El mapa dels catalans sacrificats

El president d’Extremadura ha presumit en diverses ocasions d’haver posat ordinadors a disposició de tots els alumnes de l’escola pública. A Catalunya un servei d’aquestes característiques és impensable. I és que per poder oferir les mateixes prestacions que a Extremadura, el finançament addicional de la Generalitat hauria de ser de 4.460 milions d’euros, segons consta en un estudi elaborat per economistes de l’òrbita d’Esquerra al qual ha tingut accés l’AVUI. Els experts analitzen els recursos per habitant provinents del finançament autonòmic de l’any 2006 i se’n desprèn que Extremadura va rebre per habitant un 27,8% més que Catalunya, que se situa un 4,1% per sota de la mitjana de les 15 comunitats autònomes de règim comú, deixant al marge el País Basc i Navarra, regides pel concert. La Rioja va rebre un 21,6% més i Castella i Lleó un 21,5% més.

Solament quatre territoris van rebre per habitant encara menys que Catalunya: Múrcia, el País Valencià, Madrid –que pateix la distorsió pròpia de la capitalitat– i les Illes Balears. I al capdamunt del rànquing, a més d’Extremadura i la Rioja, hi ha Castella i Lleó, Cantàbria i Aragó. No cal dir que les comunitats que reben més recursos per habitant poden oferir serveis de més qualitat, com ara pagar als nens de fins a quatre anys les ulleres, tal com va anunciar el president de la Junta d’Andalusia el mateix dia que el govern espanyol publicava les balances fiscals.

Comunitats amb superàvit
Partint de les dades del 2006, ¿quants diners addicionals hauria de rebre Catalunya per poder oferir els mateixos serveis que Castella i Lleó? 3.453 milions d’euros. I 678 milions per poder oferir les mateixes prestacions que la mitjana de les quinze comunitats autònomes.
Una altra dada que revela l’estudi és que els deu territoris que tenen més recursos per habitant coincideixen amb els que tenen un superàvit fiscal quan es calcula la seva balança fiscal pel mètode del flux monetari. Catalunya, en canvi, pateix un dèficit que oscil·la entre el 8,7% del PIB del ministeri d’Economia i Hisenda i el 9,8% de la conselleria d’Economia i Finances.

L’estudi, que porta per títol Els catalans sacrificats per Espanya, va més enllà de les dades i planteja una mena de joc exercici que revela la perversitat del sistema. Posem per cas que Catalunya no rep més diners i vol proporcionar els mateixos serveis que les comunitats amb més recursos per habitant. Quina part de la població “s’hauria de sacrificar” i no rebre cap tipus de servei públic per tal que la resta poguéssim disposar d’unes prestacions equiparables a Extremadura o Castella i Lleó? Segons l’estudi, el 21,8% de la població catalana s’hauria de sacrificar, o el que és el mateix: 1.569.283 catalans. El percentatge se situa en un 17,8% si es tracta d’equiparar-nos amb la Rioja, un 17,7% en el cas de Castella i Lleó i un 17,5% si fem la comparació amb Cantàbria.

Els 72 anys de la Segarra
De portes endins, per arribar al més de milió i mig esmentat hi ha una infinitat de combinacions possibles. L’estudi planteja que, per exemple, si triem les comarques per nombre de població, n’hi hauria 31 que s’haurien de sacrificar perquè les altres poguessin disposar dels serveis públics de què disfruta Extremadura. Són les que apareixen amb color al mapa. Però hi hauria altres maneres d’equiparar-s’hi, també presents al document que han elaborat els republicans, algunes de les quals esperpèntiques. Així, es podria sacrifica durant 72 anys els habitants de la Segarra per tal que durant tan sols un any la resta de catalans poguessin rebre els mateixos serveis que els extremenys. O sacrificar el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. O vetar els serveis a totes les comarques que comencin per g, m, n, o, p, r, s. O sacrificar dues vegades totes les comarques de la demarcació de Tarragona. O sacrificar durant un any el conjunt dels següents municipis: Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Mataró, Cornellà de Llobregat, Girona, Tarragona, Lleida, Sant Feliu de Guíxols, Xerta i Sant Guim de Freixenet. També es podria optar per sacrificar la ciutat de Barcelona perquè la resta de catalans disposin dels serveis dels extremenys.

Unes quantes comarques es quedarien sense cobertura en matèria de sanitat o educació si la Generalitat destinés els mateixos recursos per habitant que Extremadura, però amb el mateix model de finançament. L’estudi inclou la comparativa amb Castella i Lleó, en què Osona i la Selva se salven del sacrifici.