Els crítics compliquen el trencaclosques d'ERC

La matemàtica és una ciència exacta sempre que una de les variables de càlcul no sigui el factor humà. En un partit assembleari i amb una militància tan ideologitzada com la d’ERC, aquest factor humà incontrolable fa que els càlculs se'n vagin en orris. La reacció de la militància és una ciència inexacta. Per tant, és molt probable que els congressos regionals d’Esquerra siguin una capsa de sorpreses al marge de la suma del percentatge de vots que va arreplegar cadascun dels sectors en discòrdia al congrés nacional del passat 7 de juny.

Cada territori és un món i té dinàmiques internes pròpies al marge del carrer Calàbria, però qui més qui menys ha pensat en aquests congressos com una segona volta de les votacions nacionals. Per a uns, és la darrera oportunitat de marcar territori dins del partit abans de les primàries per triar el cap de cartell en les pròximes eleccions al Parlameny. Per a d’altres, és un intent d’assaltar l’executiva nacional de Joan Puigcercós. Hi ha en joc dotze llocs a l’executiva nacional, un per a cada president regional. A banda de les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord, on és clara la victòria de l’òrbita de Puigcercós, en la resta de regions es conjugaran diverses variables.

A Barcelona, campi qui pugui
Barcelona ciutat és més que una cadira a l’executiva. És una victòria emblemàtica que s’interpretarà en clau nacional. S’hi presenten fins a quatre candidats: un d'avalat per la direcció nacional, Xavier Florensa, una de Reagrupament Independentista (RI), Rut Carandell, el president de la federació de Barcelona, Oriol Amorós, afí a Jordi Portabella i Josep-Lluís Carod-Rovira, i un quart actor de la confiança de Rafael Niubò, Jordi Eduardo. Amb les xifres a la mà, RI veu factible destronar l’entorn de Portabella aprofitant que els resultats seran molt fragmentats. Per a l’òrbita del vicepresident del govern, conservar el feu de Barcelona és vital després de la pèrdua del Camp de Tarragona.

L’Alt Pirineu, l’oasi d’ERC?
En l’altre extrem hi ha l’Alt Pirineu. Amb una presència testimonial d’afins a Carod-Rovira i un equilibri del repartiment del pastís entre homes de Puigcercós –entre ells, el conseller Jordi Ausàs–, i dels impulsors del Reagrupament.cat de Joan Carretero, s’està treballant per tancar una llista unitària: és a dir, amb participació dels dos sectors oficials i de Reagrupament Independentista. De tancar-se el pacte, en el qual també caldrà determinar quin sector presideix –és probable que sigui per als crítics–, seria l’únic oasi de pau interna d’ERC. Les negociacions avancen i totes les parts tenen voluntat de reeixir, però aprofitaran fins al darrer moment per tancar els serrells per al congrés del 12 d’octubre. Si no hi hagués candidatura unitària, el 6% dels vots de militants afins a Carod podrien decantar la balança.

A Lleida, divisió de l’entorn Carod
A la regional de Lleida les xifres nacionals queden distorsionades. Si sobre el paper hi ha gairebé un empat entre el sector Puigcercós i els crítics, el paper dels afins a Carod, que no presenten candidatura, serà determinant. La decisió que prenguin aquests militants pot trencar el domini que l’aparell sempre ha tingut, o per contra, consolidar-lo encara més. Però la incògnita es mantindrà fins al darrer segon, perquè a Ponent els partidaris de Carod estan dividits i no atendran a una sola consigna. Uns donaran suport a Puigcercós i els altres als crítics de Carretero i Bertran, però és impossible quantificar els integrants de cada bàndol.

La regió metropolitana i el Penedès, a mercè dels vots de l’òrbita Carod
Com en el cas de Lleida, en aquestes dues regions el sentit del vot dels militants propers a les tesis de Carod-Rovira pot determinar el logotip de la cadira a l’executiva nacional que correspon a cada regional, ja que les forces estan molt equilibrades entre les dues llistes que hi concorreran. Paradoxalment doncs, els qui no es presenten tenen a les seves mans una carta que en un futur podria ser un as per a l’entorn de Carod. Fins al moment, no es coneix quina consigna s’oferirà als militants afins a l’expresident d’ERC.

Girona emmurallada per Puigcercós
En l’hàbitat natural del president d’ERC, Girona, no es preveu cap sorpresa, ans el contrari, una consolidació. La presència dels afins a Carod és gairebé testimonial, mentre que els crítics tot just van obtenir el 30% dels vots en el Congrés Nacional i són conscients que hi rascaran poca cosa. En aquesta regió es va intentar un acord entre partidaris de Carod i crítics, però sembla que l’anunci de fusió de carreteristes i urielistes els va espantar i el pacte va quedar penjat. Ara, el vicepresident del govern hauria donat llibertat de vot als seus.

A la Catalunya Central oficials contra crítics
D’aliances n’hi ha de tots colors, també dels dos sectors oficials. Al feu tradicional del conseller Josep Huguet hi concorrerà una llista de Puigcercós i una d'RI, però l’aparell comptarà amb el suport explícit dels militants de Carod, segons ha pregonat una veu autoritzada de l’entorn del vicepresident del govern. De materialitzar-se aquest oferiment, els oficials tindrien el feu blindat.