Ganes de Girona i de Països Catalans

L’empresari i activista gironí Josep Campmajó va trepitjar ahir Girona i els Països Catalans, vuit mesos i tres setmanes després d’haver emprès el camí de l’exili. Represaliat en la causa del Tsunami Democràtic, Campmajó va ser rebut a última hora del dia a Girona, a la plaça del Vi, a casa. Manté les conviccions i el sentit de l’humor.

Després d’emocions per les retrobades, ell mateix va cloure l’acte de benvinguda organitzat pel grup de suport a Josep Campmajó (GSJC) –nom que no li agrada gens– i entitats. “Estem al teu costat avui i sempre, per tota la feina i el sacrifici en la defensa de la ciutat i el país”, va dir l’alcalde, Lluc Salellas, al costat de la vicealcaldessa, Gemma Geis, i el segon tinent d’alcalde, Quim Ayats.

El tsunami ha dut conseqüències en la vida personal i professional de molta gent, incloent-hi Campmajó, que va exposar que venia d’un “país lliure” [Suïssa], però que ha tornat a un Estat amb uns ciutadans que estan “en un exili de la llibertat”, en referència a les limitacions a què els tribunals espanyols assetgen el dret de llibertat del poble català. “No sé qui de vosaltres rebrà.” “Els jutges espanyols estan xalats”, va ser una altra de les perles de l’empresari que, de tant en tant, saludava algun dels presents.

Dijous a la nit, Campmajó havia escrit a les xarxes socials. “Tornar i continuar, com si res hagués passat. I ha passat de tot. I molt més que ha de passar. Quantes ganes de Girona! Quantes ganes de Països Catalans.” Campmajó es podrà perdre “pels vells carrers que enyoro” –va recitar un poema de Miquel Martí i Pol– i discutir i discrepar, va dir el seu amic periodista Jordi Grau.

Mentre ha estat a Ginebra, “sense veure el mar”, Campmajó ha rebut el suport logístic i l’escalf del GSJC. Un dels integrants, en Tavi Casellas, va alertar de la força de les abraçades de Campmajó. A la tarda havia explicat que el GSJC l’havia anat a veure un cop amb una maleta carregada de “llonganisses, tomàquets per sucar i botifarra dolça”. “El seu retorn és una victòria que s’ha de celebrar, però una victòria parcial, ja que hi ha pendent una part del cas Volhov”, va exposar al vespre. “Ni França ni Espanya, Països Catalans”, va ser la consigna final de l’exexiliat Campmajó.