“Fa deu anys que només es parla de fer habitatge públic a Can Nolla”

Perquè crec que les coses no s’han fet bé. Per exem­ple, tenim un pla gene­ral apro­vat el 2007 i que va cos­tar onze anys de tra­mi­tació. Aquell pla, que va ser apro­vat per gent que ara està al govern, no s’ha desen­vo­lu­pat. D’altra banda, jo tinc una fixació pel tema de l’habi­tatge públic i no se n’ha fet ni un en deu anys. Deu anys en què només es parla de fer-ne a Can Nolla, així com deu anys en què es ven la idea del pro­jecte de la pis­cina i el gimnàs, que encara es troba en procés de tra­mi­tació admi­nis­tra­tiva. Jo no he estat mai mili­tant de Junts, però a mi em con­vo­ca­ven a les reu­ni­ons i en cada tro­bada plan­te­java el tema de l’habi­tatge públic i sem­pre se’m res­po­nia que l’objec­tiu era fer-ne a Can Nolla, mal­grat que tenim la zona de Can Vilar, que és cent per cent de l’Ajun­ta­ment, on es podria desen­vo­lu­par habi­tatge públic de manera imme­di­ata i que està igno­rada per l’Ajun­ta­ment des del juny del 2014, fa més de deu anys. Després em vaig assa­ben­tar que hi havia un com­promís polític de no fer-hi res. Crec que és un tema gravíssim, perquè can­viar el rumb per la pro­testa, tot i ser legítima, de 200 o 300 veïns, no hau­ria de ser la res­posta. I es trac­tava de por­tar a terme el com­promís del nos­tre pro­grama elec­to­ral de CiU.

Jo no vaig mar­xar mai de la política local. Vaig renun­ciar a l’alcal­dia de manera voluntària just quan es com­plien vint anys del dia que hi vaig entrar. Ho vaig fer amb el con­ven­ci­ment que l’equip de govern que dei­xava con­ti­nu­a­ria amb el pro­grama que havíem apro­vat quan jo era al govern. No ha estat així.

Era el camí natu­ral, després que les nego­ci­a­ci­ons no hagues­sin arri­bat a cap acord. Veïns de Premià de Dalt es va pre­sen­tar amb l’objec­tiu clar de fer feina, sobre­tot aque­lla feina que havia que­dat atu­rada sense cap raó i que calia repren­dre perquè era bona per al poble i per a la seva gent. No vam obte­nir els resul­tats espe­rats, perquè, mal­grat que­dar segons, Junts va acon­se­guir una majo­ria abso­luta sense dis­cussió i nosal­tres no vam poder ser deci­sius perquè es pogués for­mar govern.

D’allò que es pro­me­tia en cam­pa­nya a allò que s’ha fet, hi ha una diferència abis­mal. Arros­se­guem encara el com­plex espor­tiu amb pis­cina muni­ci­pal i, pel que fa a l’habi­tatge dota­ci­o­nal, no s’ha posat ni un totxo, quan el pla gene­ral per­met la cons­trucció de 327 pisos. No se n’ha fet ni un. Vaig dema­nar el padró del 2015 al 2022, durant els deu anys que vaig fer un pas al cos­tat, i vaig com­pro­var que en aquest període 1.004 veïns s’havien donat de baixa. No hi figu­ra­ven els motius pels quals havien mar­xat, però estan vin­cu­lats a la falta d’habi­tatge públic de llo­guer, prin­ci­pal­ment, i també de venda, en funció de la demanda dels veïns.

Cadascú pot fer la valo­ració que cre­gui més con­ve­ni­ent i si va obte­nir majo­ria abso­luta vol dir que la major part de la ciu­ta­da­nia li té con­fiança. Josep Triadó va estar amb mi quinze anys com a regi­dor i va tocar totes les car­te­res menys la de Ter­ri­tori, que, curi­o­sa­ment, porta ara. Va voler fer una trans­for­mació i obli­dar-se del lle­gat i de la feina feta de Con­vergència i va posar gent a la llista que amb prou fei­nes sabia on era el con­sis­tori. Als meus regi­dors sem­pre els deia que el pri­mer any el que calia era conèixer a fons com fun­ci­o­nava la casa i els altres tres s’havien de des­ti­nar a ento­mar els pro­jec­tes. Em fa la sen­sació que ara mateix hi ha regi­dors de govern que, amb força anys a les espat­lles, malau­ra­da­ment encara des­co­nei­xen aspec­tes vitals del fun­ci­o­na­ment d’una admi­nis­tració local i de la demanda dels veïns.

