política
Puigdemont també presentarà candidatura a la presidència
Veu en una investidura en segona volta, amb els vots d’ERC i CUP, la possibilitat d’una majoria més “coherent” que qualsevol que pugui plantejar el PSC
Voldria ERC al govern, mentre reclama una reflexió a l’independentisme per recuperar la majoria parlamentària
Adverteix el PSOE que si el PP fa Illa president li retirarà el seu suport al Congrés
Carles Puigdemont també presentarà candidatura a la presidència de la Generalitat. Així ho ha anunciat aquest matí des d’Argelers, on ha justificat que tindria més opcions de ser investit en segona volta que no pas el socialista Salvador Illa, guanyador de les eleccions i que ahir també va anunciar la seva candidatura, tot i no tenir tancats tampoc els suports necessaris. “Podem agrupar una majoria coherent més àmplia que la que pot sumar el candidat socialista”, ha esgrimit Puigdemont, que creu que li és possible recollir “de 55 a 59 vots” -els de Junts més els d’ERC i la CUP-, fet que permetria conformar un govern “de coherència sobiranista”, on oferiria ser als republicans -malgrat que ahir ja van dir que es quedaran a l’oposició- però no a la CUP. El candidat veu més factible això que una investidura d’Illa, ja que només li compta com a aliats uns comuns amb qui sumaria 48 escons, tenint en compte que si no es forma un tripartit d’esquerres -opció que ell ha donat per descartada per part d’ERC-, qualsevol alternativa passaria “inexorablement” pel PP, donat el compromís dels socialistes de no pactar amb la ultradreta i no beneficiar-se “ni per activa ni per passiva” del suport dels onze diputats de Vox. I en aquest cas, el candidat, que ha tornat a descartar del tot una “sociovergència”, ha advertit que si el PSC es beneficia dels vots populars incorreria en una “aliança contra natura“ que li faria donar per trencat el suport parlamentari que el seu grup ofereix al PSOE al Congrés. “Ells han de veure i prendre les seves decisions”, ha avisat, tot recordant-los que sempre han fet gala de l’”estabilitat”.
En tot cas, Puigdemont ha desvinculat del tot les converses que s’obrin a partir d’ara a Catalunya amb la taula de negociació que té amb el PSOE a Suïssa, que mantindrà el calendari i els continguts i que segons ell no té per què acusar la pèrdua de la majoria independentista a Catalunya. “El que serà objecte de negociació serà el que aprova el Parlament, i el que ja ha aprovat, i cap decisió s’ha desfet”, ha subratllat, mentre ha recordat que durant anys hi ha hagut una majoria clara per la independència i el referèndum al Parlament, i això a Madrid “no li ha preocupat a ningú”. “Allò que negociem amb el PSOE a Suïssa ho boicotejarà el PSC al parc de la Ciutadella?”, s’ha preguntat.
La fórmula d’investidura i d’executiu en minoria que planteja ell permetria, en canvi, “dotar Catalunya d’un govern que funcioni i amb capacitat de plantar cara a Madrid, i alhora estalviar una repetició electoral”, escenari que no desitja tot i que creu que li donaria l’opció de fer campanya en igualtat de condicions, i que en tot cas no ha descartat. “Hi ha molta més fortalesa parlamentària en un govern encapçalat per nosaltres que en un d’Illa que abocaria Catalunya a una situació similar a l’Ajuntament de Barcelona, que no pot aprovar pressupostos i paralitzar el país”, ha adduït.
Junts ja ha iniciat contactes preliminars amb els republicans a fi de “refer ponts”, si bé el candidat ha admès que encara estan “lluny d’establir un marc negociador”. En aquest sentit, ha demanat als antics socis que “no seria bo” que tanquessin la porta d’entrada “a una possibilitat real” com la que apunta. “Les oportunitats són certes, si són viables o no ja ho veurem, a mesura que avancin les converses”, ha subratllat. Unes converses que s’iniciaran per la primera peça que cal definir, la votació de la mesa i la presidència del Parlament, a què ha indicat que Junts també aspirarà amb una “majoria relativa d’obediència catalana”. Això sí, Puigdemont ha desvinculat aquestes negociacions i les d’un eventual programa de govern, de l’anàlisi més profunda i la “conversa serena” que segons ell ha d’obrir el conjunt de l’independentisme sobre el full de ruta que ha de seguir ara a fi de recuperar l’hegemonia parlamentària, que ha perdut per primera vegada des del 2012. “Per què hi ha una part de l’independentisme que no ens vota i no ens dona la majoria al Parlament? L’anàlisi s’ha de fer, i d’aquí ha de sortir l’estratègia en els propers anys”, ha conclòs.
