L’abstenció torna als nivells anteriors al procés

Els catalans s’han tret la mascareta de la cara per anar a votar però no l’han canviada per una agulla al nas. L’escenari polític postprocés, si és que el procés ha acabat, va registrar ahir una reducció de l’altíssima abstenció del 2021, però només de 6,68 punts. La comparació amb fa tres anys no s’escau, perquè aleshores els catalans votaven amb mesures anticovid. Gairebé la meitat dels electors es van quedar a casa i els resultats van ser favorables a l’independentisme, que va assolir el preuat 52%. Avui són un 43,6% i no sumen majoria absoluta, ni amb Aliança Catalana.

En aquesta ocasió, l’abstenció, amb més d’un 42%, assoleix cotes similars a les que registrava abans de l’inici del procés independentista: en les eleccions al Parlament del 2010 es va situar en el 41% i en les del 2006, quan ERC va fer president els socialista José Montilla en el segon tripartit, en el 44%.

Les primeres dades del matí auguraven una certa alça respecte al 14-F. A la tarda el ritme de paperetes dipositades a les urnes es va frenar i va fer saltar les alarmes: a les 6 havia votat el 45,80% del cens electoral, només un imperceptible 0,19% més que fa tres anys. Però al final de la jornada de votació la participació va acabar repuntant.

Les quatre demarcacions finalment van aconseguir superar les xifres del 2021. La de Barcelona va ser la que més participació va registrar, amb més de 7 punts, seguida de Tarragona, amb 6,6 punts, i Lleida i Girona, superant els 4 punts.

Els partits hauran d’analitzar ara el fenomen i interpretar-ne les causes. La mateixa portaveu d’ERC, Raquel Sans, admetia abans de començar el recompte: “Aquesta nit no serà una bona nit, hi ha dades que no ens agradaran i ens obligaran a fer reflexions.”

D’entrada, l’efecte Puigdemont s’ha concretat en un sorpasso a ERC, el creixement de tres diputats i més de 100.000 vots. Junts no ha estat penalitzada per la sortida del govern a mitja legislatura. De la mateixa manera, els republicans no han sabut capitalitzar el seu govern en solitari. L’espectacular davallada dels d’Oriol Junqueras es deixa pel camí uns 180.000 vots. Per acabar-ho d’adobar, els bous i esquelles perduts per la CUP sumen cap a 62.000 vots independentistes més.

El 2021 ERC i la CUP ja van perdre 325.000 vots. On han anat els 242.000 vots d’ara? Amb la calculadora a la mà, Puigdemont creix en 100.000 i Aliança Catalana i Alhora, que es presentaven per primera vegada, n’han obtingut més de 130.000. És difícil afirmar quin nombre s’ha quedat a casa i quin se n’ha anat al PSC.

El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va atribuir ahir la desmobilització de la parròquia independentista als efectes de la desunió i a la manca d’una estratègia compartida per part de les forces protagonistes del procés, fet que “obliga a una reflexió massa temps ajornada”. També va fer referència al caos de Rodalies en l’afectació sobre el dret dels ciutadans per votar.

En qualsevol cas, Junts no ha notat la fragmentació independentista amb la candidatura de l’eurodiputada i exconsellera de Puigdemont Clara Ponsatí, i ERC està convençuda que els vots a la ultradreta no provenen del seu graner. Els partits hegemònics de l’independentisme hauran d’explicar, doncs, d’on surten els suports a la ultradreta.

En qüestió de resultats electorals, a qui tampoc no li ha sortit bé la jugada de tombar el pressupost de Pere Aragonès és als comuns. Jéssica Albiach ha perdut 15.000 vots i dos diputats.

Per municipis, en general, l’increment de participació en feus del PSC feia presagiar la victòria de Salvador Illa, mentre que en localitats amb victòria independentista prèvia l’abstenció creixia. Es dona la circumstància que en ciutats com Berga, on governa la CUP, la ultradreta independentista ha obtingut més vots que els anticapitalistes.

Una altra assignatura pendent és la mobilització del vot exterior. Abans de proclamar els resultats definitius de les eleccions, encara quedarà per fer el recompte, divendres, dels electors residents a l’estranger i inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA).

Segons la vicepresidenta del govern en funcions, Laura Vilagrà, dels 294.594 electors catalans inscrits en aquest cens, han votat únicament 24.233 persones, equivalents a un minso 8,23% d’aquest col·lectiu.