Millo­rar els ser­veis que ja tenim. Com ara la neteja viària, que fa pena, i no és culpa del per­so­nal sinó que s’ha anat reduint per­so­nal de la bri­gada i no dona l’abast. Part de la feina la fa una empresa pri­vada, que com a mínim hau­ria d’aga­far joves i gent del poble. El man­te­ni­ment elèctric, que també el feia una empresa local, ara el porta gent de fora. Estem par­lant que la inversió de sis o set mili­ons que s’ha de fer en el nou com­plex espor­tiu jo la des­ti­na­ria a millo­rar els ser­veis, i que la demanda que exis­teix per aquest cen­tre es resolgués amb con­ve­nis amb altres espais espor­tius de muni­ci­pis veïns a un preu rao­na­ble.

El que no em con­venç és la manera com es fa. Si com a Ajun­ta­ment posem el sòl en el pro­jecte i l’inver­sor hi aporta els diners per fer-hi la seva cons­trucció i explo­tació, a mi em sem­bla cor­recte perquè no hi per­drem un duro de diner públic. Ara, aspec­tes com que el con­tracte no pre­vegi pena­lit­za­ci­ons en cas que no es com­plei­xin els acords no em sem­blen bé. I si ens dei­xen plan­tats? Aques­tes refle­xi­ons no són noves, perquè ja les he dit mil vega­des.

Durant els pri­mers dos anys després de dei­xar l’alcal­dia no vaig fer vida pública per no treure pro­ta­go­nisme a l’alcalde Josep Triadó, que havia estat amb mi quinze anys com a regi­dor. Amb ell no vaig pac­tar res, perquè estava con­vençut que es con­ti­nu­a­ria amb la línia que s’havia mar­cat amb l’apro­vació de tot el govern. Quan hi va haver les sego­nes elec­ci­ons després de ple­gar, vaig creure que el govern no s’atre­via a tirar enda­vant amb els pro­jec­tes pen­dents, igual equi­vo­ca­da­ment, i em vaig ofe­rir a anar a les llis­tes per aju­dar a arren­car l’apar­tat d’habi­tatge públic. L’alcalde va creure però, que faria més feina com a pre­si­dent de la soci­e­tat muni­ci­pal La Pinassa. Vaig posar unes con­di­ci­ons que se’m van res­pec­tar, inclosa la no per­cepció de sou, i l’asso­li­ment d’un seguit d’objec­tius. Entre ells, no com­par­tia el pro­jecte del cen­tre poli­es­por­tiu amb pis­cina muni­ci­pal i gimnàs, perquè creia que ja hi havia oferta sufi­ci­ent d’aquest tipus a altres muni­ci­pis veïns amb els quals es podien tan­car con­ve­nis. També i vam acor­dar desen­vo­lu­par Can Nolla, resol­dre els pro­ble­mes urbanístics del pla d’El Carme, de Can Botey i de Tecla-Sala, on s’havia nego­ciat de fer un geriàtric o un hotel amb el pro­pi­e­tari i una con­tra­pres­tació de 950.000 euros a l’Ajun­ta­ment. La llista de temes també incloïa la zona indus­trial del Mer­ca­dal, afec­tada per l’auto­pista; el cemen­tiri a la car­re­tera dels Sis Pobles com­par­tit amb Premià de Mar; pla­ques foto­vol­tai­ques als edi­fi­cis muni­ci­pals, fer un canvi d’equi­pa­ment del que tenim al Sot del Pi pel de la plaça de l’Espol­sada, l’estudi per pri­va­tit­zar el ser­vei de l’aigua pota­ble i l’apar­ca­ment soter­rani al pati de Sant Jaume i veri­fi­car el pla par­cial de La Cisa abans de la recepció.

