Política

política

Prada homenatja Jordi Carbonell en el centenari del seu naixement

Lluitador i investigador del català, activista i independentista declarat durant el franquisme, va acabar presidint ERC en el tombant de segle

Va introduir el concepte de “nous catalans”

Coincidint amb el centenari del seu naixement, la Fundació Josep Irla ha retut homenatge aquesta tarda a Prada, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, a la figura de Jordi Carbonell, activista cultural i polític per la llengua i pel país que va presidir ERC durant vuit anys al tombant de segle, i en va ser un referent fins a la seva mort el 2016. “L’homenatgem amb tots els mèrits, persones com ell, patriotes irreductibles i compromesos, catalans de pedra picada, que volen el poble dels Països Catalans”, se l’ha descrit en paraules de qui va ser precisament el seu secretari general entre 1996 i 2004, Josep-Lluís Carod-Rovira, que no hi ha pogut ser avui però ha preparat un text llegit per a l’ocasió per l’exdiputada Carme Vidalhuguet.

Carbonell va començar a militar en el catalanisme, de manera clandestina, ja en l’època universitària, i va tornar d’una estada a Anglaterra als anys 50 convertit a l’independentisme i al socialisme. Va ser un activista cultural al llarg de tot el franquisme, implicat en tots els moviments per la llengua, la cultura i el país, des de l’Institut d’Estudis Catalans i després com a primer director de la Gran Enciclopèdia Catalana. Fins i tot, tal com també ha destacat la filòloga menorquina Josefina Salord, que ressaltava el rol d’investigador de Carbonell, la seva feina seria clau per a la “revisió de la història cultural i literària” de la llengua.

Mort el dictador, Carbonell s’erigeix segons Carod en un “orador de masses, que transmet entusiasme pel país i la llibertat”, i introdueix a més conceptes com el de “nous catalans”, que ja denota la seva visió de l’independentisme com un projecte “del tot inclusiu”, sempre amb la idea d’enfortir la unitat civil del poble català. Tal com ha explicat també l’exconseller republicà Josep Huguet, Carbonell, políticament sempre a favor de la independència, durant la transició s’acosta al PSAN, tot i que no hi arriba a militar, i el 1980 es presenta sense èxit per Nacionalistes d’Esquerra. “Llavors vam dir que el lògic era un acostament a ERC, que era tot just una sigla amb alguns iaios de l’exili, però el primer intent va ser un desastre”, evocava Huguet, que explicava que es va haver d’esperar a la refundació dels republicans per acabar-hi entrant el 1992, tot just quatre anys abans que en fos elegit president. “El seu mestratge ha estat claríssim, íntegre en la visió estratègica però també pragmàtica”, ha resumit Huguet. “Al 2014 ens deia que havíem de cuidar els catalans amb sentiments espanyols, perquè era conscient de la complexitat de la societat catalana”, exemplificava.

El seu fill petit Oriol Carbonell, que n’ha fet abans un retrat més familiar i intimista, també ha acabat amb un episodi que retrata molt bé la figura del seu pare, que va morir l’agost del 2016 i per tant no va veure l’1-O, tot i que ja estava en franca gestació. “Un company li va dir ’serà ara o mai’”, explicava avui el seu fill que li van comentar. “I ell va dir ’no: si no pot ser ara, persistirem, persistirem i persistirem fins que sigui possible’”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.