Política

Gemma Badia

Alcaldessa de Gavà (PSC)

“L’aeroport no pot tenir pistes independents de cap manera”

“Trobo d’un ridícul espantós les declaracions de Pere Aragonès en què parla d’insonoritzar habitatges o comprar-los”

“El discurs que ens carreguem el bosc no té ni cap ni peus. Es juga amb imatges desproporcionades, amb un fals relat”

Entenc la mesura, però si pots pujar el patinet al tren o al bus, la mobilitat millora moltíssim A la Generalitat de Catalunya li ha faltat moltíssima sensibilitat amb els pagesos
Està molt bé que s’ampliï la zona d’especial protecció per a les aus, sempre que hagis fet la feina prèvia

Badia va subs­ti­tuir Raquel Sánchez a l’alcal­dia de Gavà el juliol del 2021, quan Sánchez va ser nome­nada minis­tra de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana. En les últi­mes elec­ci­ons va reva­li­dar l’alcal­dia soci­a­lista, tot i que va per­dre la majo­ria abso­luta. El PSC governa amb Junts.

Qui­nes són les línies mes­tres de l’acció del govern muni­ci­pal?
Ens basem molt en l’Agenda Urbana, que ja ens mar­cava unes fina­li­tats. Pre­va­len sobre­tot les polítiques soci­a­lis­tes, amb polítiques d’ajut i, sobre­tot, ser al cos­tat de la ciu­ta­da­nia que no ho està pas­sant bé. Això va amb el nos­tre ADN i no sé fins a quin punt és nove­tat. I després hi ha la part de pro­moció de la ciu­tat en l’àmbit espor­tiu, que per a mi és un dels eixos prin­ci­pals, i l’habi­tatge i la pro­tecció del medi ambi­ent. Al juliol entrarà en fun­ci­o­na­ment la zona de bai­xes emis­si­ons con­jun­ta­ment amb l’Àrea Metro­po­li­tana, però a Gavà hem estat molt ambi­ci­o­sos i la zona que es deli­mi­tarà és gran. Hem implan­tat, a més, la zona verda a la platja; volem que hi hagi una mobi­li­tat tran­quil·la.
Venim de moments com­pli­cats, com la covid, la guerra d’Ucraïna i la inflació. Com ha impac­tat a la ciu­tat i com s’hi ha donat res­posta des de les polítiques muni­ci­pals?
Ha impac­tat en la capa­ci­tat de com­pra de veïns i veïnes, amb limi­ta­ci­ons en mol­tes acti­vi­tats de paga­ment. La pobresa energètica també ens pre­o­cupa molt. Encara no s’ha rever­tit la pujada dels preus dels sub­mi­nis­tra­ments ni del cis­tell de con­sum, i no s’espera que es rever­teixi. La pujada de sala­ris hau­ria de ser en coherència amb aquesta pujada i hauríem de tenir un nivell de vida bas­tant més ele­vat en aquest país i no és així. Dins de l’Ajun­ta­ment ens han afec­tat les reta­lla­des amb les valo­ra­ci­ons del càlcul de la plusvàlua, la pujada de sub­mi­nis­tra­ments i les puja­des de sala­ris dels fun­ci­o­na­ris. Mol­tes vega­des és com­pli­cat, però el que volem és aca­bar de reta­llar tot allò que no és gaire neces­sari per tirar enda­vant les polítiques que són més necessàries.
En què i com han de reta­llar?
Doncs actes que tenim pro­gra­mats els fem en més petit for­mat, o càterings que nor­mal­ment fèiem ja no els fem tant, o en comp­tes de con­trac­tar un grup perquè vin­gui a fer una ani­mació infan­til en con­trac­tem un altre... Són reta­lla­des que fem sense que vagin en detri­ment de l’oferta cul­tu­ral. I també pri­o­rit­zem les actu­a­ci­ons. Si hem de can­viar la gespa d’un camp de fut­bol i encara pot aguan­tar, ho fem més tard.
Ha asse­nya­lat la neces­si­tat d’afa­vo­rir l’accés a l’habi­tatge. El pla de Ponent, amb prop de 5.000 pisos pre­vis­tos, ha de poder pal·liar aquesta neces­si­tat?
És obvi. I més tenint en compte que el 40% són habi­tat­ges asse­qui­bles, de pro­tecció ofi­cial. Ens interessa donar sor­tida com més aviat millor a aquest tipus d’habi­tatge. Hem de mirar pels joves que es volen inde­pen­dit­zar i ofe­rir-los pisos dig­nes a un preu ade­quat, i per la gent gran, pen­sant en quin model d’enve­lli­ment i amb auto­no­mia volem.
El fet és que, dels 2.000 pisos pro­te­gits del pla de Ponent, se n’han fet 163. Quan veu­rem una acce­le­ració en la cons­trucció?
