Sònia Viñolas
Alcaldessa de Malgrat de Mar (PSC)
“Vull recuperar la pertinença de poble que hem anat perdent”
“Quan es tracta de temes d’importància crec que hem d’anar tots a l’una. Els polítics hi som de pas, els projectes es queden”
“La marca de sol i platja continua sent la més potent, però no ha de ser l’única, i ens hem de moure en altres vetes de mercat”
Sense la col·laboració de la ciutadania hi ha aspectes, com les escombraries, que no es podran millorar
Sònia Viñolas (Malgrat de Mar, 1971) va entrar en política local el 2015 provinent del món del comerç. Es va estrenar en regidories centrades en l’àmbit més social, i dos anys després una moció de censura va dur el seu grup a l’oposició. El 2019 va tornar al govern i el 2021 va agafar el testimoni de l’alcalde Joan Mercader, que va plegar a mig mandat.
Les urnes la van revalidar ara fa un any. Se sent més legitimada?
M’ha donat un altre punt de vista i més confiança a l’hora de tirar endavant els projectes, perquè els ciutadans m’han demostrat que confien tant en mi com en el meu equip.
Va començar mandat amb un pacte amb Malgrat ens Mou i després d’uns mesos va incorporar Junts. Per què?
Perquè tot i que m’agrada asseure’m amb l’oposició i buscar punts d’entesa, governar en minoria no és fàcil. Amb Malgrat ens Mou patíem aquesta situació; hauria estat problemàtic allargar-la durant els quatre anys, i amb Junts hi va haver la complicitat necessària. Tot i això, repeteixo que quan es tracta de temes d’importància per al municipi crec fermament que hem d’anar tots a l’una. Els polítics hi som de pas, els projectes es queden.
Junts per Malgrat va participar en aquella moció de censura contra el PSC el 2017 i ara torna a estar en el govern. Li va resultar difícil tancar el pacte?
Fàcil no va ser, però crec fermament que les persones amb el temps creixem i ens adonem dels errors que hem comès. Vam haver de deixar de banda les sensibilitats, l’estómac i la bilis, i malgrat que personalment apostava per un pacte d’esquerres, que no va poder ser, al final l’opció triada ha estat la correcta. Al final tots anem a les eleccions prometent que ho fem per treballar pel poble que estimem, no? Doncs, vinga, demostrem-ho!
Què hi ha sobre la taula de l’alcaldessa?
L’alcaldessa té la taula ben plena de projectes, però potser un dels que més m’interessen aconseguir i que no té un valor econòmic és recuperar la pertinença de poble que aquí, a Malgrat, crec que hem anat perdent una mica. Orgull d’allò que érem i que hem deixat de banda, potser enlluernats per grans projectes. És moment que el poble torni a creure en ell mateix.
La gent de Malgrat no se sent de Malgrat?
No és això. Més aviat, que tot ho hem transformat en crítica i que ja no hi ha res de què la gent en faci bandera. Ens centrem a treure només allò que va malament, i oblidem totes i cadascuna de les accions que es fan perquè Malgrat sigui un bon lloc per viure-hi. Nosaltres mateixos com a govern centrem moltes vegades les reunions en allò que va malament, perquè és feina nostra resoldre-ho, però és imprescindible adonar-nos que sense la col·laboració de la ciutadania hi ha aspectes que no es podran millorar mai. Un exemple clar són les escombraries. La culpa que els carrers estiguin bruts només és de l’empresa que els neteja o dels ciutadans que fan un mal ús de les papereres o dels contenidors?
I com s’aconsegueix recuperar aquest sentiment?
Amb molta, molta, molta feina. Que ja estem fent des del primer dia. El treball amb les escoles és imprescindible si volem que la ciutadania del demà estigui més sensibilitzada amb els valors comunitaris. Potser hem d’assumir que el gran ja no el canviaràs, i que l’esperança està en el petit.
El retard del passeig ja pesa.
És cert. El procediment de construcció s’ha allargat massa i ara ja hem entomat la redacció d’un nou projecte que hem compartit amb els sectors implicats com són el dels veïns i el turístic, perquè la zona no deixa de ser una porta d’entrada a la població. Aquesta segona fase ha de recollir les solucions als problemes que ens va plantejar la primera, i la volem encarrilar el més aviat possible.
Malgrat s’ha convertit en els últims anys en un referent en la gestió del verd urbà i la sequera encara li ha donat més valor.
Tenim treballadors valents que estimen la seva feina i que creuen en allò que fan. Apliquen criteris d’estalvi d’aigua sense renunciar a mantenir plantes als espais públics, triant aquelles que s’adapten millor a cada necessitat. El cas més evident és el de l’avinguda Països Catalans, on s’ha augmentat cinc vegades l’espai verd que hi havia i s’ha millorar molt la biodiversitat.
Com s’afronta la diversificació econòmica en un municipi marcat pel turisme?
Diverses forces polítiques ja dúiem en els programes electorals l’ampliació del polígon industrial, però conscients que es tracta d’una actuació de gran envergadura i que no serà fàcil perquè implica diferents administracions. El turisme és, sens dubte, una de les potes de l’economia local i ens ha obert les portes, entre d’altres, a acollir esdeveniments esportius de gran calat que ens han ajudat a fer-nos un nom internacional. La marca de sol i platja continua sent la més potent, però no ha de ser l’única, i ens hem de moure en altres vetes de mercat que han de permetre desestacionalitzar l’arribada de turistes.
