Política

Xavier Trias

Cap de l’oposició a Barcelona (Trias per Barcelona-Junts per Catalunya)

“No podem perdre el lideratge de Puigdemont”

“Estem en una fase de propaganda que recorda el declivi dels socialistes a Barcelona, la fase de grans esdeveniments i Carlinhos Brown”

“El senyor Collboni ha pres una decisió equivocada, que és manar amb deu regidors; ha decidit tenir un govern feble”

No m’imagino el senyor Illa abstenint-se per fer president Puigdemont, però és una possibilitat Collboni no vol governar amb mi, però creu que la manera de governar de Junts és la bona. Està desorientat
Junts ha de decidir qui ha de ser la persona que es presenti per ser alcalde. No poden trigar gaire

Xavier Trias (Bar­ce­lona, 1946) tanca una etapa política en què ha estat con­se­ller de Sani­tat, de la Pre­sidència, dipu­tat al Par­la­ment i al Congrés i 117è alcalde de Bar­ce­lona. Tot i gua­nyar les elec­ci­ons l’any pas­sat, actu­al­ment és cap de l’opo­sició perquè els comuns i el PP van fer alcalde el soci­a­lista Jaume Coll­boni.

Vostè, que ha estat víctima de les cla­ve­gue­res de l’Estat, què pensa del cas que afecta la dona de Pedro Sánchez?
No m’agrada que s’intenti des­truir la gent d’una manera il·lícita. Si algú ha fet alguna cosa mal feta, que bus­quin. Ho prac­ti­quen molts par­tits, inclús ho va prac­ti­car la senyora Ada Colau. Coses que poden ser irre­gu­la­ri­tats admi­nis­tra­ti­ves les por­ten per la via penal perquè és la manera d’inten­tar des­truir l’adver­sari. Jo crec que això és abo­mi­na­ble i cal­dria treure-ho de la política. Crec que amb la senyora de Sánchez s’està inten­tant fer el mateix. Si hi ha algun error, segur que és admi­nis­tra­tiu, no penal. Estan fent una cosa molt impre­sen­ta­ble. Estic com­ple­ta­ment en con­tra d’aquesta manera de fer política. El pro­blema és que no és pro­pi­e­tat d’un par­tit. No és que sigui el PP i els soci­a­lis­tes siguin els bons nens. Tots piquen en la mateixa trampa i això té unes con­seqüències funes­tes per a la política.
Sor­tim d’unes elec­ci­ons en què ha gua­nyat Sal­va­dor Illa i l’inde­pen­den­tisme ha per­dut la majo­ria. Quina lec­tura fa del resul­tat elec­to­ral?
És un resul­tat bas­tant lògic. L’inde­pen­den­tisme va tenir un crei­xe­ment impor­tant amb el procés. Hem d’estar orgu­llo­sos del que vam fer encara que no acabés bé. Que un poble sigui capaç de mani­fes­tar-se, moure’s i aca­bar fent el referèndum que vam fer d’una manera pacífica, en el món, passa en pocs llocs. Hem après que no teníem prou força i que la manera d’actuar de l’Estat sobre l’inde­pen­den­tisme ha estat d’una duresa total, en oca­si­ons, uti­lit­zant les cla­ve­gue­res. Com pot ser que amb aquests mètodes el fis­cal gene­ral de l’Estat no actuï? L’Estat és capaç d’espan­tar la gent i crear una situ­ació molt difícil de la qual molta gent es desentén. Què pas­sarà? Si no s’arre­glen coses impor­tants, i no parlo tant d’arre­glar la inde­pendència com d’arre­glar el grau de dependència, que és insu­por­ta­ble, d’aquí a poc temps tor­na­rem a estar igual. Si tens un con­junt de tras­pas­sos però no tens la capa­ci­tat finan­cera per donar res­posta al crei­xe­ment de la soci­e­tat, aca­barà pas­sant que hi tor­narà a haver mal humor i el senyor Illa es pot tro­bar fent reta­lla­des.
Dona per fet que Illa serà pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat?
És pro­ba­ble. Jo tre­ba­llo perquè no ho sigui, però és com­pli­cat. El que no té pre­vist el senyor Illa és que el pre­si­dent Puig­de­mont és molt pre­si­dent Puig­de­mont.
