Sánchez té doble triomf: Illa guanya i Junts i ERC no sumen
El PSOE celebra haver guanyat en el graner català després de ser superat per Bildu al País Basc i envia al PP l’avís que és la negociació el que desinfla l’independentisme
La legislatura, pendent ja dels socis
Feijóo respira pel ‘sorpasso’ a Vox
“Un moment, Pedro. Això no pot ser. Tu has de venir a Barcelona, aquesta nit comença la campanya electoral.” “No, Salvador. La campanya te la vaig començar jo ahir.” El diàleg entre Salvador Illa i Pedro Sánchez no és real perquè pertany al gag humorístic del Polònia del 25 d’abril, però resumeix el sentir de tots els partits catalans en veure que el president espanyol protagonitzava cinc dies de reflexió –“exercicis espirituals”, ho va descriure el filòsof Josep Ramoneda– abans de resoldre que es quedava i que s’abocava en cos i ànima a impulsar la campanya del PSC i del seu exministre de Sanitat com si fos la seva, amb visites anunciades i aparicions sorpresa com ara la de la Feria de Abril o la de l’últim dia a Tarragona. En unes eleccions que amenaçaven la legislatura, Sánchez era l’únic que jugava dues partides en una –la primera, la de la victòria d’Illa; i la segona, que l’independentisme de Junts i ERC (i eventualment la CUP) no sumés els 68 escons de la majoria– i va obtenir-hi un doble triomf. L’aposta socialista de “girar el full del procés i obrir un nou temps” amb l’aprovació de l’amnistia exigia que Carles Puigdemont no retornés com a presidenciable i en posició de força per no donar la raó al PP i a Vox d’haver insuflat oxigen a l’independentisme, i ara Sánchez i el PSOE podran repetir la teoria segons la qual és el no del PP a tot i la seva judicialització el que enlaira l’independentisme, mentre que la negociació amb ell el desinfla. En el cas d’ERC, un desinflament de 184.000 vots.
La reacció eufòrica de Sánchez pel triomf d’Illa arribada a un quart i mig de dotze de la nit amb una piulada en castellà i català. “Enhorabona per aquest històric resultat aconseguit a Catalunya. Els socialistes tornem a ser la primera força. Des d’avui s’obre una nova etapa a Catalunya per millorar la vida de la ciutadania, ampliar drets i reforçar la convivència”, va dir. “Catalunya està preparada per fer realitat un nou futur i obrir un temps d’esperança”, va reblar, com si no preveiés que Illa no sigui president o que hi hagi una repetició electoral.
Sánchez no necessita buscar en l’escrutini del 12 de maig un recordatori de la seva precària estabilitat perquè ja ha tastat el plat de la inestabilitat al Congrés amb sis derrotes en el ple en aquesta legislatura tot i ser investit confortablement amb el sí d’ERC i de Junts. La primera desfeta important del mandat va tenir lloc al gener, quan l’abstenció de Junts i el vot en contra de Podem van possibilitar la derrota del decret del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz que reformava el subsidi de desocupació. I un mes després, el 28 de febrer, la doble abstenció de Junts i de Podem va provocar el revés simbòlic de fer prosperar la reprovació del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. I el 14 de març, ja en vigílies electorals, una moció del PP exigint responsabilitats pel cas Koldo sobre la compra de mascaretes en l’etapa d’Illa com a ministre de Sanitat va ser aprovada gràcies a una triple abstenció d’ERC, de Junts i de Coalició Canària.
Cap moció de censura
Tot i el més que previsible desallotjament de Pere Aragonès i l’hipotètic pas de Junts a l’oposició són dues variants que alteren l’equació de la investidura i posen bastons a les rodes a la legislatura, La Moncloa s’aferra al dogma segons el qual “només hi ha una cosa més difícil que muntar una investidura de Sánchez, i és desmuntar-la”. Si bé el PSOE tem ara que ERC i Junts puguin perdre els incentius d’afavorir la governabilitat de Sánchez amb Illa enfortit, el PSOE compta amb la pòlissa de risc que no hi ha cap possibilitat de rebre una moció de censura perquè Junts hauria d’unir els seus vots al PP i Vox, i una cosa és el joc de propiciar derrotes com a recordatori qui té la paella pel mànec per part de Míriam Nogueras, i una altra ben diferent és capgirar bruscament la paella.
Les ferides que deixa el 12-M al Congrés viuran un parèntesi amb l’aprovació de la llei d’amnistia al ple del dia 30 de maig, però l’imminent adveniment de les eleccions europees del 9 de juny no afavoreix un clima de col·laboració. És per això que la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, esperarà el veredicte de les europees per negociar el seu projecte de pressupostos amb ERC i Junts. Montero es va deixar fotografiar a Ferraz seguint l’escrutini amb una rialla als llavis en companyia del ministre Félix Bolaños (Presidència i Justícia) i del secretari d’organització, Santos Cerdán.
Des de Sumar, Yolanda Díaz celebrava que “Catalunya té l’oportunitat d’obrir una nova etapa amb un govern progressista que posi al centre la vida de la gent”. “Hi ha una majoria i el poble no s’equivoca”, reblava Díaz pensant ja a evitar una repetició.
Si bé Alberto Núñez Feijóo ha vist les catalanes com una meta volant de les europees i ha acceptat Alejandro Fernández com a candidat a contracor, el fet que el PP català (15) quintupliqui els resultats i superi Vox (11) permet al líder del PP respirar per fi i sortir de la irrellevància. “Felicitats al PP català i a Alejandro per un resultat extraordinari que supera les nostres millors expectatives. Gràcies als més de 340.000 catalans que ens consoliden com a alternativa constitucionalista. El PP de Catalunya ha tornat per quedar-se”, lloa Feijóo. Per la secretària general del PP, Cuca Gamarra, la legislatura s’aguanta d’un fil més que mai.