Depèn del pla d’eta­pes del pla­ne­ja­ment. Es pre­veu començar fent els pri­mers vials amb la pre­ser­vació de tota la part bos­cosa. Per fer una zona d’habi­tat­ges, has de tenir una zona pro­te­gida d’inun­da­bi­li­tat. Això implica començar fent unes bas­ses, que han de per­me­tre que la pluja no baixi tor­ren­ci­al­ment i inundi la zona urba­nit­zada. Hem de tenir molt clar que el que s’urba­nitza és un 15%, i un 85% del ter­reny és obert, entre parcs i bosc. El bosc avui està degra­dat i amb el pla de Ponent passa a mans públi­ques i estarà pre­ser­vat. Se’n con­serva tota la part cen­tral, que per­met que hi hagi el con­nec­tor biològic amb la resta del parc agrari. El que s’ha vol­gut, i he expli­cat als col·lec­tius eco­lo­gis­tes, és començar per pre­ser­var i posar-hi ordre, i que la gent vegi que el dis­curs que ens car­re­guem el bosc no té ni cap ni peus. Es juga amb imat­ges des­pro­por­ci­o­na­des, amb un fals relat d’aus que pas­sen per la zona i amb gra­no­tes que no hi són. No hi estic d’acord.
Quan es farà això evi­dent?
Jo espero que d’aquí a un parell d’anys o tres es pugui començar a tenir clar el pri­mer edi­fici. Hauríem de començar per les dues parts que toquen més al nucli de Gavà i de Cas­tell­de­fels.
A banda del ter­cer CAP, ja pro­jec­tat, hi ha més equi­pa­ments pre­vis­tos o neces­sa­ris a Gavà?
Vam com­prar l’any pas­sat el cen­tre cul­tu­ral, que per­ta­nyia a l’Església. És un cen­tre immens, amb un tea­tre maquíssim pro­te­git en clau de patri­moni, i aquí volem fer un espai per a enti­tats i acti­vi­tats cul­tu­rals. El cen­tre s’obrirà a la Ram­bla, i això farà que sigui molt més popu­lar i cen­tra­lit­zat. Cal una inversió impor­tantíssima perquè està bas­tant degra­dat, però pot­ser la pri­mera fase la veu­rem abans d’aca­bar el man­dat.
En l’apar­tat de mobi­li­tat, es veurà un canvi impor­tant amb l’entrada en vigor de la zona de bai­xes emis­si­ons al juliol. Gavà tanca bona part del perímetre urbà als vehi­cles con­ta­mi­nants.
La zona és ambi­ci­osa, però tam­poc estem tan afec­tats a Gavà. Dels 2.000 vehi­cles que no tenen l’eti­queta, gai­rebé 600 són els que es bellu­guen i que per tant no podran cir­cu­lar en l’horari en què esti­guin limi­tats entre set­mana. Tin­drem diver­sos apar­ca­ments dis­su­a­sius i zones on es podran acu­mu­lar més o menys vehi­cles al vol­tant de la ciu­tat. Ente­nem que és molt impor­tant que el trans­port públic sigui com­pe­ti­tiu.
Ho és, veient com de mala­ment fun­ci­ona Roda­lies?
Pel que fa als auto­bu­sos, s’ha fet una actu­ació encer­tadíssima: la cre­ació de la línia M5 entre Cas­tell­de­fels i Cor­nellà per la C-245. Fa una con­nec­ti­vi­tat impres­cin­di­ble. Encara es pot millo­rar més, perquè per anar a Mar­to­rell amb trans­port públic s’ha de fer una gran volta.
El bus urbà també pot millo­rar?
Només teníem el GA1 i ara tenim el GA1 i el GA2. A l’estiu fem un aug­ment de la peri­o­di­ci­tat i, a més, tenim el gratuït, que va a la platja. Ens va fer molt de mal la pro­hi­bició de pujar el pati­net al trans­port públic. Entenc que és una mesura de segu­re­tat necessària vis­tos els inci­dents que hi ha hagut, però si pots pujar el pati­net al tren o al bus, la mobi­li­tat millora moltíssim. Jo no sé quina és la solució, però ja m’agra­da­ria que hi hagués algun tipus de con­trol de segu­re­tat que pogués per­me­tre l’accés del pati­net al trans­port públic.
Però no creu que al pati­net encara li falta inte­gració a la ciu­tat, des del punt de vista de la con­vivència i el civisme?
Ens falta men­ta­li­tat en el moment en què tu tens una ciu­tat 30 i vas a 50 per hora. Falta paciència i pre­visió. I ser curo­sos per fixar quina és la con­vivència entre les bici­cle­tes, els pati­nets, els vehi­cles pri­vats, els auto­bu­sos i també els via­nants. Però hi ha gent que encara no entén que una bici­cleta pugui cir­cu­lar en sen­tit con­trari perquè està en un car­rer 20, de pri­o­ri­tat inver­tida, on tenen la pri­o­ri­tat els via­nants i la bici­cleta pot tran­si­tar com un via­nant en tots els sen­tits.
A Gavà Mar s’estrena l’apar­ca­ment regu­lat, amb la zona verda. Ha cos­tat fer el pas? L’Ajun­ta­ment s’hi havia negat durant anys.
A la zona s’han inten­tat mol­tes fórmu­les i la rea­li­tat és que la gent s’esforça a arri­bar-hi amb trans­port públic quan l’apar­ca­ment és de paga­ment. Gavà Mar tenia molta pressió perquè era com una illa de gratuïtat, ja que a Cas­tell­de­fels, el Prat i Vila­de­cans es paga per apar­car a la platja. I, a més, també hi ha un tema de mobi­li­tat i de segu­re­tat. Perquè un barri amb el trànsit col·lap­sat no és segur, i Gavà Mar és un barri de car­rers d’un sol sen­tit.
Par­lar de Gavà Mar és par­lar de l’impacte de l’aero­port.