Què vol dir, això?
Que és llest, que se sap moure i uti­lit­zar les esclet­xes per posar en una situ­ació difícil els que uti­lit­zen mètodes espe­ci­als. Aquests dies escolto Illa i Sánchez i expli­quen unes coses... A mi em sorprèn que no es posin ver­mells.
Com ara?
Que com pot ser que un que no ha gua­nyat les elec­ci­ons pugui ser... Escolti, però vostès què han fet amb Jaume Coll­boni? Dient aques­tes coses, si tenen la mínima decència política, s’hau­rien de posar com a mínim ver­mells.
S’ima­gina Illa abs­te­nint-se per fer pre­si­dent Puig­de­mont?
No, no m’ho ima­gino, però és una pos­si­bi­li­tat. No m’ho ima­gino perquè crec que el PSC, i el soci­a­lisme, tenen molt clar que la seva fina­li­tat no és com fun­ci­ona la Gene­ra­li­tat, sinó com poden tenir el poder i evi­tar que Junts per Cata­lu­nya vagi enda­vant. Aquesta és una obsessió dels soci­a­lis­tes. Els interessa poder expli­car que ells han bar­rat el pas a un alcalde inde­pen­dent, que han acon­se­guit que la Gene­ra­li­tat no demani la inde­pendència. Amb això després es pas­se­gen per Espa­nya fent pro­pa­ganda.
Seria pre­fe­ri­ble tor­nar a elec­ci­ons que no que governi Illa?
Depèn. Per fer què? El senyor Illa m’hau­ria de convèncer, que m’expliqués per què vol pre­si­dir la Gene­ra­li­tat, per fer què. Entén que per a nosal­tres aquest grau de dependència que tenim no és supor­ta­ble? Que ens ho expli­qui.
Car­les Puig­de­mont s’hau­ria de que­dar inde­pen­dent­ment de si pot ser pre­si­dent?
Sí. Ell ha dei­xat molt clar que si no és pre­si­dent, no serà dipu­tat. Nosal­tres neces­si­tem Puig­de­mont per lide­rar el movi­ment. Què ha pas­sat els últims mesos? A Junts per Cata­lu­nya s’ha posat ordre, perquè hi ha unes veus clares i tot­hom té molt clar qui té l’última paraula. Ha nas­cut un nou lide­ratge. N’hi havia diver­sos i ara hi ha una per­sona que els uni­fica. En oca­si­ons hi ha idees dife­rents, hem jugat a això, que sigui un movi­ment amb dife­rents sen­si­bi­li­tats, però cal que n’hi hagi un que sigui un líder clar, i ara en tenim un. Ara el que no podem és per­dre aquest líder clar. Jo el que dic al pre­si­dent Puig­de­mont és que neces­si­tem el seu lide­ratge. Pot­ser és un sacri­fici nou que no li hem de dema­nar, però jo l’hi demano. Jo vull que el pre­si­dent Puig­de­mont sigui qui lideri Junts per Cata­lu­nya.
Les elec­ci­ons al Par­la­ment reper­cu­tei­xen d’alguna manera en la gover­na­bi­li­tat de Bar­ce­lona?
No. Jo crec que el senyor Coll­boni ha pres una decisió equi­vo­cada, que és manar amb deu. I la manera de no manar amb deu o de ser-ne més és apro­par-se a ERC. ERC no té gaire interès de veure’s invo­lu­crat amb el senyor Coll­boni. ERC havia arri­bat a un acord amb mi mateix per gover­nar la ciu­tat i el senyor Coll­boni ha deci­dit tenir un govern feble; sap que les pos­si­bi­li­tats de sumar en con­tra d’ell són impos­si­bles i juga a això, però ho perd tot. Tu dius: “Com que ningú pot fer una moció de cen­sura, no hi ha alter­na­tiva.” Però jo dic: “Vostè pot apro­var el pres­su­post, però i l’any que ve?” Aquesta ciu­tat es pot tro­bar ficada en un embo­lic impor­tant quan passi la fase de pro­pa­ganda, de fotos. Estem en una fase que recorda una situ­ació que va aca­bar amb el declivi dels soci­a­lis­tes a Bar­ce­lona, la fase de grans esde­ve­ni­ments.
La copa Amèrica?
