L’amnistia absorbeix el focus de la campanya

Poques qüestions polaritzen tant el debat polític del moment a l’Estat espanyol, com l’amnistia. A les portes de la seva aprovació, dijous, al Congrés dels Diputats, el projecte de llei que permetrà aplicar aquesta mesura de gràcia a un conjunt encara per concretar de represaliats durant el procés s’ha convertit en un element central de discussió de la campanya electoral per a les europees. Des de les formacions independentistes, el relat és de satisfacció i complaença per la imminent ratificació del text. “Ha costat suor i llàgrimes tirar-ho endavant”es felicitava avui la portaveu d’ERC Raquel Sans, que ha volgut recordar que per poder situar l’amnistia en el centre del debat, primer s’ha hagut de superar l’oposició inicial del PSOE i, en certa manera, també la de Junts, que segons ella apostava per “la confrontació” en comptes de la via negociadora amb l’Estat. Enfront d’això, els republicans ara treuen pit que, aquesta, “era la nostra aposta”, ja que ERC va portar al Congrés una proposta d’amnistia el 2021, ja que aquesta és “la solució a la repressió que ha viscut el moviment independentista”. Malgrat tot aquest discurs, Sans també ha volgut recalcar que després de l’aprovació de la llei “començarà una nova etapa” on tocarà “batallar per la seva aplicació causa per causa”, presumiblement amb l’oposició oberta de gran part de la cúpula judicial.

El cap de llista de Junts a les europees, Toni Comín, també ha volgut celebrar avui la propera entrada en vigor d’una mesura que serà un “reconeixement per part de l’Estat que es va excedir a l’hora de dur a terme una persecució penal il·legítima i injusta” contra l’independentisme. Comín i Puigdemont han demanat per carta a la Comissió Europea (CE) que “intervingui” davant del que anomenen guia judicial “antiamnistia”, que demostra el grau de biaix de la justícia estatal. A l’igual que ERC, Comín també ha posat en valor el haver “arrencat” al PSOE aquesta amnistia, “com qui arrenca un queixal”, si bé ha puntualitzat que, aquest, és “un gran èxit polític no només de Junts, sinó de la majoria de la societat catalana”. Davant les més que previsibles travetes que haurà de sortejar el text, especialment per part dels jutges més conservadors, Comín s’ha mostrat convençut que la norma “que s’aprovarà el dia 30 és plenament constitucional. Els fets ho demostraran quan es recorri i el Tribunal Constitucional resolgui” ha reblat.

Des dels comuns, el seu candidat Jame Asens també ha volgut posar ja el focus de la discussió en l’aplicació de la mesura i, per això, avui també ha instat a la fiscalia “demani el sobreseïment” en totes les causes obertes susceptibles de ser incloses en l’amnistia. “Que (no esperi, que tingui un paper actiu, que demani l’aplicació immediata sense esperar que ho facin les parts”, ha puntualitzat el cap de cartell dels comuns, per a qui “és més fàcil que pugui tornar a Catalunya el candidat de Junts Antoni Comín, perquè no està imputat pel cas Tsunami”, que el líder del seu partit, Carles Puigdemont, “precisament per estar inclòs” a l’esmentada causa.

Tot això, pel que fa als que aplaudeixen l’aprovació de la norma. Entre els qui en blasmen hi ha la número 1 de la llista del PP, Dolors Montserrat, que ha aprofitat un acte a Cadis per anunciar que impulsaran una reforma de les euroordres de detenció per fer més àgil el seu compliment i “evitar que pròfugs de la justícia campin lliurement”, en una referència que fins i tot el menys despert de la classe va entendre que anava adreçada a Carles Puigdemont. En un contingut potser no del tot igual, però si equiparable, el candidat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha afirmat que la Comissió Europea “haurà d’avaluar” si la llei d’amnistia “viola algun dels principis” de la UE, i també ha recalcat que seran els jutges espanyols qui decideixin si l’amnistia ha d’acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.