Política

guerra a gaza

Tot i la distància, Gaza fa mal a Xatila

Centenars de milers de refugiats palestins al Líban assisteixen compungits als atacs contra la Franja

Relacionen la violència que els va expulsar de la Palestina històrica el 1948 amb la d’avui a l’enclavament

Els donen esperança les protestes arreu del món, però lamenten la inacció dels governs àrabs

Tenen reconegut l’estatus de refugiats, però les autoritats els impedeixen d’establir-se al Líban

Gaza fa mal a Xatila. Els 280 quilòmetres que sepa­ren la Franja d’aquest camp de refu­gi­ats palestí a Bei­rut no impe­dei­xen que els bom­bar­de­jos isra­e­li­ans sobre l’encla­va­ment pro­vo­quin dolor als pales­tins al Líban.

Els cen­te­nars de milers de pales­tins que es refu­gien al país veí des de la cre­ació de l’Estat d’Israel tenen la seva mirada sem­pre posada sobre la Pales­tina històrica. D’aquesta terra en con­ser­ven records, allà tenen part de la seva família o sim­ple­ment pro­jec­ten el somni de tor­nar al seu lloc d’ori­gen. Però l’atenció sobre el que hi passa arriba a màxims des de l’octu­bre del 2023, quan l’exèrcit isra­elià va llançar sobre Gaza la major ofen­siva mili­tar en la història moderna de la huma­ni­tat.

“Per mi, això és el començament”, diu Jamila. Aquesta dona pales­tina de 70 anys d’edat, resi­dent de Xatila des de fa dècades, desitja que la catàstrofe que cau sobre la Franja de Gaza no sigui en va. “Ens sen­tim forts perquè a la tele­visió veiem molta gent que ens fa suport. Espero que Gaza canviï el món.” A la Jamila l’impres­si­o­nen les pro­tes­tes de soli­da­ri­tat amb Gaza que hi ha als cinc con­ti­nents, però lamenta que “la població d’arreu del món faci més per Pales­tina que els governs àrabs”, molts dels quals són règims ali­ats d’Israel tot i l’opinió pública pro­pa­les­tina de les seves pobla­ci­ons.

Jamila atén El Punt Avui des de la seva petita ofi­cina. És la direc­tora d’una escola al cor de Xatila, camp de refu­gi­ats inte­grat a la ciu­tat de Bei­rut com un suburbi més. Inte­grat en l’aspecte urbanístic, però no social. Xatila és un dels 12 camps de refu­gi­ats pales­tins que es van impro­vi­sar al Líban el 1948, quan milícies sio­nis­tes i l’exèrcit isra­elià van expul­sar gai­rebé 800.000 per­so­nes del ter­ri­tori que avui és Israel. Més de 100.000 d’aquests exi­li­ats van arri­bar a peu fins al Líban.

Des de lla­vors, els pales­tins al Líban estan fora del món. La legis­lació inter­na­ci­o­nal els reco­neix l’esta­tus de refu­gi­ats, però les auto­ri­tats liba­ne­ses van cons­truir un entra­mat legal per mar­gi­nar-los i impe­dir el seu esta­bli­ment al país, negant-los drets bàsics com ara l’accés a l’habi­tatge i al tre­ball. El resul­tat de tot això és una vida en dependència de l’acció huma­nitària, en unes con­di­ci­ons con­si­de­ra­des com a indig­nes per part de grups de drets humans i reclosa en aquests atapeïts camps de refu­gi­ats, on la població liba­nesa no entra i de la qual la població pales­tina no surt sense expo­sar-se al racisme con­tra els refu­gi­ats.

Els pales­tins, explica la Jamila, han hagut d’apren­dre a sobre­po­sar-se a les adver­si­tats. I a recor­dar. “Golda Meir [quarta pri­mera minis­tra en la història d’Israel] deia que «els vells mori­ran i la nova gene­ració obli­darà». Doncs no, no obli­dem la nos­tra pròpia història.”

“Per què patim tant?”

A ella mateixa, que va néixer al Líban qua­tre anys després que la cre­ació d’Israel expulsés els seus pares cap a Bei­rut, li van ins­tal·lar el record del seu lloc d’ori­gen, avui en ter­ri­tori isra­elià: “Jo soc de Yajur, un poble pro­per a Haifa. Al meu cor, sento que soc una agri­cul­tora de Yajur. El meu avi i els meus pares deien que les mun­ta­nyes de Yajur són ver­des tot l’any.”

Ibra­him, un pin­tor palestí resi­dent de Xatila que fa acti­vi­tats amb els infants de l’escola de la Jamila, pinta Yajur i altres pobles pales­tins seguint ins­truc­ci­ons amb tota la infor­mació que els alum­nes tenen dels llocs d’ori­gen de les seves famílies. Són qua­dres plens de vida i de color que reflec­tei­xen turons verds, camps d’oli­ve­res i la ide­a­lit­zació d’un lloc pro­hi­bit.

Tant als ter­ri­to­ris pales­tins com als camps de refu­gi­ats de Bei­rut, la humi­li­ació i la des­pos­sessió con­ti­nuen mar­cant les vides de mili­ons de pales­tins, que pas­sen per aquest món sense conèixer una vida amb plens drets. “Per què patim tant?”, es pre­gunta amb pena l’Aya, jove resi­dent de Xatila: “Som humans. Tenim dret a viure, a pas­sar-nos-ho bé. No ens ho pas­sem bé”, con­clou.

Les difi­cul­tats del dia a dia com a refu­giat palestí al Líban s’afe­gei­xen des de l’octu­bre a la tensió bèl·lica. “Estic espan­tada”, reco­neix l’Aya en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui. “Sí, sen­tim el risc i l’amenaça davant la pos­si­bi­li­tat que la guerra al sud del Líban arribi a Xatila. Espe­rem que Déu ens pro­te­geixi. Però si passa alguna cosa, si Israel ataca Xatila, no mar­xa­rem d’aquí.” Aquesta jove estu­di­ant diu que la gene­ració més gran de pales­tins al Líban, la que va arri­bar a estar a Pales­tina abans que les tro­pes isra­e­li­a­nes els expul­ses­sin cap a l’exili, ha acon­se­guit tras­lla­dar als joves la con­vicció que tenen drets, que tor­nar al seu lloc d’ori­gen és una rei­vin­di­cació legítima. “Siguem grans o joves, no obli­da­rem el que va pas­sar a Pales­tina el 1948”, diu sobre el procés d’expulsió de la majo­ria de pales­tins que habi­ta­ven el ter­ri­tori. “Qual­se­vol palestí de Xatila té espe­rança de tor­nar a Pales­tina, perquè ens per­tany”, sen­ten­cia l’Aya.

Els pales­tins al Líban es mobi­lit­zen sovint per exi­gir el com­pli­ment del seu dret a tor­nar a l’actual ter­ri­tori isra­elià. Però enguany s’estan mobi­lit­zant per alguna cosa més: “Sor­tim al car­rer i aixe­quem la ban­dera pales­tina, cri­dem «Pales­tina lliure» i unim la nos­tra veu per Gaza i pels infants gazi­ans”, diu emo­ci­o­nada: “Perquè, per nosal­tres, el que passa ara a Gaza té relació amb el que va pas­sar el 1948.”

800
mil palestins
van ser expulsats per milícies sionistes i l’exèrcit israelià dels seus territoris, el 1948.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia