Regne Unit
El perdó dels descendents d’esclavistes
Inicien un moviment al Regne Unit per disculpar-se i reparar el dany infligit pels seus avantpassats
S’uneixen als reparacionistes, que reclamen justícia i que se’ls compensi pel dany causat
La Gran Bretanya va traficar amb més de tres milions d’africans a les seves colònies entre el 1640 i el 1807
Els esclavistes prenien la terra i la llengua als nadius africans i així els arrencaven la identitat
John Dower és director de cinema i pertany als Trevelyan, una de les més importants famílies angleses, d’influents polítics i advocats, una família d’abolicionistes, o això és el que sempre li havien explicat. El 2016 va llegir un article de l’historiador negre David Olusoga en què deia que “si ets blanc de classe mitjana, descendent de l’aristocràcia o de la Casa Reial, has d’anar a la base de dades de la universitat UCL”, on hi ha els noms de totes les famílies compensades el 1833, quan es va abolir l’esclavitud. Hi ha totes les famílies relacionades amb l’esclavisme.
“Vaig escriure Trevelyan a la base de dades i bang!, va sortir tot –explica Dower a El Punt Avui–. Tenien plantacions a l’illa de Granada, sis plantacions diferents juntament amb altres famílies. Posseïen 1.004 persones esclavitzades. I de sobte la meva vida va canviar, perquè, de cop, ja no era la persona que pensava. Pensava que era al costat dels bons, dels abolicionistes.”
Va començar a buscar la seva veritable identitat. Va parlar amb membres de la seva família, que eren uns 150 distribuïts per tot el món. Alguns assumien la culpa, d’altres deien que eren coses de l’època. Entre el 1640 i el 1807, el Regne Unit va esclavitzar i traficar sota la regulació de l’Estat més de tres milions d’africans a les seves antigues colònies.
Dilema moral
Dower va cofundar els Hereus de l’Esclavitud per reparar el mal que havien fet els seus avantpassats. La pregunta filosòfica que es feia era com es pot demanar perdó per una cosa que no has fet tu. El febrer del 2023 van viatjar a Granada i van demanar perdó. Hereus de l’Esclavitud ara està integrada per més de cent famílies britàniques. I es va posar en contacte amb els reparacionistes britànics, els descendents dels esclaus que reclamen justícia des dels anys cinquanta, quan el govern britànic va posar en marxa el sistema de reclutament de treballadors de les antigues colònies del Carib per tornar a aixecar el país després de la Segona Guerra Mundial.
Una d’elles és Joan Joan, documentalista, descendent d’una ghanesa traficada a l’illa de Granada, on els Trevelyan tenien les plantacions, i de qui només saben que es deia Mayaya i que molt probablement va ser esclava dels avantpassats de John Dower. Joan Joan diu que, “per ser un reparacionista blanc, el primer que has de fer és oblidar que ets el centre”.
Joan Joan parla de genocidi. Explica que els esclavistes prenien la terra i la llengua als nadius africans i així els arrencaven la identitat. “Terra més llengua és igual a llibertat”, assegura. Els col·locaven amb gent que no parlava la seva llengua, així es va crear la llengua patwa, una barreja de moltes llengües africanes. “Tots els meus amics negres tenen noms anglesos com ara Samuels, Evans, Watson, Kingston –exposa Joan Joan a aquest diari–; no són noms africans o caribenys, són el nom de l’esclavista o el de la propietat.
El 1833 el Parlament britànic va abolir l’esclavitud i va compensar els amos d’esclaus amb l’equivalent a 24.000 milions d’euros actuals, uns diners que van estar pagant els ciutadans britànics durant gairebé dos segles fins al 2015. “La indignació va ser enorme quan ens en vam assabentar –diu la Joan Joan–. Esteu dient que heu estat traient diners de la meva butxaca negra, de la butxaca de la meva mare negra, per liquidar el que vau fer als meus avantpassats negres?”
“La reparació és col·locar les persones que el van patir al lloc on haurien de ser ara si no els haguessin pres les terres i les propietats”. Tornar les terres, compensar l’educació que no van tenir, la cultura, la identitat robada. L’Església anglicana ha creat un fons de 120 milions d’euros per compensar les víctimes, que diuen que no és suficient. L’objectiu és que el rei demani disculpes pel que van fer els seus avantpassats i que compensi les víctimes perquè part de la seva fortuna avui dia prové de la prosperitat gràcies al comerç d’africans com la Mayaya.
Però seria possible aquest moviment reparacionista a l’Estat espanyol? “No, seria molt complicat”, diu a El Punt Avui José Antonio Piqueras, director de la càtedra de la Unesco d’Esclavituds i Afrodescendència. Primer, perquè a Espanya és més recent. El Regne Unit prohibeix el comerç transatlàntic d’esclaus el 1807; Espanya, el 1820, però el tolera fins al 1866, seixanta anys més. El Regne Unit aboleix l’esclavitud el 1838; Espanya, el 1886, mig segle després.
Estat espanyol
Segon, perquè el tràfic va ser clandestí a l’Estat espanyol durant 46 anys amb la complicitat de l’Estat i “en aquest temps entren prop de 800.000 esclaus a Cuba i és on es creen les grans fortunes espanyoles”, diu Piqueras.
La base de dades de la UCL la publica Piqueras a l’Estat espanyol amb el llibre Negreros, en què cita les famílies descendents d’esclavistes: els Borbó, Primo de Ribera, Vidal-Quadras, la Casa d’Alba, López Lamadrid, Ramiro de Maeztu, les germanes Koplowitz, Rodrigo Rato, els germans Goytisolo, Ruiz de la Prada, i catalans com l’expresident Artur Mas. El 25% del tràfic al segle XIX el fan catalans i el 22%, bascos. Però a l’Estat espanyol i a Catalunya encara no es parla de perdó ni de compensacions com al Regne Unit. “És més difícil d’acceptar aquí”, diu.