Stoltenberg promet a la indústria militar transatlàntica més contractes a llarg termini

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat aquest dimarts en un fòrum amb representants de la indústria militar europea i nord-americana que els aliats realitzaran més encàrrecs a llarg termini per a fer front a reptes per a la seva seguretat com els que suposa la guerra de Rússia a Ucraïna.

Els líders dels 32 països de l’OTAN es reuneixen entre aquest dimarts i el pròxim dijous a Washington per celebrar la cimera anual de l’organització, que enguany celebra el 75è aniversari de la seva fundació. La “tasca més urgent” d’aquesta trobada és el suport a Ucraïna per defensar-se de Rússia.

“No hi ha manera de proporcionar una defensa forta sense una indústria de defensa fort”, ha recalcat Stoltenberg durant la trobada, organitzat en ocasió de la cimera que els caps d’Estat i de Govern de l’OTAN celebren des d’avui i fins al dijous a Washington.

Stoltenberg s’ha mostrat convençut que l’Aliança pot fer valer les seves fortaleses a l’hora d’“augmentar la demanda de contractes a llarg termini”, que és la manera de donar certesa a la indústria militar perquè incrementi la seva producció.

Durant la cimera, Stoltenberg ha recordat que els aliats signaran un nou compromís industrial de defensa que contribuirà al fet que aquest sector tant a Europa com a Amèrica del Nord “sigui més fort, més innovador i més capaç de produir a l’altura de les circumstàncies”.

En primer lloc, aquest pacte es basa a incrementar la despesa en defensa, i en segon, a “gastar millor gastant més junts”.

“En part per a assegurar-nos que som capaces de signar grans contractes a llarg termini i en part per a assegurar-nos que som capaces d’utilitzar les economies d’escala treballant junts”, ha comentat.

El polític noruec ha subratllat la importància que l’Aliança pugui mantenir la interoperabilitat i esmenar llacunes com les que ha posat en evidència la guerra a Ucraïna, que ha demostrat que les reserves en els arsenals eren “massa petites” i, la capacitat de producció de la indústria, “massa escassa”.

“Depenem totalment de vostès, perquè en realitat subministren i produeixen les capacitats que necessitem. Les armes, les municions, els sistemes que necessitem per a tenir una defensa forta”, ha emfatitzat.

Stoltenberg també ha demanat que la indústria tingui en compte al mateix temps les limitacions que tenen els governs, els seus principals clients, a l’hora de realitzar inversions militars.

“Cal entendre que per a destinar més diners a defensa, llavors cal destinar menys diners a una altra cosa. Així que el difícil no és estar a favor d’augmentar la despesa en defensa, el difícil és a dir a què es destina llavors menys, o si s’augmenten els impostos o s’incrementa el dèficit”, ha comentat.

En qualsevol cas, ha destacat que “la bona notícia és que els aliats estan invertint més” i han assignat milers de milions més per a defensa des que es van comprometre fa deu anys a dedicar el 2% del seu PIB a despesa militar.

Actualment, ja són 23 dels 32 aliats els que inverteixen almenys aquesta xifra en defensa.