Política

política

Aflora la divisió interna a ERC

Vora 500 militants han subscrit ja un manifest que reclama una “renovació general” de la cúpula dirigent al novembre

Membres del govern com Vilagrà, Torrent, Capella o Sabrià; dirigents com Vilalta i Sans, i multitud de càrrecs nacionals i locals, signants

Aflora la divisió interna a ERC. Vora 500 militants i càrrecs del partit havien signat ja ahir a la tarda un manifest en què reclamen com a “necessària” una “renovació general de la cúpula dirigent”, i per tant se situen implícitament contra la intenció expressada pel fins fa vuit dies president, Oriol Junqueras, de tornar a aspirar a la reelecció en el congrés convocat per al 30 de novembre si en els mesos que falten detectava prou suports en el procés d’“escolta activa” a les bases que va anunciar que iniciaria. Sense citar-lo, el text publicat amb el títol Reactivem l’Esquerra Nacional desautoritza les seves intencions i fa una crida, en canvi, a “repensar i modernitzar” l’organització, i a dissenyar un “procés de renovació sobre els principis de la generositat i la inclusivitat”, mentre reclama menar el partit cap a un model “més coral i col·lectiu, transparent i amb més participació de la base, de l’estructura territorial i dels actius municipalistes”. El manifest, que diumenge a la nit van avançar Nació i l’ACN, constata que una dècada de creixement sostingut s’ha vist “estroncada” per una “davallada estructural” d’ERC, amb la qual cosa el Parlament ha virat cap a la dreta i l’espanyolisme, amb un ascens “notable” de l’extrema dreta i un PSC que, recorden, és “obertament còmplice de la repressió posterior a l’octubre del 2017”. El país, conclou el text, “ha canviat”, vistos els resultats electorals del 2023 i el 2024, fet que ha “certificat” l’esgotament d’un cicle i la “necessitat imperiosa” d’obrir-ne un de nou. Per això creu que la reflexió “profunda” i l’entrada “d’aire fresc” a ERC són “imprescindibles”.

El manifest el signen destacats càrrecs actuals i anteriors del partit, com la vicepresidenta en funcions, Laura Vilagrà, i sis consellers més de l’executiu (Roger Torrent, Ester Capella, David Mascort, Natàlia Garriga, Meritxell Serret i Manel Balcells), a més del viceconseller Sergi Sabrià o el secretari del govern, Xavier Bernadí; integrants destacats de la direcció actual com Marta Vilalta, Raquel Sans o Marta Vilaret; exconsellers com Teresa Jordà, Ernest Maragall, Alba Vergés, Joan Manuel Tresserras, Josep Huguet o Marta Cid; exdirigents històrics com Joan Puigcercós, Ernest Benach, Xavier Vendrell o Marina Llansana, i un ampli reguitzell de diputats i exdiputats com Laia Cañigueral, Irene Aragonès, Alba Camps, Jordi Orobitg, Mònica Palacín, Montserrat Fornells o Eugeni Villalbí; diputats al Congrés i senadors com Pilar Vallugera, Sara Bailac i Josep Maria Reniu, i alts càrrecs del govern com Isaac Peraire, Joan Ridao, Oriol Amorós, Núria Cuenca, Marc Ramentol, Anna Barnadas o Marta Molina. Igualment el subscriuen una vintena d’alcaldes com Marc Aloy (Manresa), Lluís Puig (Palamós), Jordi Parent (Olesa de Montserrat), Alba Pérez (Navarcles), Dionís Guiteras (Moià), Oriol Pallissó (Montblanc), Carlos Brull (Falset) o Jordi Molinera (Altafulla), així com el tinent d’alcalde de Girona –Quim Ayats–, el regidor a Barcelona Jordi Castellana, l’exalcalde de Tarragona Pau Ricomà i desenes de regidors de tot el país.

Els signants consideren que el congrés del 30 de novembre és una “finestra d’oportunitat” per culminar la “revisió” que el partit té la “responsabilitat històrica” d’entomar –defensen– per liderar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular. Així mateix, l’escrit es fa seu un dels conceptes que ja havia utilitzat la secretària general, Marta Rovira –de qui es poden considerar partidaris en la pugna interna que s’ha desencadenat després dels mals resultats de l’últim cicle electoral, en contraposició al sector més proper a Junqueras–, quan defensa una “indefugible transició interna tranquil·la”, que ha de ser “la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador”. “Amb generositat, obertura i voluntat inclusiva i no excloent. Amb unitat interna i comptant amb l’enorme capital polític acumulat els últims anys”, continua el text, que també es proposa la fita de bastir “un nou projecte il·lusionant i aglutinador de l’espai de l’esquerra nacional”.

Els signants, així, consideren “urgent” entomar una renovació política que, a partir del testimoni de les “victòries ideològiques” empeses per ERC, condueixi a nous consensos socials amplis per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això creuen que el partit ha de liderar els espais de reflexió estratègica, una altra tesi defensada sempre per Rovira, a fi de posar-la al servei del conjunt del moviment independentista i de la resolució democràtica del conflicte polític amb l’Estat mitjançant la negociació i el referèndum.

El manifest s’entén com un avís clar a Junqueras perquè deixi pas definitivament a nous lideratges que, això sí, encara no s’han articulat ni estan clars dins del partit, i permeti que aquest procés es desenvolupi de manera tranquil·la i sense trencaments. El text es fa públic un mes després de l’executiva extraordinària del 15 de maig que va acabar amb un doble anunci: el de Junqueras que dimitiria temporalment del càrrec passades les eleccions europees –després que la vigília s’hagués mostrat disposat a continuar en una carta oberta– i el de Rovira, que va explicar que deixaria la secretaria general després del congrés del novembre, i que actualment comanda el partit i les negociacions per a la investidura. Tot plegat va passar només dos dies després que el president de la Generalitat ja en funcions, Pere Aragonès, hagués anunciat que abandonaria la primera línia política quan entrés el seu relleu i que també deixaria les tasques de coordinador nacional d’ERC al novembre.

Alguns impulsors del manifest, com Dionís Guiteras i Alba Camps, van reclamar ahir a Catalunya Ràdio i a la SER, respectivament, que el text també el pot signar el tàndem actual. “El que més ens agradaria és que Marta Rovira i Oriol Junqueras es fessin seu el manifest, tanquéssim aquest debat de noms i ens poséssim a treballar per la nova ERC que necessita aquest país”, va indicar Guiteras, que defensa que el document ha de ser “el punt inicial” per al congrés del 30 de novembre.

L’executiva del partit, de la qual formen part alguns signants, tot just va constatar-ne l’existència a iniciativa de Rovira, però no en va entrar a parlar ni a valorar el contingut, segons va detallar després la portaveu, Raquel Sans, que va recordar que els que hi donen suport ho fan a títol individual, i per tant l’òrgan màxim del partit no s’hi ha de pronunciar. De fet, segurament haurien pres mal si ho haguessin discutit, ja que s’hi hauria desfermat la divisió, que es pot resumir entre els junqueristes, partidaris de mantenir la política d’aliances i d’acostament al PSC, i els roviristes, que en són refractaris. “N’hem parlat però no hem entrat en el fons, és lògic que surtin veus diverses en el procés congressual fins al 30 de novembre”, es va esbandir ahir Sans, mentre declinava fer-ne més valoracions personals –ella és una de les signants– perquè com a portaveu entén que no li correspon.

Venen dies moguts a ERC, perquè el debat intern sobre els lideratges haurà d’anar en paral·lel a la negociació d’un acord d’investidura –que caldrà sotmetre al vot dels militants– i al de l’eventual tria d’un candidat en la repetició electoral. Encara que els vulguin desvincular, és evident que la resolució de tots tres haurà d’anar íntimament lligada. I n’hi pot haver per mesos...

Tardà es queixa.
Oriol Junqueras no es va pronunciar ahir sobre el manifest, però sí que ho va fer una de les personalitats del partit que s’hi consideren més afins, l’exlíder al Congrés Joan Tardà. En una piulada, que va repiular precisament el seu successor, Gabriel Rufián, va lamentar “no haver estat prou mereixedor de formar part dels 300 signants” a qui van passar el manifest abans que veiés la llum per reivindicar l’esquerra nacional i la renovació, “pel sol fet de creure que ambdós objectius no exigeixen necessàriament llençar Junqueras a la paperera”. En un missatge posterior, Tardà afegia que exigir la renúncia de tots els dirigents “dels darrers anys” pel sol fet de ser-ho, “es diguin Junqueras o Vilalta”, suposaria una “descapitalització suïcida” i un exercici “d’infantilisme polític”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.