El Parlament aprova el vot telemàtic i amplia els supòsits per a la delegació

El Parlament ha donat aquesta tarda llum verd a la reforma parcial del seu reglament per introduir el vot telemàtic i ampliar els supòsits de la delegació de vot, amb els vots favorables dels grups proposants (PSC, Junts, ERC, comuns i CUP), l’oposició de PP i Vox -a qui s’han tombat les esmenes a la totalitat que havien presentat- i l’abstenció d’Aliança Catalana. El text final també permetrà la cessió temporal de diputats a fi que es conformin els grups -fet que permetrà a la CUP tenir el seu, ja que ara n’hi faltava un- i elimina el requisit d’unanimitat per a les declaracions institucionals, passant-ho a deixar en una majoria de dos terços, a fi d’evitar els vetos de la ultradreta.

Després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que l’avalava en la pràctica totalitat -només n’ha caigut un article finalment perquè la jurisprudència del TC havia objectat que la delegació de vot d’un diputat no es faci punt per punt-, el text final incorpora fins i tot alguns canvis en positiu. Així per exemple, s’ha ampliat el supòsit de delegació de vot en cas de malaltia greu o paternitat no tan sols del diputat afectat, sinó dels familiars de primer grau, per permetre la conciliació. A més, es manté la disposició transitòria que preveu que les persones que puguin ser subjecte de la llei d’amnistia puguin també delegar el vot.

“Avancem en la garantia de drets, millorem en mecanismes organitzatius i presa i adopció d’acords, i guanyem eines en clau antirepressiva”, ha resumit la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que també s’ha felicitat perquè el dictamen del CGE “és clar, ja que avala les modificacions i el principi de seguretat jurídica”. “Agraïm al PP que hagi portat la reforma al Consell de Garanties perquè ha permès millorar el text de la proposta”, ha apuntat fins i tot Ferran Pedret, del PSC, que també destacava que el dictamen “diu que la reforma satisfà les exigències de constitucionalitat”. “Als que avui s’oposen a la reforma no els importa el que aprova aquest Parlament, i en el fons són instigadors o còmplices d’aquestes vulneracions de drets”, sentenciava també la diputada de Junts, Jeannine Abella.

El que no s’ha aprovat, ja que només ha rebut els seus vots a favor, és precisament l’esmena de Junts que reclamava la supressió de l’article 25.4 del reglament, que decreta que s’aparti qualsevol diputat a qui s’hagi obert judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Aquest és l’article que va permetre suspendre Laura Borràs com a diputada, i per tant com a presidenta del Parlament, el juliol del 2022. “En el seu moment vam estar d’acord a introduir-lo, i no hem canviat d’opinió”, ha defensat Vilalta.

El Parlament també ha validat en el ple d’aquesta tarda, el primer en què ha participat el diputat republicà Ruben Wagensberg des del seu retorn de l’exili, el decret de mesures urgents en matèries de finançament dels sistemes públics de sanejament i de regeneració d’aigües residuals, i de serveis socials, que el govern en funcions va aprovar el 2 de juliol. Ha rebut el suport de PSC, Junts i ERC, el vot en contra de CUP i AC, i l’abstenció de comuns, PP i Vox. A més, s’han aprovat els vuit senadors de designació autonòmica, amb el vot en contra de Vox i AC: Antoni Poveda, Núria Marín i Alfons García, per part del PSC; Teresa Pallarès, Eduard Pujol i Francesc Ten per Junts; Laura Castel, per ERC; i Lorena Roldán, pel PP.