És par­lar d’avi­ons. Fa 41 anys que visc a Gavà Mar. Quan jo no tenia res a veure amb la política, estava a l’asso­ci­ació de veïns tallant l’auto­via el 2006, amb el fun­ci­o­na­ment de la ter­cera pista. Quan vaig venir a viure a Gavà Mar amb la família, és veri­tat que hi havia un aero­port al cos­tat, però no tenia el fun­ci­o­na­ment que té ara; la ter­cera pista no exis­tia. No com­pro el relat de qui diu que ja sabíem on anàvem a viure. Després, quan va començar a fun­ci­o­nar la ter­cera pista i els avi­ons ater­ra­ven i sor­tien per sobre de casa nos­tra, jo vivia a dos car­rers de Cas­tell­de­fels, i no podíem par­lar quan pas­sava un avió per sobre. Esta­ves a casa dinant, pas­sava un avió fent-nos ombra i no sen­ties el que et deia la per­sona que tenies al davant de la taula. Mirant la tele­visió et per­dies tros­sos de pel·lícula i de les notícies. Em va aga­far en l’època d’estu­di­ant i era molt com­plex poder estu­diar a casa, ho aca­bava fent de nit. Era un soroll pro­fund, con­tinu, que afec­tava la salut perquè et podia posar en un estat de cris­pació impor­tant. Hi havia gent que pre­nia pas­ti­lles per supor­tar-ho. Si anem a aquest detall, s’ha d’enten­dre quina era la bel·ligerància de l’època i quina és la por que tenim ara, quan es plan­teja el retorn a les pis­tes inde­pen­dents.
Per què creu que falta sen­si­bi­li­tat amb les per­so­nes que hi viuen?
A Gavà Mar hi ha gent que té molts diners i gent que rep beques men­ja­dor. No ens hem de fixar en quina és la teva renda per saber si tens drets, i tot­hom té dret a viure tran­quil i a la salut acústica a què al·ludeix la Unió Euro­pea. Trobo d’un ridícul espantós les decla­ra­ci­ons d’Ara­gonès en què parla d’inso­no­rit­zar habi­tat­ges o com­prar-los.
Per què és tan impor­tant ampliar l’aero­port?
Hi ha una qüestió clara, que és la com­pe­ti­ti­vi­tat en l’àmbit econòmic, de les empre­ses que tenen neces­si­tat d’un trans­port aeri potent en grans punts com­pe­ti­tius de la Xina, els Estats Units, l’Amèrica del Sud, l’Índia, els països àrabs..., sense pas­sar per Madrid o Múnic. Això implica una ampli­ació, evi­dent­ment. Però l’aero­port no pot tenir pis­tes inde­pen­dents de cap manera. Ho deixo per als que saben de medi ambi­ent i d’engi­nye­ria. Jo crec que s’han de valo­rar mol­tes coses. Hem rebut una carta de reque­ri­ment euro­pea per ampliar la zona d’espe­cial pro­tecció per a les aus. Està molt bé que s’ampliï, sem­pre que hagis fet la feina prèvia. A la Gene­ra­li­tat li ha fal­tat moltíssima sen­si­bi­li­tat amb els page­sos. No entenc la dico­to­mia entre medi ambi­ent i page­sia. M’agrada molt que siguem ambi­ci­o­sos medi­am­bi­en­tal­ment, però no pots fer un exa­men del Pro­fi­ci­ency si no has apro­vat el First.
Com està el pro­jecte del ‘hub’ agro­a­li­men­tari?
A mi m’agrada dir-ne con­junt. Es tracta de poder uni­fi­car pro­duc­ci­ons agràries per tal que siguin més pro­duc­ti­ves. Apli­cant la tec­no­lo­gia i moder­nit­zant l’acti­vi­tat. Res més que això. Quan vam començar a par­lar d’aquest hub, em vaig com­pro­me­tre a no posar un gra de ciment dins del parc agrari. Ara mateix, el parc agrari està com no es mereix. No es res­pecta la nor­ma­tiva del parc agrari, hi ha cara­va­nes, llocs on es llença brossa, acti­vi­tats econòmiques no per­me­ses. Hauríem d’inten­tar posar-hi una mica d’ordre d’acord amb els pro­pi­e­ta­ris, per poder tenir espais més grans i després bus­car l’inter­lo­cu­tor, empre­ses i la uni­ver­si­tat, per acon­se­guir una pro­ducció bona i, sobre­tot, de quilòmetre zero. El que importa és poder tenir magat­zems molt a prop del parc agrari, però dir que posa­rem ciment al mig sense pre­gun­tar és una afir­mació molt aven­tu­rada.
Com està el pro­jecte de la Roca? Apor­tarà una bossa d’habi­tat­ges al cen­tre de la ciu­tat.
Fins a 400 habi­tat­ges al bell mig de la ciu­tat amb un pro­jecte molt ambiciós. Una part de la cen­tral d’ofi­ci­nes de la Roca que es queda a Gavà, i també el Museu Roca. A Gavà ens toca tota la part de desen­vo­lu­pa­ment tec­nològic amb un show­room, que és molt impor­tant. La part de pro­ducció tindrà un per­cen­tatge molt petit a Gavà i la resta anirà a Vila­da­cans. Crec que el pla­ne­ja­ment es començarà a tan­car en breu per por­tar-lo a apro­vació ini­cial i això vol dir que pot­ser quan acabi el man­dat ja en podrem començar a veure alguna cosa.