La copa Amèrica és impor­tant i va bé que la tin­guem, hi estic a favor, però crec que no podem estar a favor que es perdi el sen­tit comú. El que no té sen­tit és fer una des­fi­lada de Louis Vuit­ton al Park Güell. Aca­ben fent enfa­dar la gent amb una cosa que és posi­tiva per a Bar­ce­lona i tots hi hauríem d’estar a favor, feli­ci­tar-nos-en.
Per què creu que encara no s’ha for­ma­lit­zat l’entrada d’ERC al govern?
Perquè ERC no ho vol. A Coll­boni li encan­ta­ria. El que el senyor Coll­boni no vol és cap acord for­mal amb Junts, però com que creu que la manera de gover­nar de Junts és la bona, vol pren­dre amb nosal­tres segons qui­nes deci­si­ons. Això és com un acu­dit. Vostè no vol gover­nar amb mi però en canvi sí que vol que jo li aprovi el pres­su­post i qüesti­ons d’habi­tatge fer-les amb mi. Vostè està deso­ri­en­tat.
Creu que poden can­viar les ali­an­ces amb el marge de tres anys que hi ha de man­dat fins a les pro­pe­res muni­ci­pals?
No ho sé, perquè quan tot es basa en la imatge i has deci­dit con­ver­tir això en un estat de pro­pa­ganda cons­tant, vas a la decadència. Ja ho hem vis­cut. Quan creus que això s’arre­gla pujant a un autobús amb Car­lin­hos Brown, acaba dege­ne­rant, i això és el que jo crec que els pas­sarà. Jo no con­ti­nuaré, però els ho dic a tots: “Escol­teu, fem-nos forts, perquè les pos­si­bi­li­tats d’expli­car un model dife­rent hi són.” Una ciu­tat no viu amb un model de grans esde­ve­ni­ments. Una ciu­tat no va bé si no es crea capa­ci­tat econòmica, i al mateix temps has de fer que, des del punt de vista social, la gent pro­gressi i millori.
Quin és el prin­ci­pal pro­blema de Bar­ce­lona?
La pobresa. Jo crec que la ciu­tat va rela­ti­va­ment bé, però la situ­ació de desi­gual­tats és molt difícil. I hi ha males­tar. Quan el senyor Coll­boni diu que hem de fer un govern de progrés, li pre­gunto: “Vostè es creu que la senyora Ada Colau ha fet un govern de progrés aquests vuit anys en què ha manat amb ella?” No. Hem anat enrere. El progrés con­sis­teix no només a ser ara ama­ble amb els que Colau hau­ria ano­me­nat “els pode­ro­sos”, sinó a fer que els pode­ro­sos enten­guin que el que neces­si­tem és fer acció social. I això no és impos­si­ble.
Coll­boni ha tirat enrere algu­nes de les polítiques de Colau, com per exem­ple l’urba­nisme tàctic. Està des­mun­tant l’obra de govern de la seva pre­de­ces­sora?
Jo crec que més aviat està des­mun­tant les bes­ti­e­ses; hi ha coses que eren xim­ple­ries. Però ha de ser clar amb el que pensa fer. El senyor Coll­boni ha estat al govern, ha estat res­pon­sa­ble de mol­tes coses d’aques­tes. La mobi­li­tat la por­tava la gent del PSC. Ara s’ado­nen que no fun­ci­o­nen i les can­vien, però ho volen fer amb els que ano­me­nen “pro­gres­sis­tes”. Com ho faran, això, amb Colau? I diuen: “És que ho farem quan acon­se­guim que Colau se’n vagi.” Això és esperpèntic. No és una manera seri­osa de fer fun­ci­o­nar una ciu­tat. Hem de fer un gran pacte de ciu­tat per deci­dir on la volem por­tar. Si féssim les coses mit­ja­na­ment bé... La ciu­tat té unes pos­si­bi­li­tats immen­ses.
Vostès van man­te­nir no nego­ci­a­ci­ons però sí con­ver­ses amb Coll­boni per arri­bar a un acord. Com van anar i per què es van trun­car?
Mala­ment, perquè ell vol man­te­nir la imatge que s’entén amb el que ells con­si­de­ren que són els pro­gres­sis­tes, ERC i els comuns.
En algun moment sem­blava que aques­tes con­ver­ses ana­ven bé.
