política
Llarena s’exaspera amb els Mossos amb Puigdemont a tocar després de 2.474 dies
Havia encaixat estrepitoses derrotes judicials en estadis europeus com ara Schleswig-Holstein (Alemanya) i Sassari (Itàlia), però mai fins ara no havia estat burlat jugant a casa i tenint a tocar l’home que des de fa 2.474 dies guia la seva agenda al despatx de la plaça de la Villa de París de Madrid. Després de posar fi al retir de vacances a la seva casa de la Cerdanya i de ser rebut amb una ovació quan entrava per sopar al restaurant O Meigallo de Puigcerdà –segons va revelar La Vanguardia– per establir-se a Madrid i viure el dia de l’esperat retorn de Carles Puigdemont des del Tribunal Suprem, el jutge instructor Pablo Llarena va haver de suportar l’espectacle exasperant de veure com el 130è president contra el qual s’han estavellat totes les seves euroordres apareixia per televisió a l’hora exacta i al lloc precís que Junts havia anunciat amb vint-i-quatre hores d’antelació i com s’esfumava immediatament com si es tractés d’un truc d’escapisme en un festival de màgia televisat. En la primera jornada en què sentia que l’ordre de detenció estatal sobre Puigdemont tenia efectes de debò tenint-lo a només sis-cents quilòmetres, Llarena es va veure obligat a recordar “l’obvietat” que “els Mossos saben que han de detenir-lo i posar-lo a disposició judicial”.
Si bé a Catalunya els Mossos estan a la diana, el PP i Vox apunten a la responsabilitat de Pedro Sánchez i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per desatenció de la frontera. Fonts d’Interior es limitaven a dir que Marlaska va seguir la jornada “rebent informació del dispositiu dels Mossos” i prou, tot obviant que el control fronterer és competència del ministeri. “Una humiliació insuportable. Una més. És dolorós assistir en directe a aquest deliri del qual Pedro Sánchez és el màxim responsable. És imperdonable danyar la imatge d’Espanya així”, lamentava Alberto Núñez Feijóo (PP) en un missatge escrit a les xarxes socials, perquè no va interrompre les vacances per comparèixer tot i el seu llenguatge d’hora greu.
Querella a Elena i Sallent
Vox va passar a l’acció denunciant el conseller Joan Ignasi Elena, el cap del dispositiu policial i qualsevol col·laborador necessari que hagi ajudat a l’evasió. I el satèl·lit ultra Hazte Oír va presentar una querella contra Pere Aragonès, Elena, Pere Ferrer (director de la policia) i Eduard Sallent (major dels Mossos) per un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes recollit en l’article 408 del Codi Penal.
Malversació, únic consol
L’article 55.3 de l’Estatut de Catalunya empara el Parlament com a lloc “inviolable”, però, per a estupefacció de Llarena, la inviolabilitat va regnar ahir pels carrers de Barcelona durant tot el dia a pesar de l’Operació Gàbia, i el jutge instructor de la causa del procés no va tenir ni el dilema d’ordenar o no la profanació de la cambra enmig d’un ple perquè Puigdemont s’esfumava sense monitoreig. Es dona la circumstància, a més, que per a Llarena ja és un premi de consolació amb gust amarg del passat: l’entrega de Puigdemont per la qual ara sospira és per malversació, justament el delicte pel qual els jutges alemanys ja es van oferir a entregar-lo i ell, ferit en l’orgull perquè aspirava que la caça major ho fos per sedició, ho va rebutjar el juliol del 2018.
Que el dia no acabés amb el previsible trasllat de Puigdemont a Madrid davant el jutge instructor que el reclama des de fa sis anys i deu mesos, obre un escenari judicial incert. L’estratègia de la defensa era optimitzar l’eventual detenció per esgotar tots els recursos davant el Suprem i poder trucar aviat a la porta del Tribunal Constitucional perquè l’alt tribunal entri en el fons de la llei d’amnistia –encara que sigui de passada– quan resolgui un recurs d’empara, però ara hi falta l’element essencial, que és la detenció del client de Gonzalo Boye.
Si bé l’elecció d’un nou president socialista com Salvador Illa catorze anys després de José Montilla (2006-2010) va unir el PSOE en l’hora de les felicitacions amb la consigna d’ignorar el protagonista del número d’escapisme, el baró manxec Emiliano García-Page va oferir la nota discordant després de comunicar la protocol·lària felicitació. “Sento una profunda vergonya que la governabilitat d’Espanya depengui d’algú com Puigdemont. Espero que ja ningú l’inclogui quan es parli de majoria progressista”, va etzibar-li al company de partit i també president espanyol, Pedro Sánchez.
“Presa de pèl grollera”
Que la burla de Puigdemont a Llarena i al Suprem en camp propi és notòria és una evidència que algunes togues no oculten. “Em pregunto què deuen pensar al Suprem (el que pensen a la fiscalia general ho tinc clar) quan es pren el pèl d’una manera tan grollera a tot el sistema judicial d’una nació. Cada dia més perplex, i el pitjor és que encara falta...”, se sincerava l’ex fiscal anticorrupció Ignacio Stampa.