El perfil

Una especialista de la comunicació

Badia (Barcelona, 1970) va arribar a la política pel seu pare, que era militant del PSC i la va animar a entrar a l’agrupació local. L’alcaldessa anterior, Raquel Sánchez, la va incloure en la llista electoral la primera vegada que s’hi va presentar com a candidata i Badia va aterrar a l’Ajuntament el 2015 com a regidora d’Igualtat i de Barris. L’actual alcaldessa provenia del món del màrqueting, la comunicació i la consultoria, i ràpidament va traslladar aquest coneixement professional al consistori. Va compaginar les regidories amb la secretaria de Comunicació, càrrec que li va donar una visió transversal de tota la política municipal, i la va traslladar a les xarxes socials. “El que no s’explica no existeix”, diu, referint-se a un dels mantres de la comunicació corporativa. I, ara que és alcaldessa, és evident l’ús de les xarxes socials: Badia és assídua a Instagram, no tant per allò del postureig i la campanya política com per comunicar i compartir amb la ciutadania les coses que es fan a Gavà i fomentar l’interès per la política més propera. Badia es va estrenar amb un discurs davant de Pedro Sánchez i la plana major socialista el Dia de la Rosa, i recorda entre riures els nervis de la seva posada de llarg.

Badia, mare d’un fill, és diplomada en ciències empresarials i té un postgrau en publicitat. També té estudis en ciències químiques amb especialitat en materials i un diploma de postgrau en gestió pública de la seguretat local. Fins a la seva arribada a l’Ajuntament estava molt vinculada al món educatiu a través de l’AMPA i la coordinadora d’associacions de famílies d’alumnes, així com del Consell Escolar. És membre de l’executiva local del PSC i de l’executiva comarcal com a secretària de Polítiques Feministes. També és consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia