Política

judicial

Puigdemont declara en una comissaria de París per la causa del Tsunami

Demana al Tribunal de Comptes que arxivi el cas “sense més dilacions”

L’expresident de la Ganeralitat Carles Puigdemont va declarar ahir en una comissaria de la gendarmeria francesa a París en el marc de la causa de Tsunami. El president ho va fer de forma voluntària i a petició de les autoritats franceses, segons ha avançat Vilaweb, després de rebre l’ordre europea d’investigació de la magistrada del Tribunal Suprem, Susana Polo, que porta la investigació sobre les protestes contra la sentència de l’1-O contra l’expresident i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg.

L’advocat de Puigdemont Gonzalo Boye ha traslladat un escrit al Suprem, en què detalla que va rebre la notificació oficialment dilluns de l’existència d’un procediment contra Puigdemont per terrorisme. L’advocat demana que consti que Puigdemont es va personar en la causa i demana a la magistrada que li traslladi tota la informació sobre la causa i que s’acordi un termini per pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia.

D’altra banda, la defensa Puigdemont considera que el Tribunal de Comptes només està “perdent el temps” quan obre la porta a elevar a la justícia europea una consulta sobre la llei d’amnistia, i ha sol·licitat que apliqui la norma “sense més dilacions” i arxivi el procediment. En un escrit, Boye reclama que se li alcin les cautelars i s’aparquin totes les actuacions vigents “sense incórrer en qualsevol altra aventura jurídica sense qualsevol suport legal”. Tanmateix, recorden que la llei pactada entre el PSOE i l’independentisme és aplicable a aquest organisme de control “en qualsevol fase del procés”. Així, demana l’arxiu de les actuacions, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades pel menyscabament dels cabals públics relacionats amb els fets amnistiats, quan aquestes no s’hi hagin oposat.

Els representants de Puigdemont insisteixen en l’absolució pel que fa a la responsabilitat comptable al·legant que no hi ha cap entitat del sector públic perjudicada pel menyscabament dels cabals o efectes públics relacionats amb els fets amnistiats. De fet, remarquen que hi ha “inexistència de perjudici” per part de la Generalitat de Catalunya que, seria l’única amb interès legítim per demanar-ho.

Segons les al·legacions del líder de Junts, el Tribunal de Comptes espanyol no té competència per plantejar “directament” una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). És més, apunten que la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials està reservada als “òrgans jurisdiccionals” dels estats membres. “No qualsevol pot anar al TJUE, sinó només aquells que compleixen els requisits necessaris. I aquest Tribunal de Comptes, clarament, no els compleix”, resumeixen.

De la mateixa manera que la defensa de Puigdemont no veu possible que el TdC vagi al TJUE per evitar l’amnistia, també indiquen que és impossible que aquest òrgan pugui plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant la norma. De fet, apunten que la facultat de plantejar qüestions d’inconstitucionalitat està reservada a jutges i tribunals.

El Tribunal de Comptes va declarar el mes de maig la finalització del judici contra més d’una trentena d’ex alts càrrecs del Govern per les despeses de l’1-O i d’Exteriors durant el procés. La consellera d’enjudiciament va dictar aleshores una providència per la qual es declaraven concloses les actuacions del procediment de reintegrament. La fiscalia demana 3,1 milions als expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, i a la resta d’ex alts càrrecs.

Entre els demandats també hi ha l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres càrrecs de l’executiu, el Diplocat i de les delegacions a l’estranger. Tot i que les defenses havien demanat suspendre el procediment perquè previsiblement seran amnistiats, la consellera d’enjudiciament ho va descartar i la vista es va celebrar el novembre passat.

La fiscalia demana una responsabilitat patrimonial de 3,1 milions d’euros, uns 336.000 menys dels inicialment reclamats als encausats perquè havia retirat del còmput la campanya ’Civisme’. Per la seva banda, Societat Civil Catalana, també acusació, reclamava més de 5 milions d’euros tant pels costos d’organitzar i celebrar l’1-O com per la despesa de la “política exterior” desplegada pel Govern a través del Diplocat durant els anys del ’procés’.

A banda de Mas, Puigdemont i Junqueras, altres encausats rellevants són els exconsellers Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig i Neus Munté; exsecretaris generals com Albert Royo, Joaquim Nin, Roger Albinyana, Josep Ginesta o Aleix Villatoro; secretaris de departaments i delegats de la Generalitat a l’estranger com Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez Iborra.

En concret, el ministeri públic reclama 2,2 milions d’euros per les despeses d’Exteriors i 883.000 euros per l’1-O. Entre les despeses concretes de l’1-O destaquen 161.000 euros per l’aplicatiu referèndum.cat i l’anomenada ’crida extra’ per als voluntaris de les meses electorals; 10.800 euros pel disseny de la campanya de registre de residents a l’exterior i 158.000 per la difusió de la campanya, entre d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

politica

Guanyem Badalona denuncia la pancarta d’Albiol a la plaça de la Vila per incomplir l’Ordenança de Publicitat

Barcelona
estat francès

L’esquerra càrrega contra Macron per negar-los el govern

barcelona
política

L’IMV, l’ajut contra la pobresa extrema que cobren prop de 200.000 persones a Catalunya

barcelona
europa

Grècia celebra 50 anys des de la restauració de la democràcia al país

barcelona
estats units

L'equip de Trump denuncia Harris per usar els diners recaptats per Biden

barcelona
judicial

El Suprem porta l’amnistia al Constitucional

barcelona

El PSC alerta que el Nou Campus de Salut "no reuneix totes les garanties d’èxit"

girona
política

El Consell de Garanties avala la reforma del reglament del Parlament

barcelona
política

Els governs s’esforcen a desvincular la reunió de presidents de les negociacions per Illa

barcelona