la crònica
Rull, aclarida la primera incògnita
“Cap diputat serà perseguit per les seves opinions o el seu vot”, promet Rull
Els Mossos d’Esquadra vestits de gala a la porta del Parlament. I Anna Erra accedint cap a les tres de la tarda a l’edifici en la seva darrera entrada com a presidenta de la cambra catalana. Aquesta era l’única certesa ahir quan faltava una hora per començar el ple de constitució del Parlament de la quinzena legislatura, un ple amb dues incògnites: qui seria el president de la cambra catalana i qui serà el president de la Generalitat. Dins, càbales i sumes. I preguntes i pronòstics amb els diputats que a poc a poc anaven arribant. També hi havia convidats: José Montilla, Ernest Benach, Carme Forcadell, Laura Borràs, Núria de Gispert, Xavier Trias...
Sobre la taula, des del matí i a les portes de l’inici de la sessió, l’únic nom de l’exconseller i diputat Josep Rull com a candidat de Junts per assumir el segon càrrec institucional del país, amb el dubte de si el terrassenc acabaria disposant dels suports necessaris. Silenci de la resta de forces en una boirina d’incertesa que, per evitar moviments d’última hora, s’aclaria quan la maneta del rellotge marcava les quatre i transcendia una entesa entre Junts, ERC i la CUP. Els comuns, que asseguraven que no entorpirien els pactes, van acabar de desbrossar el camí cap a una mesa encapçalada per Rull i amb majoria independentista on el PSC, que aspirava a liderar-la, queda en segon pla.
L’acord entre els independentistes va alleugerir la sessió, que va ser més tranquil·la, fins i tot, del que molts esperaven. El primer obstacle va ser per a la mesa d’edat, presidida per Agustí Colomines (Junts) i amb Mar Besses (ERC) com a secretària, i Júlia Calvet (Vox), que, nascuda el 2001, esdevé la primera diputada del segle XXI. Òrgan provisional i més aviat protocol·lari format pel diputat de més edat i els dos diputats més joves, s’encarrega d’obrir oficialment la sessió constitutiva i dirigir les votacions per elegir els membres de la mesa de la cambra catalana. La d’ahir va exercir les seves funcions entre les quatre i dos quarts menys tres minuts de set. I en aquestes gairebé dues hores i mitja va haver de decidir sobre el vot telemàtic de Carles Puigdemont i Lluís Puig, que el Tribunal Constitucional va tombar la setmana passada. “La mesa, en exercici de la seva competència, ha decidit acceptar els vots, delegats en Albert Batet”, va anunciar Colomines, que va precisar que aquesta determinació havia tingut el vot en contra de la diputada més jove, de Vox.
Com era d’esperar, la decisió no va agradar ni al PP ni tampoc a la ultradreta. Encara sense grup constituït, i per tant, sense dret a reconsideració, les dues forces van entrar en un estira-i-arronsa amb Colomines que el diputat de Junts va voler tallar d’arrel. “No estan constituïts els grups, ni la junta de portaveus. No té la paraula, s’acaba aquí, no entrarem en discussió”, etzibava.
Vox ja va anunciar una querella per prevaricació i desobediència i el PP un recurs al TC en contra de la delegació de vot. Sense donar treva, el líder dels populars, Alejandro Fernández, s’havia queixat de la intervenció de Colomines, en què el diputat de Junts va fer una defensa aferrissada de la democràcia i el dret a decidir. “Una votació parlamentària no és mai un cop d’estat, encara que el resultat de la votació no agradi a tothom”, afirmava Colomines, que reblava: “Els jutges sí que poden provocar cops d’estat judicials.”
Si la mesa d’edat va superar l’escull del vot telemàtic, Rull, gràcies al pacte independentista, va superar el de les votacions i es va convertir en el nou president del Parlament. Eren dos quarts de set de la tarda quan s’asseia, per primer cop, a la cadira que abans havien ocupat Anna Erra, Laura Borràs, Roger Torrent, Carme Forcadell, Núria de Gispert o Ernest Benach. Els va saludar a tots, presents, en una intervenció en què, citant Pau Casals i rememorant les Corts de Pere el Gran, va estirar el fil de la història per subratllar el pes d’una institució que, va dir, també s’enfronta a grans reptes. En el capítol de promeses, en va fer dues: que la quinzena legislatura serà “la del català” i que “cap diputat serà perseguit per les seves opinions o el seu vot”. Va ser un discurs amb referències a Pau Casals, Mandela, passant i acabant per Salvador Espriu: “Ara digueu: nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues. Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.” Amb el poeta de Santa Coloma de Farners es constituïa el Parlament. Abraçades de diputats, companys de grup i convidats. Cap a les vuit, era Rull qui, com a nou president de la cambra catalana, passava revista a una formació de gala dels Mossos d’Esquadra.
A la Ciutadella, ZeroPort, HardRock i Quart Cinturó havien reclamat hores abans que es renunciés als macroprojectes. I personal d’atenció educativa es concentrava per exigir millores retributives. Peticions que feien, de moment, als partits perquè la segona gran incògnita de la tarda, el proper president de la Generalitat, com era de preveure, no es va resoldre. El moviment d’ahir podria complicar una possible investidura de Salvador Illa, tenint en compte que a les mans de Rull hi ha l’agenda per als intents d’investidura i que Carles Puigdemont també hi aspira. En deu dies es farà, com a màxim, la primera votació i, si és fallida, s’obrirà un període de dos mesos. El límit, el 25 d’agost.
