“Compartíem l’objectiu amb el PSC i va ser fàcil trobar-nos”

Ens tro­bem que a les últi­mes elec­ci­ons [el 2019] el grup de Junts es va dis­sol­dre i queda un buit. No hi havia grup i jo m’he pas­sat tres anys sol anant als plens. Un grup de gent veu que les coses han de can­viar i comen­cem a tre­ba­llar per cons­truir aquest Quart que ens agra­da­ria. Cons­truïm un grup i al final es deci­deix que sigui jo.

No, no, no teníem cap repre­sen­tant. A les elec­ci­ons del 2019 s’obté un regi­dor, que se’n va de trànsfuga i entra a gover­nar amb en Car­les [Car­les Gutiérrez (Quart Actiu) va ser l’alcalde entre el 2017 i el 2023]. Accepta [Bat­lle] de col·labo­rar a l’equip de govern i Junts es queda sense repre­sen­tació, ni a l’opo­sició. I jo em quedo d’oient, vaig als plens d’oient. T’ado­nes que la per­cepció que tens tu que es poden fer les coses dife­rent al poble és el sen­ti­ment de molta gent. I aquí es comença a cons­truir el pro­jecte. Jo no havia sigut regi­dor i la meva entrada a la política local devia ser cap al 2017 o 2018 quan en Jordi Bat­lle, l’exnúmero 1, em va tru­car i em va dir si volia for­mar part del grup.

Tots van con­si­de­rar que jo fos el cap de llista. Si el grup con­fia en mi, tinc l’obli­gació moral i ètica de tirar enda­vant el pro­jecte perquè vaig ser un dels ins­ti­ga­dors del pro­jecte. Evi­dent­ment, em poso al davant, sobre­tot per res­pon­sa­bi­li­tat.

La gran majo­ria no són mili­tants de Junts. Jo sí que ho soc, i amb molt d’orgull. Gent de Quart va més enllà que Junts. Quan vols fer un pro­jecte de poble, les sigles no són igual que a la política naci­o­nal. Aquí el que fem és bus­car gent que tin­gui el mateix deno­mi­na­dor comú, no par­lem de sigles, par­lem de visió de poble. Ganes de cons­truir un poble excel·lent, amb uns ser­veis excel·lents, amb uns equi­pa­ments excel·lents, amb ganes de fer dife­rents coses. Gent de Quart és un grup de gent que ens uneix tre­ba­llar pel poble... Al final, totes les mane­res d’enten­dre un poble són vàlides.

Podríem haver gover­nat en mino­ria, però vam esten­dre la mà a gover­nar amb els dife­rents par­tits que evi­dent­ment no eren al govern ante­rior. No eren en Car­les Gutiérrez (Quart Actiu). Vam esten­dre la mà a la CUP, a Esquerra i al PSC. La CUP i Esquerra van decli­nar la invi­tació i en Pere i l’Agus [l’exal­calde Pere Cabar­ro­cas i el regi­dor Agustín Velasco] tenien clar que el mateix objec­tiu que tenien ells el teníem nosal­tres: fora par­ti­dis­mes, tre­ba­llar per al poble, millo­rar ser­veis, millo­rar equi­pa­ments i, per tant, va ser fàcil tro­bar-nos perquè com­partíem el mateix objec­tiu.

Evi­dent­ment, això ha sor­tit en alguna con­versa. Si qua­tre par­tits s’asso­cien, i el pri­mer, amb molta diferència, gua­nya i es queda a 30 vots i escaig d’obte­nir cinc regi­dors i després són capaços d’asso­ciar-se Esquerra, la CUP, el PSC i Quart Actiu... A mi no m’hau­rien donat expli­ca­ci­ons, ells hau­rien d’haver expli­cat a la gent per què s’ajun­ten els amics amb els ene­mics, els de dalt amb els de baix amb l’única volun­tat de pren­dre la cadira al que gua­nya legítima­ment. La meva feina no dependrà mai d’una cadira política. Jo tinc la meva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal. Si ells deci­dei­xen [hagues­sin deci­dit] fer aquesta mar­tin­gala per pren­dre’m la cadira, estic con­vençut que la gent d’aquí a qua­tre anys els pas­sa­ria fac­tura.

Per exem­ple, un exem­ple clar és Figue­res.

L’exem­ple clar és Figue­res. Els ha fun­ci­o­nat? [El 2019] En Jordi Mas­quef va fer un gran pro­jecte, es van ajun­tar els amics amb els ene­mics [ERC va pac­tar amb Can­viem, Gua­nyem i el PSC fa cinc anys, i Mas­quef va gua­nyar amb majo­ria abso­luta el 2023, amb 13 regi­dors de 21] Perquè al final és allò que dius que mai faràs però que al final fas perquè t’interessa una cadira... [...]

Hem pogut ater­rar, hem pogut començar a pla­ni­fi­car pro­jec­tes, a escol­tar la gent, a pri­o­rit­zar coses. I crec que hem fet molta feina. El que és nor­mal és tenir pro­jec­tes al calaix. I quan hem arri­bat ens hem tro­bat que no n’hi havia gai­rebé cap. Sabem que els ajun­ta­ments petits com el nos­tre [Quart té 4.026 habi­tants, segons dades de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya del 2023] neces­si­tem tenir pro­jec­tes al calaix quan sur­ten sub­ven­ci­ons.

S’ha apro­vat el pla fun­ci­o­nal de la bibli­o­teca, que és el que dona el tret de sor­tida a començar a tre­ba­llar amb el pro­jecte de bibli­o­teca. Hem acon­se­guit, per mi, una de les fites més impor­tants: la cessió per 50 anys per poder exca­var el poblat ibèric que exis­teix a la Cre­ueta. Ho portàvem en el pro­grama elec­to­ral. És una finca pri­vada. I s’ha arri­bat a un acord amb el pro­pi­e­tari [la família Prat] perquè ens cedeixi la mun­ta­nya. La Gene­ra­li­tat pensa que és un dels poblats ibers més impor­tants, és al cos­tat del riu, al cos­tat de Girona i es pensa que pot ser un dels poblats més impor­tants. Es pre­veu que s’hi pugui tro­bar ceràmica [...]. També s’ha acon­se­guit reno­var el con­veni que hi havia amb el Bis­bat pel Gric, que és l’antiga rec­to­ria [de l’església de Santa Mar­ga­rida].

El Gric és l’antiga rec­to­ria de l’església. És un acrònim de fa temps. L’antic alcalde Lluís Llo­ret va acon­se­guir una cessió amb el Bis­bat que s’aca­bava. La prin­ci­pal man­cança que ens hem tro­bat és la falta d’equi­pa­ments, tant espor­tius com soci­o­cul­tu­rals. L’edi­fici té més de 400 m² i calia una inversió impor­tant. Hem ampliat l’ús fins al 2047 i per­met fer una inversió de quasi 200.000 euros. És un edi­fici de tres plan­tes i pre­te­nem que siguin espais soci­o­cul­tu­rals per a les enti­tats, per a la gent de Quart.