Puigdemont tampoc apareix a Prada

Carles Puigdemont ho ha tornat a fer. Tal com havia promès, el president a l’exili va aparèixer a l’Arc del Triomf de Barcelona el matí del 8 d’agost per pronunciar un breu míting i fer-se escàpol tot seguit de l’intent de detenció dels Mossos d’Esquadra, ordenada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Però Puigdemont també havia anunciat que seria al ple d’investidura de Salvador Illa si no hi havia “un cop d’estat”, i al llarg del dia des de Junts es va alimentar la hipòtesi que hi podia aparèixer en qualsevol moment. Fins que no es va produir la votació, doncs, ningú va poder posar la mà al foc que efectivament no hi irrompria -o miraria de fer-ho-, la qual cosa segurament hauria provocat la suspensió de la sessió. La qüestió és que Puigdemont se’n va poder tornar a l’exili belga sense ser detingut, i de moment allà s’ha quedat per evitar remoure encara més el taulell, després d’haver aconseguit irritar els ànims de la judicatura i els cossos policials de frontera en avall.

Salvant molt les distàncies, aquesta tarda s’ha reproduït una jugada similar a Prada, a la Universitat Catalana d’Estiu, on l’expresident tampoc ha aparegut després que des de fa setmanes s’havia anunciat la seva presència en la presentació del llibre “Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial”, de l’advocat i politòleg Damià del Clot, on ell mateix signa un breu pròleg. Després de l’episodi del 8 d’agost, des de la UCE ja es posava molt en dubte els últims dies que l’expresident finalment aparegués avui, però evitaven confirmar ni desmentir res, perquè insistien que la presentació s’emmarcava dins del Fòrum Lliure, un seguit d’actes paral·lels que s’acullen i s’inclouen en el programa però que no són organitzats directament per la UCE, sinó per entitats i particulars que li demanen espai. En aquest cas, l’editorial Voliana Edicions. Puigdemont, doncs, encara aquest matí apareixia en el programa oficial d’actes, i això, unit al fet que al llarg dels últims dies, l’advocat i exdiputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas -amic de Del Clot i autor d’un segon pròleg del llibre- s’havia encarregat d’allargar la incertesa en anunciar l’acte, presència de Puigdemont inclosa, en piulades a X, havia disparat les expectatives. I si vingués?

Tan gran ha estat l’expectativa creada, de fet, que al llarg del dia molta més gent de l’habitual, vinguda del sud, s’ha atansat al Liceu Renouvier. Tothom feia la mateixa pregunta sense resposta. Vindrà Puigdemont? Si en un dia habitual, per exemple, se serveixen poc més de 200 dinars, avui la xifra s’ha disparat fins als 300, fet que ha desesperat els responsables en quedar-se sense existències. A les sis de la tarda, amb els aparcaments plens com un ou, al tendal on estava anunciada la presentació, unes 200 persones ja hi esperaven assegudes l’arribada de Puigdemont, entre les quals el seu company d’exili Lluís Puig, l’exdiputada Cristina Casol o l’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzié. També diversos mitjans de comunicació vinguts expressament certificaven l’interès per la que podia ser la primera irrupció pública des de la seva evasió. Però al final no ha vingut. De fet, també li ha costat ser-hi a Cuevillas, que ha arribat amb una hora de retard per les habituals cues a la frontera en aquesta època. Amb això, qui ha donat la notícia al públic que el president a l’exili no vindria ha estat un convidat inesperat, l’editor del llibre, Jordi Solé. “Veurem el vídeo que ens ha enviat aquest matí el president Puigdemont, per raons de seguretat ha vist que era més prudent no venir”, ha justificat, mentre el tècnic feia proves amb el projector a la pantalla instal·lada darrere seu.

En el vídeo, d’encara no quatre minuts i escoltat amb un silenci sepulcral, Puigdemont ha començat lamentant no haver pogut ser present a l’acte de manera presencial “com li havia comentat fa uns mesos a l’amic Cuevillas”, i acaba desitjant que la propera vegada que pugui parlar del llibre pugui venir i fer-ho “a l’altre costat de les Alberes”. Entremig, el president ha lloat el llibre, el tercer d’una trilogia que denuncia el lawfare practicat per l’Estat espanyol contra l’independentisme, per “molt oportú i necessari”, i ha proposat “unir les veus i les denúncies” amb les que sorgeixen en altres democràcies consolidades com els Estats Units, Polònia o Hongria “preocupades per la mateixa actitud”. A més, agraeix especialment la invitació a l’autor, com ho fa en el pròleg, ja que recorda que no és de la seva corda política, ja que és exalcalde de Vilassar de Mar i expresident del Consell Comarcal del Maresme per ERC. “La competició electoral no ens pot fer perdre de vista que el conjunt del moviment independentista comparteix un objectiu essencial, la independència de Catalunya, independentment del model de país que defensi cadascú”, subratlla en el pròleg.

Quan finalment ha arribat, Cuevillas ha disculpat Puigdemont, a qui “hauria agradat molt ser aquí”. “Raons de seguretat ens ho han fet desaconsellar i ho hem descartat a l’últim moment, i per això teníem gravat el vídeo per si de cas”, ha asseverat, també entre aplaudiments. El ridícul de Llarena i els Mossos era massa recent, i la frontera massa a prop per poder atreure tot tipus d’indesitjables, com per tornar-se-la a jugar avui...