política
Aragonès veu l’amnistia una “victòria de país”
Subratlla que obre una oportunitat per “desbloquejar” el conflicte de sobiranies en base a una nova fase de la negociació que doni “l’última paraula” a la ciutadania
Admet que caldrà seguint defensant l’aplicació de la llei aprovada avui
Erra confia que avui es deixen enrere tots els “greuges” patits en especial al Parlament
El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, ha titllat d’”autèntica victòria de país” l’aprovació avui al Congrés de la llei d’amnistia”. “Ens diu que la ciutadania de Catalunya pot aconseguir tot allò que es plantegi i que el futur és a les nostres mans”, ha subratllat en una compareixença solemne des de la galeria gòtica de Palau a primera hora de la tarda. En aquest sentit, s’ha mostrat “convençut” que la llei ofereix una oportunitat per “desbloquejar la resolució del conflicte de sobirania amb l’Estat” i obrir una nova etapa de negociació “amb la màxima ambició” per donar resposta a l’aspiració de la ciutadania de decidir el seu futur polític. I és que segons ell, l’amnistia per ella mateixa no resol les causes del conflicte, i cal abordar les causes de fons, que no són altres que “el xoc de legitimitats i sobiranies”. Per això ha tornat a apostar per la negociació “en base als principis democràtics” i donant l’última paraula a la ciutadania, “tal com es desprèn dels acords que van fer possible” en el seu dia obrir aquesta etapa. “Aquesta és l’etapa que avui s’obre”, ha conclòs.
Aragonès s’ha felicitat per aquesta “fita històrica” que segons ell “aplana el camí cap a la llibertat” i suposa la “fi de tota persecució judicial cap al moviment independentista” i el reconeixement que l’exercici de la sobirania “mai pot ser considerat un delicte”. “Es posa fi al patiment d’una part immensament majoritària de la societat catalana que sempre ha estat contra la repressió”, ha destacat, i a anys de “crua repressió” que no buscaven altra cosa que fer renunciar a l’independentisme, fer-li acotar el cap i abandonar les seves idees”.
El president ha expressat “el màxim reconeixement institucional i tota la solidaritat” cap a les víctimes de la repressió, i ha assegurat que tant el govern com el conjunt de la societat “estarà amatent perquè l’amnistia s’apliqui a tothom i amb la màxima celeritat possible”. En aquest sentit, s’ha mostrat conscient que “caldrà seguir defensant-la” davant de qui vol impedir que sigui una realitat, perquè “no vol acabar amb la repressió i sempre opta per l’autoritarisme”.
En una atenció al migdia als mitjans des de Madrid, la vicepresidenta en funcions, Laura Vilagrà, ha reivindicat la llei d’amnistia com “un llegat del govern republicà” i ara ha assegurat que cal enfilar el camí cap a la “pròxima estació”, que és el referèndum”. En aquest sentit, ha dit que l’executiu maldarà per continuar la negociació tot i estar en funcions: “De moment queden uns mesos de treball i evidentment no abandonarem ni un dia la negociació política per assolir l’objectiu de tenir un referèndum amb garanties i aplicable”, ha conclòs.
Erra confia que acabi el greuge
També en una compareixença institucional aquesta tarda, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha valorat que la llei aprovada avui marca “un punt d’inflexió” en el conflicte entre Catalunya i l’Estat, ja que es fa “un pas decisiu” per tornar-lo a la política, malgrat la tensió creada “de manera artificiosa i interessada per les forces més retrògrades”, ha reprovat. Erra ha lamentat que una de les seves predecessores, Carme Forcadell, va anar a la presó per permetre el debat i la votació, i que encara avui la cambra viu una situació “d’anormalitat” en tenir diputats encausats, a l’exili o a la presó, arran “d’atacs il·legítims i ingerències inacceptables”. “Amb la llei espero i desitjo que deixem enrere tots aquests greuges, que no són pocs ni irrellevants, i que han alterat el normal funcionament de la vida política, social i institucional” de Catalunya, ha reblat.
Erra ha reclamat ara una “ràpida aplicació” de la llei per part del poder judicial i els òrgans administratius i comptables. En paral·lel, a més, confia que s’entri en un escenari en què es pugui fer política “en igualtat de condicions i sense por a les conseqüències”, i en què ha receptat “més democràcia, drets humans, respecte mutu, debat i negociació” com a condicions per a la resolució definitiva del conflicte.
