Política

El cor de les rutes migratòries del continent americà

El país nord-americà és zona de pas dels fluxos de migrants que marxen del seu país per intentar arribar als Estats Units

Les Nacions Unides consideren la frontera entre els Estats Units i Mèxic com la ruta terrestre més perillosa del món

La majoria de les persones que marxen de casa seva ho fan per fugir de la violència

Mèxic és un país amb enor­mes pro­ble­mes soci­als i econòmics que té una càrrega afe­gida a la seva situ­ació: el fet de ser terra de pas de mili­ons de migrants que bus­quen un futur millor als Estats Units. Molts mexi­cans es juguen, lite­ral­ment, la vida per cre­uar la fron­tera, però també, sobre­tot els dar­rers anys, moltíssims sud-ame­ri­cans i cen­tre­a­me­ri­cans, que fan escala a Mèxic i posen en tensió la capa­ci­tat d’aco­llida del país.

Segons l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal per a les Migra­ci­ons (OIM), la de la fron­tera entre els Estats Units i Mèxic és “la ruta migratòria ter­res­tre més peri­llosa del món”. Durant l’any 2022, un total de 686 migrants van morir o van des­a­parèixer en aquest ter­ri­tori, una xifra que repre­senta gai­rebé la mei­tat de les 1.457 morts i des­a­pa­ri­ci­ons de migrants docu­men­ta­des al con­ti­nent ame­ricà el 2022, l’any més fatídic que s’ha regis­trat des que el Pro­jecte de Migrants Des­a­pa­re­guts (MMP) de l’OIM va començar les seves acti­vi­tats el 2014.

Les dades pro­ve­nen del resum regi­o­nal anual del pro­jecte de l’OIM de migrants des­a­pa­re­guts i posen de mani­fest que les morts con­ti­nuen pujant i que els perills que els migrants afron­ten a la regió són cada vegada més grans. De fet, aques­tes xifres repre­sen­ten les esti­ma­ci­ons més bai­xes de què es dis­posa i és pos­si­ble que en rea­li­tat la quan­ti­tat sigui supe­rior, ja que mol­tes morts i des­a­pa­ri­ci­ons no es regis­tren perquè no hi ha dades de fonts ofi­ci­als. Gai­rebé la mei­tat (307) de les morts a la fron­tera entre els Estats Units i Mèxic van estar vin­cu­la­des als peri­llo­sos pas­sos dels deserts de Sonora i Chi­hu­a­hua.

La peri­llo­si­tat del pas de Mèxic als Estats Units –sovint ben cone­guda per les per­so­nes que s’arris­quen a empren­dre aquest camí– no dis­su­a­deix els migrants, per a qui els ris­cos de fer cap als Estats Units com­pen­sen els supo­sats bene­fi­cis de que­dar-se al seu país d’ori­gen. Segons un estudi de l’Alt Comis­si­o­nat de les Naci­ons Uni­des per als Refu­gi­ats (Acnur) i altres orga­nit­za­ci­ons de la soci­e­tat civil, en què es va reco­llir infor­mació de 15.000 per­so­nes de dife­rents naci­o­na­li­tats, la violència al seu país és el prin­ci­pal motiu per sor­tir-ne.

Ame­na­ces

Poc més de la mei­tat dels enques­tats (51%) van asse­nya­lar la violència, la inse­gu­re­tat i les ame­na­ces com a cau­ses prin­ci­pals per haver aban­do­nat el seu país d’ori­gen. Més de la mei­tat de les dones van esmen­tar el fet d’haver estat vícti­mes de violència i ame­na­ces direc­tes com a prin­ci­pal causa de la fugida.

Per naci­o­na­li­tats, el 71% dels hai­ti­ans van asse­nya­lar com a causa de la sor­tida del seu país la por per la situ­ació gene­ral de violència; el 69% dels migrants hon­du­renys van asse­nya­lar el fet d’haver estat vícti­mes de violència, ame­na­ces i inti­mi­dació, i el 51% dels veneçolans van esmen­tar la violència, la inse­gu­re­tat i les ame­na­ces com a cau­ses de l’emi­gració. En el cas dels colom­bi­ans, el per­cen­tatge de ciu­ta­dans que van asse­nya­lar la violència com a motiu de la marxa va ser del 67%, un 64% en el cas dels equa­to­ri­ans i un 55% en el dels nica­ragüencs.

Davant aques­tes dades, l’Agència de les Naci­ons Uni­des per als Refu­gi­ats ha fet una crida a “enfor­tir els sis­te­mes d’asil i pro­ce­di­ments jus­tos i efi­ci­ents” per satis­fer les “neces­si­tats de pro­tecció inter­na­ci­o­nal” de les per­so­nes que entren a Mèxic de manera irre­gu­lar.

Les auto­ri­tats mexi­ca­nes estan des­bor­da­des. L’any pas­sat, Mèxic va rebre un nom­bre rècord de sol·lici­tuds d’asil –140.000 per­so­nes, segons dades de l’Acnur–, fet que situa el país nord-ame­ricà entre els cinc prin­ci­pals recep­tors de sol·lici­tants d’asil del món.

El país no té capa­ci­tat, ni econòmica ni en infra­es­truc­tu­res, per rebre en con­di­ci­ons aquesta quan­ti­tat d’immi­grants i, a més, està molt pres­si­o­nat pels Estats Units perquè con­troli la migració irre­gu­lar cap a aquest país. Per això durant l’any pas­sat, sota el govern del pre­si­dent Andrés Manuel López Obra­dor, es va regis­trar un rècord de deten­ci­ons de migrants irre­gu­lars al país.

Segons les dades de la Uni­tat de Política Migratòria de la Secre­ta­ria de Gover­nació, el 2023 es van fer un total de 782.176 deten­ci­ons de migrants irre­gu­lars, una xifra molt supe­rior a la del 2022 ( 441.409) i que suposa un aug­ment del 77%.

L’aug­ment expo­nen­cial del nom­bre de per­so­nes que inten­ta­ven pas­sar de Mèxic als Estats Units –hi va arri­bar a haver 10.000 intents dia­ris– va fer que les auto­ri­tats de Was­hing­ton tan­ques­sin, de forma tem­po­ral, alguns dels pas­sos fron­te­rers. El pre­si­dent dels Estats Units, Joe Biden, i el seu homòleg mexicà van acor­dar man­te­nir reu­ni­ons a Ciu­tat de Mèxic i Was­hing­ton per pren­dre mesu­res de forma coor­di­nada i durant els pri­mers dies de gener d’aquest any la xifra diària de migrants sense papers que van cre­uar la fron­tera va bai­xar fins als 2.500.

Les orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals han aler­tat dels mètodes expe­di­tius del govern mexicà per fer front a l’arri­bada de migrants. Una dada que va posar en alerta les ONG va ser la cai­guda del nom­bre de depor­ta­ci­ons, que no s’adiu amb la quan­ti­tat de deten­ci­ons. Segons les xifres del govern mexicà, durant el 2022 es van dur a terme 120.000 depor­ta­ci­ons i el 2023 només 50.000. Això s’explica perquè, segons els obser­va­dors sobre el ter­reny, Mèxic tras­llada migrants del nord del país al sud, una pràctica que els des­mo­ra­litza i els fa min­var els estal­vis que tenien per al viatge. Mèxic ha reac­ti­vat, a més, el pro­grama de vols de retorn de veneçolans sense papers al seu país d’ori­gen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.