Parlant de singularitats. Les mines de Can Palomeres són la cirereta del pastís.
Estem parlant d’un indret de gran riquesa paisatgística i d’una singular biodiversitat, sobretot pel que fa a colònies de ratpenats. Hem rebut una subvenció de la Generalitat i estem treballant en un projecte ambiciós, però en què ha de prevaldre el respecte a la natura. Hi ha exemples a França on la gent pot visitar les coves, però a distància i sense molestar els animals.
I el llegat de l’explorador Fèlix Cardona?
Continuem rebent material de la família per engreixar el fons que tenim i hem d’estudiar quina és la millor manera de donar-ho a conèixer. No pot ser que ho tinguem a les estanteries de l’Arxiu i que encara hi hagi gent a Malgrat que no sàpiga qui va ser un dels veïns més il·lustres del municipi. La voluntat és actuar-hi aviat.
Parlàvem de l’incivisme en la recollida de la brossa. Hi ha previst un canvi de model?
Estem treballant en el plec de condicions perquè hi hagi un nou sistema a partir del gener del 2025. En principi apostem pel porta a porta, però haurem d’aplicar altres solucions en zones concretes del municipi, amb edificis alts on aquest sistema crea dubtes i s’haurà de buscar un altre per adaptar els contenidors.
La situació del Delta de la Tordera s’ha enquistat i només torna a l’actualitat quan els temporals demostren la seva fragilitat. On som ara?
Tenim un problema greu, molt greu i hem d’afrontar una solució sense cap més excusa. Aquest tema em toca de molt a prop, perquè em van criar els meus avis que eren pagesos i encara avui les destrosses que va patir el sector durant el pas del temporal Glòria m’angoixen. Vaig veure amics que ho van perdre tot i que entraven als camps plens d’aigua per intentar rescatar el que fos. Aquelles imatges em pesen perquè no s’haurien de tornar a repetir. En el Delta hi ha un càmping en una zona de flux preferent i la mateixa Unió Europea et diu que allà no hi hauria d’haver res per garantir la protecció de la fauna i la flora. Cada cop que hi ha temporal hem de correr i em sento una mica sola davant la negligència d’uns i dels altres. El Glòria va ser el primer avís, però no serà l’únic i veig que fins que no hi hagi una nova desgràcia no s’hi acabarà actuant. És demencial perquè tant la Generalitat com l’Estat es van passant la patata calenta. I, en especial, el paper de l’ACA és de traca i mocador.
Què ha allargat tant les obres del Centre Cultural?
Les diferents licitacions que han anat quedant desertes. Com a últim recurs ens vam veure obligats a desglossar l’equipament que falta en diferents lots per facilitar l’adjudicació. Preveiem que cap a la tardor ja pugui obrir les portes.
La construcció de pisos socials sembla que avança.
Tenim la promoció del carrer Roger de Flor que han de finalitzar al desembre i personalment aposto per convèncer els grans tenidors que tenen l’obligació social de cedir els pisos que tenen tancats. El dret a un habitatge digne no es pot quedar només en un enunciat i la construcció afavorida per les administracions no és suficient.
Li retreuen que a Malgrat de Mar hi ha dos governs en comptes d’un, perquè dos dels socis no s’entenen. És cert?
Bé, no deixem de ser un grup de persones amb sensibilitats diferents, però les decisions i l’acció de govern es pren de forma conjunta sempre. Assumeixo que hi hagi algun partit que necessiti focalitzar i publicitar com a pròpia la feina que es fa entre tots, però es tracta més aviat d’una anècdota. Estic al capdavant d’aquest govern i molt tranquil·la amb la feina que fem tots. I si algú s’ho està preguntant, confio plenament que acabarem el mandat perquè tots tenim clar que allò que es prioritza és el poble.
De quins expedients tancats se’n sent més orgullosa l’alcaldessa?
L’escut és un tema que confio que es desencalli ja i que ho faci amb el màxim consens, perquè només queden serrells. Ara esperem a la formació del nou govern a la Generalitat per tirar endavant el projecte de Can Palomeres i d’altres petites coses que quan es resolen et fan més amable el dia a dia al capdavant de l’Ajuntament.
Li posa fàcil l’oposició?
Ni fàcil, ni difícil. Exigeixen poder participar de les decisions del govern quan, quan nosaltres hi vam ser, se’ns va negar. Llavors em va molestar el tracte, i precisament per això ara procuro no respondre igual. Les coincidències en els programes electorals son molt evidents i això ens hauria de facilitar la feina a tots, però és cert que quan anem al ple tots fem una mica de teatre i cadascú fa el seu joc.
Per què no va ser possible un pacte d’esquerres?
A mi m’han encolomat la culpa que no es pogués tancar, i no és cert. En el moment de tancar el pacte amb ERC hi va haver un tercer actor que era la CUP que es va desmarcar des del primer moment d’entrar a govern. Amb la suma d’ERC tornàvem a quedar en una minoria que no era la desitjada, a banda d’altres desacords que per respecte a la formació no explicaré.
Què li agradaria tenir tancat quan acabi el mandat?
En política estem acostumats a buscar la immediatesa i jo m’he volgut centrar en projectes que no son per ara i que demanen més d’un mandat. Ara, em faria molt feliç que el 2027 haguéssim recuperat el sentit de pertinença i que el poble se sentís orgullós del que és.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.