Política

El mapa dels catalans sacrificats

Estudi sobre el finançament. Recursos per habitant

El pre­si­dent d’Extre­ma­dura ha pre­su­mit en diver­ses oca­si­ons d’haver posat ordi­na­dors a dis­po­sició de tots els alum­nes de l’escola pública. A Cata­lu­nya un ser­vei d’aques­tes carac­terísti­ques és impen­sa­ble. I és que per poder ofe­rir les matei­xes pres­ta­ci­ons que a Extre­ma­dura, el finançament addi­ci­o­nal de la Gene­ra­li­tat hau­ria de ser de 4.460 mili­ons d’euros, segons consta en un estudi ela­bo­rat per eco­no­mis­tes de l’òrbita d’Esquerra al qual ha tin­gut accés l’AVUI. Els experts ana­lit­zen els recur­sos per habi­tant pro­vi­nents del finançament autonòmic de l’any 2006 i se’n desprèn que Extre­ma­dura va rebre per habi­tant un 27,8% més que Cata­lu­nya, que se situa un 4,1% per sota de la mit­jana de les 15 comu­ni­tats autònomes de règim comú, dei­xant al marge el País Basc i Navarra, regi­des pel con­cert. La Rioja va rebre un 21,6% més i Cas­te­lla i Lleó un 21,5% més.

Sola­ment qua­tre ter­ri­to­ris van rebre per habi­tant encara menys que Cata­lu­nya: Múrcia, el País Valencià, Madrid –que pateix la dis­torsió pròpia de la capi­ta­li­tat– i les Illes Bale­ars. I al cap­da­munt del rànquing, a més d’Extre­ma­dura i la Rioja, hi ha Cas­te­lla i Lleó, Cantàbria i Aragó. No cal dir que les comu­ni­tats que reben més recur­sos per habi­tant poden ofe­rir ser­veis de més qua­li­tat, com ara pagar als nens de fins a qua­tre anys les ulle­res, tal com va anun­ciar el pre­si­dent de la Junta d’Anda­lu­sia el mateix dia que el govern espa­nyol publi­cava les balan­ces fis­cals.

Comu­ni­tats amb superàvit
Par­tint de les dades del 2006, ¿quants diners addi­ci­o­nals hau­ria de rebre Cata­lu­nya per poder ofe­rir els matei­xos ser­veis que Cas­te­lla i Lleó? 3.453 mili­ons d’euros. I 678 mili­ons per poder ofe­rir les matei­xes pres­ta­ci­ons que la mit­jana de les quinze comu­ni­tats autònomes.
Una altra dada que revela l’estudi és que els deu ter­ri­to­ris que tenen més recur­sos per habi­tant coin­ci­dei­xen amb els que tenen un superàvit fis­cal quan es cal­cula la seva balança fis­cal pel mètode del flux mone­tari. Cata­lu­nya, en canvi, pateix un dèficit que oscil·la entre el 8,7% del PIB del minis­teri d’Eco­no­mia i Hisenda i el 9,8% de la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia i Finan­ces.

L’estudi, que porta per títol Els cata­lans sacri­fi­cats per Espa­nya, va més enllà de les dades i plan­teja una mena de joc exer­cici que revela la per­ver­si­tat del sis­tema. Posem per cas que Cata­lu­nya no rep més diners i vol pro­por­ci­o­nar els matei­xos ser­veis que les comu­ni­tats amb més recur­sos per habi­tant. Quina part de la població “s’hau­ria de sacri­fi­car” i no rebre cap tipus de ser­vei públic per tal que la resta poguéssim dis­po­sar d’unes pres­ta­ci­ons equi­pa­ra­bles a Extre­ma­dura o Cas­te­lla i Lleó? Segons l’estudi, el 21,8% de la població cata­lana s’hau­ria de sacri­fi­car, o el que és el mateix: 1.569.283 cata­lans. El per­cen­tatge se situa en un 17,8% si es tracta d’equi­pa­rar-nos amb la Rioja, un 17,7% en el cas de Cas­te­lla i Lleó i un 17,5% si fem la com­pa­ració amb Cantàbria.

Els 72 anys de la Segarra
De por­tes endins, per arri­bar al més de milió i mig esmen­tat hi ha una infi­ni­tat de com­bi­na­ci­ons pos­si­bles. L’estudi plan­teja que, per exem­ple, si triem les comar­ques per nom­bre de població, n’hi hau­ria 31 que s’hau­rien de sacri­fi­car perquè les altres pogues­sin dis­po­sar dels ser­veis públics de què dis­fruta Extre­ma­dura. Són les que apa­rei­xen amb color al mapa. Però hi hau­ria altres mane­res d’equi­pa­rar-s’hi, també pre­sents al docu­ment que han ela­bo­rat els repu­bli­cans, algu­nes de les quals esperpènti­ques. Així, es podria sacri­fica durant 72 anys els habi­tants de la Segarra per tal que durant tan sols un any la resta de cata­lans pogues­sin rebre els matei­xos ser­veis que els extre­menys. O sacri­fi­car el Vallès Occi­den­tal i el Baix Llo­bre­gat. O vetar els ser­veis a totes les comar­ques que comen­cin per g, m, n, o, p, r, s. O sacri­fi­car dues vega­des totes les comar­ques de la demar­cació de Tar­ra­gona. O sacri­fi­car durant un any el con­junt dels següents muni­ci­pis: Bada­lona, l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Santa Coloma de Gra­me­net, Saba­dell, Ter­rassa, Mataró, Cor­nellà de Llo­bre­gat, Girona, Tar­ra­gona, Lleida, Sant Feliu de Guíxols, Xerta i Sant Guim de Frei­xe­net. També es podria optar per sacri­fi­car la ciu­tat de Bar­ce­lona perquè la resta de cata­lans dis­po­sin dels ser­veis dels extre­menys.

Unes quan­tes comar­ques es que­da­rien sense cober­tura en matèria de sani­tat o edu­cació si la Gene­ra­li­tat des­tinés els matei­xos recur­sos per habi­tant que Extre­ma­dura, però amb el mateix model de finançament. L’estudi inclou la com­pa­ra­tiva amb Cas­te­lla i Lleó, en què Osona i la Selva se sal­ven del sacri­fici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.