquest divendres a la integració plena de Palestina a l’organització.

L’Assemblea ha aprovat per una aclaparadora majoria una resolució on es declara que l’Estat de Palestina “està habilitat per a ser membre de l’ONU”. En conseqüència, recomana al Consell de Seguretat, que és qui té la competència per fer-ho, que “reconsideri” favorablement la sol·licitud palestina de convertir-se en el 194è membre de l’organització. El text també subratlla el “dret del poble palestí a l’autodeterminació”, al “dret a ser un estat independent” i a la “fi de l’ocupació israeliana”.

La iniciativa ha tirat endavant amb el suport 143 dels 193 Estats membres i l’abstenció de 25. Només nou països s’hi han oposat: Israel, els Estats Units, ’Argentina, Hongria, Txèquia, Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea.

L’aprovació de la resolució a l’Assemblea General de l’ONU arriba després que el passat 18 d’abril els Estats Units es quedessin sols al Consell de Seguretat vetant una resolució que hagués aplanat el camí perquè Palestina fos reconeguda com a membre de ple dret de l’ONU, cosa que els palestins fa temps que busquen i Israel ha pressionat per impedir. A diferència del Consell de Seguretat, a l’Assemblea General no hi ha dret de veto.

La resolució amplia la representació de Palestina a l’ONU amb nous “drets i privilegis” que superen el seu estatus actual d’“Estat observador no membre”, com la capacitat de pronunciar-se sobre qualsevol afer, no només les relacionades amb l’Orient Mitjà. Els palestins tindran així el dret a proposar punts de l’ordre del dia i respondre als debats, a ser elegits com a funcionaris de les comissions principals i a participar en les conferències internacionals i les convocades per les Nacions Unides.

L’esborrany inicial de la resolució contemplava atorgar a Palestina “els drets i privilegis necessaris per garantir la seva participació plena i efectiva” a les sessions de l’assemblea i a les conferències “en igualtat de condicions amb els Estats membres”, inclòs el “dret a vot”, però aquests privilegis han caigut del text definitiu. Palestina tampoc es podrà presentar candidata als organismes de l’ONU.

El llenguatge s’ha rebaixat per les preocupacions no només dels EUA sinó també de Rússia i la Xina, que malgrat ser partidàries de l’adhesió de Palestina a l’ONU, veuen amb recel que s’establís un precedent per a altres aspirants com Kosova i Taiwan.

Palestina va presentar per primera vegada ser membre de l’ONU el 2011, però no va obtenir el suport mínim necessari de nou dels quinze membres del Consell de Seguretat, de manera que cap dels cinc membres permanents no va exercir el seu dret de veto.

L’any següent l’Assemblea General va elevar, per una majoria de dos terços, l’estatus de Palestina d’observador a Estat observador no membre. Això va obrir la porta perquè els palestins puguessin parlar a l’ONU sobre les qüestions que els afecten i perquè es puguessin unir a altres organismes internacionals, com el Tribunal Penal Internacional.