“Volem un Camprodon que tingui vida tot l’any”

Venia de gover­nar amb el grup d’inde­pen­dents d’en Xevi Sala en coa­lició amb ERC i vaig entrar a l’entorn del par­tit repu­blicà quan en Xevi va dir que no repe­tia, ni tam­poc la majo­ria dels altres mem­bres del nos­tre grup. Vam per­dre amb un sis a cinc i va gua­nyar l’actual alcalde, en Xevi Gui­tart. Això crec que ava­lava la feina que havíem fet. Van estar a l’opo­sició, amb en Quim Coch de número u, i crec que vam fer una bona feina i això ava­lava que ell ho provés una segona vegada.

Era com­pli­cat entrar, perquè la feina que havia fet en Xevi Gui­tart era bona i tenia tots els trum­fos per repe­tir, i el resul­tat va ser molt dolent. Mai no sabrem fins a quin punt els fets del dia de les elec­ci­ons ens van anar o no molt en con­tra.

En Quim Coch no va reac­ci­o­nar amb un bon com­por­ta­ment quan se’l va aler­tar d’una hipotètica irre­gu­la­ri­tat en el vot dels avis. Sin­ce­ra­ment, crec que no hauríem gua­nyat, però el resul­tat va ser un càstig exces­siu. Aquell dia va ser nefast, ell no ens va expli­car res sobre aquest fet i nosal­tres no enteníem que la gent ens girés la cara. I em refermo que podíem haver acon­se­guit més regi­dors. Els fets van pas­sar al matí i van influir en el vot de la gent.

Soc cam­pro­doní de tota la vida, impli­cat en mol­tes enti­tats i sem­pre he tin­gut aquest ves­sant de tre­ba­llar per al poble. Al llarg de tots aquests anys, dife­rents par­tits polítics m’havien comen­tat la pos­si­bi­li­tat d’incor­po­rar-me a les seves llis­tes, i sem­pre havia dit que no, perquè quan era jove era apolític, o estava molt lluny del par­ti­disme. El par­ti­disme no m’agrada, perquè la meva volun­tat és fer poble. Des de l’asso­ci­ació de comerç, col·labo­rava molt amb l’Ajun­ta­ment, sobre­tot en l’última etapa del govern de l’Esteve Pujol, i, a més, els últims qua­tre anys tre­ba­llava braç a braç amb l’actual alcalde, que era el regi­dor de Pro­moció Econòmica i, per tant, fèiem pro­jec­tes junts, ell en el ves­sant de regi­dor i jo en el de dina­mit­za­dor de l’asso­ci­ació del comerç.

Em va venir a tro­bar en Xevi Sala, que s’havia pre­sen­tat abans en llis­tes de CiU –això era el 2015–, i em va pro­po­sar fer una llista per anar a l’Ajun­ta­ment. Essent cohe­rent, li vaig dir que no, pel par­ti­disme, però també li vaig dei­xar clar que si feia una llista d’inde­pen­dents podia comp­tar amb mi. Em va dir: fet i fem, i jo vaig dei­xar clar que ani­ria a totes, lle­vat d’estar al pri­mer lloc.

Sí, va ser tal la nove­tat que vam estar a prop del cinquè regi­dor dels onze que hi havia, tot i que la cam­pa­nya va ser dura, perquè nosal­tres no teníem ni ajut econòmic ni logístic.

Però s’obria la pos­si­bi­li­tat d’un pacte de canvi, perquè ERC havia obtin­gut dos regi­dors, i això es va que­dar així. Jo vaig entrar a l’Ajun­ta­ment de número dos, pac­tem amb ERC i vam estar qua­tre anys gover­nant.

Era el número dos, agafo les reg­nes de l’opo­sició. Comento al col·lec­tiu què vol fer, hi ha gent amb ganes i els que no s’apar­ten. Agafo el rol que ens ha tocat, el d’una mini­o­po­sició, i fem una opo­sició molt cons­truc­tiva, entre altres coses, per la conei­xença que tinc amb en Xevi Gui­tart i les coin­cidències dels res­pec­tius pro­gra­mes. Nosal­tres no callem i fem pro­pos­tes d’acord amb el nos­tre model de poble.

Nosal­tres con­si­de­rem que hi ha cinc àmbits pro­blemàtics en els quals Cam­pro­don ha de tro­bar solu­ci­ons, i com que fa qua­tre anys que gover­nen, en bona part les han gene­rat ells. Es tracta del tema de l’habi­tatge, el model econòmic, els resi­dus, el civisme i el de la mobi­li­tat.

Quant a l’habi­tatge, s’ha dei­xat que el turisme acampés en un lliure mer­cat i els preus de com­pra i llo­guer estan més pen­sats per al turisme que per als qui viuen aquí tot l’any o hi volen viure. Nosal­tres volem un Cam­pro­don amb vida tot l’any. No rene­guem dels turis­tes, però hem de pen­sar que hi ha un dimarts al novem­bre o un dijous a l’octu­bre, que hem de donar-hi vida i per tant neces­si­tem gent.

Tenim tots els ous en un sol cis­tell, el del turisme. Si falla, ens els men­gem tots amb pata­tes. No tenim ni pla A ni pla B. No tenim els tres sec­tors econòmics repar­tits com a la Gar­rotxa.

No podem tenir la mobi­li­tat de fa trenta anys, quan tots els cot­xes pas­sa­ven per tots els car­rers del poble. Són les per­so­nes que han de tenir pro­ta­go­nisme.

Si defen­sem l’entorn que tenim, la gestió dels resi­dus és impor­tantíssima. Tenim pro­ble­mes, se’n van mun­ta­nyes de resi­dus quan tenim molta gent. L’Ajun­ta­ment hi està tre­ba­llant, però s’ha d’arre­glar com més aviat millor. I, quant al civisme, he tan­cat l’etapa que la gent és bona gent, la de la peda­go­gia. Cal pre­miar el bon cam­pro­doní i cas­ti­gar el mal cam­pro­doní.