El vaig pre­sen­tar fa trenta-dos anys. Tot i que va ser apro­vat en assem­blea per la soci­e­tat i que con­tem­plava dos nivells i una capa­ci­tat per a dos-cents vehi­cles, Vam son­de­jar els veïns i hi havia una setan­tena de per­so­nes interes­sa­des a reser­var una plaça i pen­sant en paci­fi­car encara més la riera, tra­ient tot l’apar­ca­ment. Sant Jaume no tenia que posar ni un duro. Fa cinc anys vaig tor­nar a posar el tema sobre la taula sense èxit, tot i que Sant Jaume sobre­viu per l’aval de l’Ajun­ta­ment a la soci­e­tat d’un préstec de 300.000 euros perquè pogues­sin fer un seguit de millo­res i per­les sub­ven­ci­ons anu­als en com­pen­sació dels ser­veis que històrica­ment ha donat i dona a la població.

Hi entro el 2019 i a la pri­mera reunió ja me n’adono que a ningú dels pre­sents se’ls ha infor­mat dels com­pro­mi­sos a què havíem arri­bat amb l’alcalde. Em diuen que l’arqui­tecte muni­ci­pal no pot tre­ba­llar unes hores per a l’empresa pública i vaig enten­dre que no hi havia volun­tat de tirar enda­vant. Vaig aguan­tar un any i vaig pre­sen­tar la meva dimissió.

És un pro­blema gene­ral, no només de Premià de Dalt. Ara, jo no hau­ria tru­cat mai als de Desokupa i va ser una decisió molt des­en­cer­tada que va com­por­tar que l’alcalde hagués de fer un pas enrere i ves­tir com a con­veni d’asses­so­ra­ment un acord molt cri­ti­cat. Un es pot equi­vo­car molt fàcil­ment com a alcalde, però acu­mu­lar des­en­certs no és de raó. No pot manar només una per­sona, perquè dar­rere seu hi ha un par­tit que hau­ria d’estar infor­mat i com­par­tir les deci­si­ons, que ha estat votat i del qual has de fer de cor­retja de trans­missió. S’ha de seguir el pro­grama que s’ha ela­bo­rat i poste­ri­or­ment rati­fi­cat per les urnes. Com a alcalde s’ha d’estar sotmès a les deci­si­ons del par­tit. Si jo m’hagués ima­gi­nat que les coses en aquests deu anys s’han fet de la manera que s’han fet no hau­ria ple­gat. No pot ser que Can Nolla, per exem­ple, esti­gui atu­rat i no es forci els inver­sors a començar l’obra, perquè, de meca­nis­mes, n’hi ha i no es pot estar espe­rant només la bona volun­tat d’uns pri­vats. Això sí, cal asseure’s i dis­cu­tir i obte­nir uns resul­tats que siguin bene­fi­ci­o­sos per al con­junt de la ciu­ta­da­nia.

Sí.

Perquè em vaig pre­sen­tar per ser deci­siu en el govern i si ho hagués acon­se­guit hau­ria pac­tat uns can­vis subs­tan­ci­als. No va poder ser, però sí que és cert que hi ha hagut certs con­tac­tes amb l’equip de govern que de moment no han fruc­ti­fi­cat. No me n’amago. Em vaig plan­te­jar mar­xar a casa, però al final pesa més la res­pon­sa­bi­li­tat. I crec que no em podré que­dar al marge si con­ti­nuo veient acci­ons que no em con­ven­cen i que no toca fer-les. Si no és a través de la col·labo­ració amb el govern, serà a través d’altres camins.

Per mi, el millor del Maresme. Ens vam ven­dre la casa que teníem perquè era massa gran i hem estat de llo­guer durant més de tres anys fins que recent­ment l’habi­tatge de segona mà que s’ajusta a les nos­tres neces­si­tats. Si no ens hagués impor­tat mar­xar de Premià de Dalt, segur que en qüestió d’un parell de mesos hauríem tro­bat casa en un altre lloc del Maresme.