estats units
El Suprem reconeix immunitat a Trump per a “actes oficials” mentre era president
La decisió de l’alt tribunal per l’assalt al Capitoli permet l’exmandatari guanyar temps en la seva carrera cap a la Casa Blanca
La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de concedir aquest dilluns una immunitat parcial a Donald Trump (president entre els anys 2017-2021) pels seus actes com a president durant l’assalt al Capitoli li permet guanyar un element crucial en la seva carrera cap a la Casa Blanca: temps.
L’exmandatari ja havia aconseguit dilatar els processos en contra seva, però el dictamen de la màxima instància judicial dona un nou impuls a les seves aspiracions polítiques en dificultar encara més que aquests es resolguin abans dels comicis del 5 de novembre.
Immunitat només per als actes oficials
El poder presidencial, segons el Suprem, “dona dret a un expresident a la immunitat absoluta d’enjudiciament penal per accions dins de la seva autoritat constitucional” i li concedeix dret també a la presumpta immunitat judicial per aquests actes oficials, però no per als no oficials.
La decisió del Suprem a favor de Trump l’han pres 6 jutges –3 dels quals havien estat nomenats per l’expresident durant el seu mandat– contra les 3 jutgesses progressistes.
El cas d’immunitat davant el Suprem s’origina en un un tribunal federal de Washington DC, on un gran jurat l’agost de 2023 el va imputar tres càrrecs penals per intentar revertir els comicis que va perdre enfront de Biden en 2020 i instigar l’assalt al Capitoli de 2021, que va tenir lloc quan estava prevista la certificació dels resultats electorals.
La defensa de Trump va sol·licitar l’anul·lació del judici al·legant que gaudeix d’immunitat per haver estat president quan van passar els fets.
Peticions desestimades
No obstant això, tant la jutgessa encarregada del cas a Washington DC com posteriorment una cort d’apel·lacions van desestimar aquestes peticions, per la qual cosa Trump va elevar l’assumpte al Suprem, que el va estudiar durant una vista judicial a l’abril.
Si bé no consta en la Constitució ni en les lleis, els presidents dels Estats Units en actiu han gaudit històricament d’una immunitat absoluta davant de processos judicials relacionats amb les seves funcions per a així evitar una violació a la separació entre el poder executiu i el judicial.
La defensa de Trump ha volgut portar aquesta doctrina legal un pas més enllà, al·legant que els expresidents continuen gaudint d’immunitat penal per actes comesos durant el seu mandat. No obstant això, la Fiscalia defensa que Trump no pot estar per sobre de la llei.
De fet, “el tribunal no fa molt per distingir quines accions encaixen o no en cada categoria –actes oficials o no oficials–. Remet això als tribunals inferiors perquè determinin de forma més precisa quins actes van ser oficials i quins no”, explica a Efe Mark Smith, degà de la Facultat d’Humanitats en la Universitat Cedaverville.
Fins ara cap president o expresident estatunidenc havia estat imputat, per la qual cosa és la primera vegada que el Suprem ha hagut de pronunciar-se sobre aquest tema. “No tenia una altra opció que acceptar el cas”, recalca Smith.
De fet, no hi ha una base històrica, Trump ha al·legat que un president està per sobre de la llei, però els marges de tal afirmació es difuminen en parlar dels seus actes com a mandatari.
Segons afegeix a Efe l’advocat Thomas Wolf, director d’Iniciatives per a la Democràcia en el Centre Brennan per a la Justícia, haver-li concedit aquest dilluns una immunitat absoluta hauria “convertit en rei” el càrrec presidencial i hauria eliminat l’estat de dret al país”, en posar als mandataris en una “posició única” capaç d’incomplir la llei sense conseqüències.
També li hauria atorgat el poder d’indultar als qui incompleixen la llei en el seu nom. “La combinació d’aquests dos poders en mans d’una sola persona destruiria completament la noció de democràcia”, apunta.
Els “pares fundadors” dels Estats Units volien garantir que cap president tingués dret a rebre la immunitat de la qual gaudeixen els monarques o els dictadors, afirma Wolf.
Una immunitat total hauria acabat amb el cas en contra seva a Washington DC, però aquest dictamen més ambigu el manté obert i pot tenir conseqüències també per a altres dos processos judicials en contra seva: un a Geòrgia per intentar revertir els resultats electorals en aquest estat i un altre a Florida per haver-se portat documents classificats en abandonar el poder.
Ocasio-Cortez preveu portar a judici polític a jutges del Suprem decisió sobre Trump
La congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, de l’ala progressista del Partit Demòcrata, ha anunciat aquest dilluns que impulsarà un judici polític (“impeachment”) contra els jutges del Suprem després de la decisió que concedeix una immunitat parcial a l’expresident republicà Donald Trump en el cas de l’assalt al Capitoli.
“La sentència d’avui representa un assalt a la democràcia estatunidenca. Depèn del Congrés defensar la nostra nació d’aquesta deriva autoritària. Tinc la intenció de presentar els articles per a una acusació (de judici polític)”, va indicar la congressista a la xarxa X.
El Suprem, en la seva opinió, “s’ha vist consumit per una crisi de corrupció que escapa al seu control”.
Trump qualifica de “victòria per a la democràcia” la decisió sobre la seva immunitat
L’expresident estatunidenc Donald Trump (2017-2021) ha qualificat aquest dilluns de “victòria per a la democràcia” la decisió del Tribunal Suprem de concedir-li una immunitat parcial per l’intent de revertir les eleccions que va desembocar en l’assalt al Capitoli.
El màxim tribunal, de majoria conservadora i amb tres dels nou jutges nomenats pel mateix Trump durant el seu mandat, ha concedit aquest dilluns una immunitat parcial a l’expresident, determinant que els seus actes “oficials” com a mandatari estan protegits però no els “no oficials”.
“Un expresident té dret a immunitat absoluta enfront d’un procés penal per accions dins de la seva autoritat constitucional concloent” i també “té dret almenys a la immunitat presumpta d’enjudiciament per tots els seus actes oficials”, però “no hi ha immunitat per a actes no oficials”, indica l’opinió consensuada per 6 vots contra 3, els de les jutgesses progressistes.
