Política

política

La Universitat Catalana d’Estiu es reivindica com a espai de resistència

Noguer alerta que el concepte polític de Països Catalans s’acosta “a la irrellevància” però fa una crida a la resiliència i a seguir lluitant per l’autodeterminació

Casassas lamenta la retirada de l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) s’ha reivindicat com un espai de “resistència” de la noció i la identitat nacional dels Països Catalans, en l’estrena de la 56a edició que s’ha fet aquest migdia al Liceu Renouvier de Prada, al Conflent. “Després de 56 anys, ja hauríem d’haver aconseguit les fites per les quals vam néixer, però no, hem de continuar aquí i gairebé hem de tornar a començar”, ha reflexionat en l’acte inaugural el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, que ha alertat: “Ens acostem perillosament a l’espadat de la irrellevància en els nostres respectius territoris”, després de “segles” d’intents des de totes bandes de fer “desaparèixer” el concepte polític de Països Catalans. “Però com va dir Puigdemont el 8 d’agost al centre de Barcelona, encara som aquí”, ha evocat entre aplaudiments.

Després del procés sobiranista fallit, el president de la Diputació gironina ha lamentat que s’ha reculat “ja no des del 2017, sinó respecte el 78”, per exemple en l’ús social de la llengua en tot l’àmbit lingüístic, fet pel qual l’alta taxa d’immigració als respectius territoris segons ell també “pot ser un problema” si no es disposa d’eines pròpies per gestionar-la des del punt de vista administratiu, social, econòmic i cultural. En tot cas, Noguer ha deixat clar que els partidaris de l’autodeterminació no poden renunciar-hi, i ha fet una crida a concentrar ara igualment els esforços en assolir els objectius finals del procés que es proposaven, que continuen “vigents i intactes”. Així, tot i que ha reconegut que avui no hi ha en cap territori dels Països Catalans una població “motivada i mobilitzada per empènyer un canvi polític”, ha demanat “persistència, resiliència i determinació” perquè la lluita democràtica “no ha acabat”.

El president de la UCE, Jordi Casassas, ha definit la cita com un espai “de confrontació civilitzada però crítica, d’aprenentatge i de diàleg”, i ha recordat que la resistència que pregona enguany també en el seu lema és “un tret consubstancial nacional des del 2017”. Casassas, per cert, ha criticat que l’Ajuntament de Barcelona els ha “negat” enguany la “petita ajuda” que els solia donar com a subvenció, fet que impedirà poder oferir en streaming algunes de les classes, quan en canvi va hostatjar al juliol una reunió presidida per la reina espanyola per fer la capital catalana “ciutat cervantina”.

El president de la Fundació de la UCE, Joandomènec Ros, ha lamentat la “situació de contorn negativa” tan a escala mundial com a escala nacional, amb governs obertament hostils al País Valencià i les Illes i un gir també a Catalunya, davant la qual cosa s’ha enorgullit que les activitats d’enguany a Prada “giren al voltant de recuperar el paper de la societat civil i les persones que es malfien dels polítics i de l’establishment”. “Ens cal certa autarquia que ens faci menys dependents d’Espanya, Europa i el món, i ens faci més sòlids com a nació”, ha conclòs Ros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.