“No podem perdre el lideratge de Puigdemont”

No m’agrada que s’intenti des­truir la gent d’una manera il·lícita. Si algú ha fet alguna cosa mal feta, que bus­quin. Ho prac­ti­quen molts par­tits, inclús ho va prac­ti­car la senyora Ada Colau. Coses que poden ser irre­gu­la­ri­tats admi­nis­tra­ti­ves les por­ten per la via penal perquè és la manera d’inten­tar des­truir l’adver­sari. Jo crec que això és abo­mi­na­ble i cal­dria treure-ho de la política. Crec que amb la senyora de Sánchez s’està inten­tant fer el mateix. Si hi ha algun error, segur que és admi­nis­tra­tiu, no penal. Estan fent una cosa molt impre­sen­ta­ble. Estic com­ple­ta­ment en con­tra d’aquesta manera de fer política. El pro­blema és que no és pro­pi­e­tat d’un par­tit. No és que sigui el PP i els soci­a­lis­tes siguin els bons nens. Tots piquen en la mateixa trampa i això té unes con­seqüències funes­tes per a la política.

És un resul­tat bas­tant lògic. L’inde­pen­den­tisme va tenir un crei­xe­ment impor­tant amb el procés. Hem d’estar orgu­llo­sos del que vam fer encara que no acabés bé. Que un poble sigui capaç de mani­fes­tar-se, moure’s i aca­bar fent el referèndum que vam fer d’una manera pacífica, en el món, passa en pocs llocs. Hem après que no teníem prou força i que la manera d’actuar de l’Estat sobre l’inde­pen­den­tisme ha estat d’una duresa total, en oca­si­ons, uti­lit­zant les cla­ve­gue­res. Com pot ser que amb aquests mètodes el fis­cal gene­ral de l’Estat no actuï? L’Estat és capaç d’espan­tar la gent i crear una situ­ació molt difícil de la qual molta gent es desentén. Què pas­sarà? Si no s’arre­glen coses impor­tants, i no parlo tant d’arre­glar la inde­pendència com d’arre­glar el grau de dependència, que és insu­por­ta­ble, d’aquí a poc temps tor­na­rem a estar igual. Si tens un con­junt de tras­pas­sos però no tens la capa­ci­tat finan­cera per donar res­posta al crei­xe­ment de la soci­e­tat, aca­barà pas­sant que hi tor­narà a haver mal humor i el senyor Illa es pot tro­bar fent reta­lla­des.

És pro­ba­ble. Jo tre­ba­llo perquè no ho sigui, però és com­pli­cat. El que no té pre­vist el senyor Illa és que el pre­si­dent Puig­de­mont és molt pre­si­dent Puig­de­mont.

Que és llest, que se sap moure i uti­lit­zar les esclet­xes per posar en una situ­ació difícil els que uti­lit­zen mètodes espe­ci­als. Aquests dies escolto Illa i Sánchez i expli­quen unes coses... A mi em sorprèn que no es posin ver­mells.

Que com pot ser que un que no ha gua­nyat les elec­ci­ons pugui ser... Escolti, però vostès què han fet amb Jaume Coll­boni? Dient aques­tes coses, si tenen la mínima decència política, s’hau­rien de posar com a mínim ver­mells.

No, no m’ho ima­gino, però és una pos­si­bi­li­tat. No m’ho ima­gino perquè crec que el PSC, i el soci­a­lisme, tenen molt clar que la seva fina­li­tat no és com fun­ci­ona la Gene­ra­li­tat, sinó com poden tenir el poder i evi­tar que Junts per Cata­lu­nya vagi enda­vant. Aquesta és una obsessió dels soci­a­lis­tes. Els interessa poder expli­car que ells han bar­rat el pas a un alcalde inde­pen­dent, que han acon­se­guit que la Gene­ra­li­tat no demani la inde­pendència. Amb això després es pas­se­gen per Espa­nya fent pro­pa­ganda.

Depèn. Per fer què? El senyor Illa m’hau­ria de convèncer, que m’expliqués per què vol pre­si­dir la Gene­ra­li­tat, per fer què. Entén que per a nosal­tres aquest grau de dependència que tenim no és supor­ta­ble? Que ens ho expli­qui.

Sí. Ell ha dei­xat molt clar que si no és pre­si­dent, no serà dipu­tat. Nosal­tres neces­si­tem Puig­de­mont per lide­rar el movi­ment. Què ha pas­sat els últims mesos? A Junts per Cata­lu­nya s’ha posat ordre, perquè hi ha unes veus clares i tot­hom té molt clar qui té l’última paraula. Ha nas­cut un nou lide­ratge. N’hi havia diver­sos i ara hi ha una per­sona que els uni­fica. En oca­si­ons hi ha idees dife­rents, hem jugat a això, que sigui un movi­ment amb dife­rents sen­si­bi­li­tats, però cal que n’hi hagi un que sigui un líder clar, i ara en tenim un. Ara el que no podem és per­dre aquest líder clar. Jo el que dic al pre­si­dent Puig­de­mont és que neces­si­tem el seu lide­ratge. Pot­ser és un sacri­fici nou que no li hem de dema­nar, però jo l’hi demano. Jo vull que el pre­si­dent Puig­de­mont sigui qui lideri Junts per Cata­lu­nya.

No. Jo crec que el senyor Coll­boni ha pres una decisió equi­vo­cada, que és manar amb deu. I la manera de no manar amb deu o de ser-ne més és apro­par-se a ERC. ERC no té gaire interès de veure’s invo­lu­crat amb el senyor Coll­boni. ERC havia arri­bat a un acord amb mi mateix per gover­nar la ciu­tat i el senyor Coll­boni ha deci­dit tenir un govern feble; sap que les pos­si­bi­li­tats de sumar en con­tra d’ell són impos­si­bles i juga a això, però ho perd tot. Tu dius: “Com que ningú pot fer una moció de cen­sura, no hi ha alter­na­tiva.” Però jo dic: “Vostè pot apro­var el pres­su­post, però i l’any que ve?” Aquesta ciu­tat es pot tro­bar ficada en un embo­lic impor­tant quan passi la fase de pro­pa­ganda, de fotos. Estem en una fase que recorda una situ­ació que va aca­bar amb el declivi dels soci­a­lis­tes a Bar­ce­lona, la fase de grans esde­ve­ni­ments.

La copa Amèrica és impor­tant i va bé que la tin­guem, hi estic a favor, però crec que no podem estar a favor que es perdi el sen­tit comú. El que no té sen­tit és fer una des­fi­lada de Louis Vuit­ton al Park Güell. Aca­ben fent enfa­dar la gent amb una cosa que és posi­tiva per a Bar­ce­lona i tots hi hauríem d’estar a favor, feli­ci­tar-nos-en.

Perquè ERC no ho vol. A Coll­boni li encan­ta­ria. El que el senyor Coll­boni no vol és cap acord for­mal amb Junts, però com que creu que la manera de gover­nar de Junts és la bona, vol pren­dre amb nosal­tres segons qui­nes deci­si­ons. Això és com un acu­dit. Vostè no vol gover­nar amb mi però en canvi sí que vol que jo li aprovi el pres­su­post i qüesti­ons d’habi­tatge fer-les amb mi. Vostè està deso­ri­en­tat.

No ho sé, perquè quan tot es basa en la imatge i has deci­dit con­ver­tir això en un estat de pro­pa­ganda cons­tant, vas a la decadència. Ja ho hem vis­cut. Quan creus que això s’arre­gla pujant a un autobús amb Car­lin­hos Brown, acaba dege­ne­rant, i això és el que jo crec que els pas­sarà. Jo no con­ti­nuaré, però els ho dic a tots: “Escol­teu, fem-nos forts, perquè les pos­si­bi­li­tats d’expli­car un model dife­rent hi són.” Una ciu­tat no viu amb un model de grans esde­ve­ni­ments. Una ciu­tat no va bé si no es crea capa­ci­tat econòmica, i al mateix temps has de fer que, des del punt de vista social, la gent pro­gressi i millori.

La pobresa. Jo crec que la ciu­tat va rela­ti­va­ment bé, però la situ­ació de desi­gual­tats és molt difícil. I hi ha males­tar. Quan el senyor Coll­boni diu que hem de fer un govern de progrés, li pre­gunto: “Vostè es creu que la senyora Ada Colau ha fet un govern de progrés aquests vuit anys en què ha manat amb ella?” No. Hem anat enrere. El progrés con­sis­teix no només a ser ara ama­ble amb els que Colau hau­ria ano­me­nat “els pode­ro­sos”, sinó a fer que els pode­ro­sos enten­guin que el que neces­si­tem és fer acció social. I això no és impos­si­ble.

Jo crec que més aviat està des­mun­tant les bes­ti­e­ses; hi ha coses que eren xim­ple­ries. Però ha de ser clar amb el que pensa fer. El senyor Coll­boni ha estat al govern, ha estat res­pon­sa­ble de mol­tes coses d’aques­tes. La mobi­li­tat la por­tava la gent del PSC. Ara s’ado­nen que no fun­ci­o­nen i les can­vien, però ho volen fer amb els que ano­me­nen “pro­gres­sis­tes”. Com ho faran, això, amb Colau? I diuen: “És que ho farem quan acon­se­guim que Colau se’n vagi.” Això és esperpèntic. No és una manera seri­osa de fer fun­ci­o­nar una ciu­tat. Hem de fer un gran pacte de ciu­tat per deci­dir on la volem por­tar. Si féssim les coses mit­ja­na­ment bé... La ciu­tat té unes pos­si­bi­li­tats immen­ses.

Mala­ment, perquè ell vol man­te­nir la imatge que s’entén amb el que ells con­si­de­ren que són els pro­gres­sis­tes, ERC i els comuns.

No. No van anar mai bé. La gent que em coneix sap que jo estava dis­po­sat a fer govern amb el que havia per­dut les elec­ci­ons, que té el seu mèrit, i ell mai ha vol­gut. Lla­vors et diu que en el model de ciu­tat sí que és veri­tat que tenim mol­tes coin­cidències i ens podríem enten­dre molt bé. Doncs siguem cohe­rents. Aquest govern de progrés que vol fer, que no veu que no fun­ci­o­narà?

No ho sé, hem de veure ERC com s’ubica. Ernest Mara­gall té les seves coses, com jo tinc les meves, però era un senyor de paraula i ens enteníem. De l’Eli­senda Ala­many no tinc cap motiu per dir que no sigui així, però es troba en una situ­ació en què els soci­a­lis­tes volen sal­var la cara amb ERC. Veu­rem, però nosal­tres no farem segons quin paper. Amb ERC la intenció era fer govern amb ells i vam sig­nar un docu­ment amb 100 punts. No va ser pos­si­ble per la jugada del senyor Coll­boni. Però el senyor Mara­gall i jo ens vam donar la mà i vam dir que aquesta situ­ació la man­tindríem.

Les coses s’han de fer bé. Quan les coses no es fan bé, passa això: s’acaba amb unes sentències l’apli­cació de les quals és molt difícil. El que s’ha de pro­cu­rar és no fer les coses d’una manera tan ide­o­lo­git­zada, perquè les superi­lles no són un invent de Colau, exis­tei­xen abans de Colau. Jo he fet superi­lles. Però no és el mateix una super-illa que aga­far un car­rer i con­ver­tir-lo en un car­rer verd. És fer urba­nisme ben fet o mal fet. Quan l’urba­nisme és tan ideològic, crea situ­a­ci­ons estra­nyes, contràries al que tu vols fer. Fas un car­rer de pri­mera i els del vol­tant es con­ver­tei­xen en car­rers de segona.

Estic a punt.

L’estiu per a mi comença l’1 d’agost. També vaig dir que la meva il·lusió era rebre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en el seu retorn a Cata­lu­nya. Jo ara estic en un moment en què he de deci­dir quan plego, però és bas­tant irre­lle­vant, el que sí que és segur és que jo me n’aniré. Crec que ja he fet tot el que havia de fer. Tenim un grup muni­ci­pal orde­nat, amb gent bona i potent.

Ho han de deci­dir ells. Una cosa és com es ges­ti­ona, tot­hom sap el meu plan­te­ja­ment de com es ges­ti­ona. En Jordi Martí i la Neus Munté són per­so­nes que saben com ha de fun­ci­o­nar. I una altra cosa dife­rent és qui ha de ser la per­sona que es pre­senti per ser el futur alcalde de la ciu­tat de Bar­ce­lona, i això ho ha de deci­dir el par­tit. No poden tri­gar gaire a deci­dir-ho, no pot ser que ho impro­vi­sin quan fal­tin sis mesos, però el que és lògic és anar cre­ant l’estruc­tura per a la decisió de qui serà el suc­ces­sor. Li han de donar temps perquè aquesta per­sona es con­so­lidi. Quin avan­tatge tenim? Que de tots els regi­dors que hi ha en aquest moment, quasi tots poden ser alcal­da­bles. Hem fet un equip de gent molt potent, molts han estat con­se­llers. Han exer­cit al govern. Cal que hi hagi ordre, una certa uni­tat, estima entre ells, i crec que això ho hem acon­se­guit. Quin pro­blema hi pot haver? Si passés el que jo vull, que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat fos Puig­de­mont, jo tin­dria un pro­blema, perquè segu­ra­ment vol­dria per a la Gene­ra­li­tat alguna de les per­so­nes que jo tinc a l’Ajun­ta­ment.