Política
L’amnistia no era una quimera
Els indults del procés compartien portada el 22 de juny del 2021 amb 200.000 firmes per exigir una amnistia que avui serà realitat
Alerta Solidària xifra en 419 els activistes amnistiables i el Tribunal de Comptes deixa vist per a sentència el cas 1-O en l’últim moment
“Agraeixo el vot per crida que imposa el PP, així no hi ha equivocacions”, ironitza una ministra de Sánchez
El 22 de juny del 2021, el dia que Pedro Sánchez portava l’aprovació dels indults al Consell de Ministres després d’anunciar-los en un acte públic al Gran Teatre del Liceu, aquest diari obria la seva portada amb la coincidència dels indults i l’arribada de 200.000 firmes al Congrés en capses sostingudes per Miriam Nogueras i Josep Pagès (Junts), Ferran Bel (PDeCAT), Gabriel Rufián i Marta Vilalta (ERC) i Mireia Vehí i Albert Botran (CUP) i amb les quals Òmnium i Amnistia i Llibertat portaven davant els lleons Daoíz i Velarde el clam recollit en mesos de restriccions sanitàries. Tres anys –i una nova aritmètica de dependència de l’independentisme gràcies a les urnes estatals del 29 de juliol– després, el Congrés alça avui el teló per representar l’últim acte d’una funció que semblava una quimera quan els diputats –alguns ja exdiputats, com ara Pagès i Bel– sostenien una caixa vermella amb una lletra blanca per visualitzar coralment la paraula amnistia a la Carrera de San Jerónimo i que avui, després d’una nova votació per crida imposada pel PP, serà una realitat que anirà directament al BOE editat al barri madrileny de Sanchinarro i serà aplicada pels jutges.
Després d’una primera aprovació el 14 de març al Congrés –el dia que, en plena baixa per paternitat de Gabriel Rufián, al pati hi va haver escenes de fraternitat mai vistes entre Miriam Nogueras (Junts) i Teresa Jordà i Pilar Vallugera (ERC)–, l’amnistia va iniciar una tramitació al Senat en què el PP ha transitat entre el filibusterisme i el segrest parlamentari durant dos mesos en què el text no s’ha alterat amb cap esmena i ha sigut vetat. En el sainet del Senat, el PP no només hi va imposar una reforma exprés del reglament –analitzada encara al Tribunal Constitucional per la presumpta inconstitucionalitat– amb la seva majoria absoluta per tal d’alterar la tramitació urgent al seu gust dilatori, sinó que en paral·lel a la comissió –presidida pel popular Pío García-Escudero– el 8 d’abril va donar veu a presidents autonòmics –des de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso fins al valencià Carlos Mazón– perquè acudissin a Madrid a entonar els seus memorials de greuges. Els dos mesos de segrest al Senat, denunciats i combatuts in situ per Sara Bailac (ERC) i per Josep Lluís Cleries (Junts), es convertiran en un fútil i fugisser passatemps popular quan a partir de les nou del matí el Congrés debati i voti la llei de l’amnistia.
Que la justícia sincronitza cada moviment amb l’agenda política –en un país que va obligar el president Pedro Sánchez a reflexionar durant cinc dies per la magnitud del lawfare– es va evidenciar ahir: el Tribunal de Comptes va deixar vist per a sentència el procediment per les despeses del referèndum de l’1-O i de l’acció exterior de la Generalitat a favor de la independència entre el 2011 i el 2017 precisament ahir, just 24 hores abans de l’amnistia que ha de transformar la repressió en oblit penal. Fonts del Tribunal de Comptes al·leguen que no saben com actuarà la consellera encarregada de la sentència, Elena Hernáez Salguero, davant l’evident entrada en vigor de l’amnistia. La llei d’amnistia, això sí, descarta el retorn dels diners de les sancions en cas de sentència ferma.
Major fita de l’independentisme
En la vigília de la fita política més important que l’independentisme ha conquistat al Congrés, el col·lectiu jurídic Alerta Solidària va xifrar en 419 el nombre de manifestants i activistes amnistiables. Del total de 1.168 activistes que han patit algun tipus de diligència judicial, segons el recompte propi fet per Alerta Solidària, 571 o bé segueixen en instrucció o bé s’ha dictat obertura de judici oral contra ells –en espera de la celebració o perquè ja s’ha celebrat–, dels quals resten 152 persones amb sentències absolutòries. La xifra resultant, doncs, és de 419. “Poc més d’un terç de les 1.168 persones represaliades”, subratlla Alerta Solidària, que assenyala que per a la resta d’activistes “la seva sort ha estat comptar amb una societat civil organitzada, que ha suplert les mancances de la lenta i injusta via institucional”.
Sánchez ja pot convocar eleccions
El debat d’avui arriba a deu dies de les europees del 9 de juny i en una cruïlla decisiva de la legislatura, ja que des d’ahir Sánchez ha recuperat la potestat de dissoldre les Corts i convocar eleccions anticipades quan vulgui un cop ja ha passat el preceptiu any de carència des que el 29 de maig del 2023 va avançar les eleccions per sorpresa. El que avui ningú no espera són errors en el vot –com els d’Herminio Rufino Sancho (PSOE) i Eduard Pujol (Junts) en els plens de les investidures, o el del diputat del PP per Conca Daniel Pérez Osma, que va votar sí a l’amnistia en el ple del 14 de març– ni espantás com la de l’aragonès Javier Lambán al Senat per evitar votar en contra del vet del PP. “Agraeixo el vot per crida que imposa el PP, així no hi ha equivocacions”, ironitzava una ministra de Sánchez davant l’ajuda involuntària del PP, perquè gràcies a la doctrina Eduard Pujol ara qualsevol error de viva veu que sigui comès per un diputat pot ser rectificat al moment.
