política
Primers amnistiats: Miquel Buch i l’escorta de Puigdemont
El TSJC també aplica la mesura de gràcia a dotze manifestants independentistes condemnats per atemptat a l’autoritat en tres protestes
Gairebé un mes després de l’aprovació de la llei al Congrés, el 30 de maig, publicada al BOE el passat 11 de juny, avui han arribat els primers amnistiats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit avui amnistiar l’exconseller Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó i 20 d’inhabilitació pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació per nomenar com a assessor un mosso d’esquadra que feia d’escorta de l’expresident Carles Puigdemont quan va marxar a l’exili el 2017. El tribunal també ha amnistiat aquest mosso, Lluís Escolà, condemnat pels mateixos delictes a quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació.
En la sentència de la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal feta pública a les tres de la tarda, el TSJC fa referència als articles 3, 8 i 11.8 de la norma i declara “l’extinció de la responsabilitat penal” tant de Buch com d’Escolà “en quedar amnistiats els actes en virtut dels quals va ser declarada la seva responsabilitat criminal en la instància”. D’igual forma, el tribunal extingeix la responsabilitat civil i cancel·la els registres, anotacions i antecedents relacionats amb els actes amnistiats.
La interpretació de la malversació del TSJC pot crear un precedent important. En la sentència, de 18 pàgines, els quatre magistrats de la sala d’apel·lacions –Àngels Vivas, Francisco Segura, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez–interpreten unànimement que la llei d’amnistia afecta el delicte de malversació quan els diners públics s’hagin destinat als fets amnistiables, és a dir, a promoure la independència de Catalunya. En canvi, no consideren que es pugui amnistiar la malversació si els fons públics van enriquir patrimonialment algú al marge de la promoció de la independència. Així, el sou que va percebre Escolà com a assessor, pel fet de ser pagat perquè protegís a Puigdemont, es considera un acte que promovia la independència, i per això queda amnistiat.
L’Audiència de Barcelona va condemnar el setembre del 2023 a quatre anys i mig de presó a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i un total de 20 anys d’inhabilitació per càrrec públic, per malversació i prevaricació, per haver nomenat com assessor el sergent dels Mossos, Lluís Escolà, que feia d’escorta de Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya l’any 2017. En el cas del mosso, la pena era de quatre anys de presó i 19 anys d’inhabilitació.
Dotze manifestants
El mateix dia que Buch i Escolà, El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha amnistiat deu independentistes condemnats per atemptat a l’autoritat en tres protestes posteriors a l’1-O. Es tracta dels anomenats Tres de Granollers, detinguts l’1-O del 2020 per aldarulls a la plaça Universitat i condemnats a tres mesos de presó; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per la protesta del Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019, avançat per Vilaweb i confirmat per l’ACN; i sis persones més per les protestes el 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella quan es va frustrar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, cinc dels quals van ser condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó, i un estava pendent de judici. A banda, s’ha amnistiat també un manifestant que va ser condemnat a un any de presó per llençar una pedra a un policia nacional el 2018 en una manifestació a Urquinaona, també, i a un altre que l’any següent havia llançat coets contra els agents, també a Barcelona.