No. No van anar mai bé. La gent que em coneix sap que jo estava dis­po­sat a fer govern amb el que havia per­dut les elec­ci­ons, que té el seu mèrit, i ell mai ha vol­gut. Lla­vors et diu que en el model de ciu­tat sí que és veri­tat que tenim mol­tes coin­cidències i ens podríem enten­dre molt bé. Doncs siguem cohe­rents. Aquest govern de progrés que vol fer, que no veu que no fun­ci­o­narà?
Amb l’ERC d’Eli­senda Ala­many és més difícil enten­dre-s’hi que amb la d’Ernest Mara­gall?
No ho sé, hem de veure ERC com s’ubica. Ernest Mara­gall té les seves coses, com jo tinc les meves, però era un senyor de paraula i ens enteníem. De l’Eli­senda Ala­many no tinc cap motiu per dir que no sigui així, però es troba en una situ­ació en què els soci­a­lis­tes volen sal­var la cara amb ERC. Veu­rem, però nosal­tres no farem segons quin paper. Amb ERC la intenció era fer govern amb ells i vam sig­nar un docu­ment amb 100 punts. No va ser pos­si­ble per la jugada del senyor Coll­boni. Però el senyor Mara­gall i jo ens vam donar la mà i vam dir que aquesta situ­ació la man­tindríem.
De tant en tant van caient sentències con­tra les superi­lles.
Les coses s’han de fer bé. Quan les coses no es fan bé, passa això: s’acaba amb unes sentències l’apli­cació de les quals és molt difícil. El que s’ha de pro­cu­rar és no fer les coses d’una manera tan ide­o­lo­git­zada, perquè les superi­lles no són un invent de Colau, exis­tei­xen abans de Colau. Jo he fet superi­lles. Però no és el mateix una super-illa que aga­far un car­rer i con­ver­tir-lo en un car­rer verd. És fer urba­nisme ben fet o mal fet. Quan l’urba­nisme és tan ideològic, crea situ­a­ci­ons estra­nyes, contràries al que tu vols fer. Fas un car­rer de pri­mera i els del vol­tant es con­ver­tei­xen en car­rers de segona.
Vostè va dir que se n’ani­ria abans de l’estiu...
Estic a punt.
L’estiu comença el 20 de juny.
L’estiu per a mi comença l’1 d’agost. També vaig dir que la meva il·lusió era rebre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en el seu retorn a Cata­lu­nya. Jo ara estic en un moment en què he de deci­dir quan plego, però és bas­tant irre­lle­vant, el que sí que és segur és que jo me n’aniré. Crec que ja he fet tot el que havia de fer. Tenim un grup muni­ci­pal orde­nat, amb gent bona i potent.
Com ha de ser la seva suc­cessió? Té alguna pre­ferència?
Ho han de deci­dir ells. Una cosa és com es ges­ti­ona, tot­hom sap el meu plan­te­ja­ment de com es ges­ti­ona. En Jordi Martí i la Neus Munté són per­so­nes que saben com ha de fun­ci­o­nar. I una altra cosa dife­rent és qui ha de ser la per­sona que es pre­senti per ser el futur alcalde de la ciu­tat de Bar­ce­lona, i això ho ha de deci­dir el par­tit. No poden tri­gar gaire a deci­dir-ho, no pot ser que ho impro­vi­sin quan fal­tin sis mesos, però el que és lògic és anar cre­ant l’estruc­tura per a la decisió de qui serà el suc­ces­sor. Li han de donar temps perquè aquesta per­sona es con­so­lidi. Quin avan­tatge tenim? Que de tots els regi­dors que hi ha en aquest moment, quasi tots poden ser alcal­da­bles. Hem fet un equip de gent molt potent, molts han estat con­se­llers. Han exer­cit al govern. Cal que hi hagi ordre, una certa uni­tat, estima entre ells, i crec que això ho hem acon­se­guit. Quin pro­blema hi pot haver? Si passés el que jo vull, que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat fos Puig­de­mont, jo tin­dria un pro­blema, perquè segu­ra­ment vol­dria per a la Gene­ra­li­tat alguna de les per­so­nes que jo tinc a l’Ajun­ta­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia