Iran
Teheran dona per mort el president Ebrahim Raisi en l’accident del seu helicòpter
El govern iranià anuncia en un comunicat la defunció tant del mandatari com del seu ministre d’Afers Estrangers, que viatjava amb ell en l’aparell
El president de l’Iran, Ebrahim Raisi, i el seu ministre d’Afers Estrangers, Hossein Amir-Abdollahian, han mort en un accident d’helicòpter diumenge a la tarda en una zona muntanyosa de difícil accés a prop de l’Azerbaidjan Oriental quan es dirigien a la capital de la regió, Tabriz, al nord-oest del país, segons ha confirmat aquest dilluns en un comunicat el govern iranià en el seu canal de Telegram.
“L’aiatol·là Ebrahim Raisi, president de la República Islàmica de l’Iran, ha mort mentre servia al poble. L’helicòpter que transportava a Raisi (...) a causa de les condicions meteorològiques adverses, va patir un accident“, diu la nota publicada pel règim de Teheran i recollida per les agències internacionals.
La notícia s’ha conegut cap a quarts de vuit del matí, hora local, després que la televisió estatal i les agències de notícies Irna i Mehr haguessin confirmat que havien localitzat l’helicòpter i que no s’havien trobat “senyals de vida” en les restes de l’aparell sinistrat, en el qual també viatjaven altres dirigents de la república islàmica. L’operatiu de recerca s’ha allargat tota la nit i s’ha complicat per les condicions meteorològiques de pluja i boira enmig d’un terreny boscós. Durant la nit, la Mitja Lluna Roja ha informat de la troballa de les restes de l’helicòpter, totalment calcinades. Es desconeixen les causes de l’accident. Els mandataris venien d’inaugurar dues preses.
Cinc dies de dol nacional
El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha designat el vicepresident del país, Mohammad Mojber, com a president interí i té un període màxim de 50 dies per convocar noves eleccions d’acord amb el que marca la Constitució. A més, ha declarat cinc dies de dol nacional per la mort de Raisi i del ministre d’Afers Estrangers.
Nascut a Mashhad, a uns 850 quilòmetres de Teheran, fa 63 anys, casat i amb dos fills, el nom de Raisi sonava com a possible successor de Khamenei, que l’abril passat va complir 85 anys i ostenta el càrrec de líder suprem des del 1989. En el sistema polític iranià, el poder real recau en el líder suprem, que és qui té l’última paraula en tots els afers de l’estat.
Raisi va ser elegit president de l’Iran el 2021 en substitució del pragmàtic Hassan Rouhani. Durant el seu mandat, s’han endurit les lleis sobre la moral –com ara la que obliga les dones a portar el vel– i s’han reprimit amb violència les protestes massives que reclamaven més llibertes i millores econòmiques pel país. Almenys 500 persones van morir per l’acció policia i més de 20.000 van ser arrestades, en unes mobilitzacions sorgides després de la mort sota custòdia policia de la jove kurda Mahsa Amini detinguda per suposadament no dur ben posat el vel.
La mort de Raisi es produeix en un moment de màxima tensió a l’Orient Mitjà per la guerra a la Franja de Gaza. El govern israelià acusa el règim iranià de donar suport a Hamàs i de finançar a milícies de la regió com Hezbol·là, al Líban, o els rebels houthis, al Iemen. Les tensions entre Tel-Aviv i Teheran van arribar al seu punt àlgid el mes passat en un atac directe de l’Iran amb míssils i drons contra territori israelià, en resposta a un atac d’Israel contra el consolat iranià a Damasc (Síria), en el qual van morir diversos alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària.
