Un manifest insta a moure’s contra l’emergència lingüística als Països Catalans

Mobilitzar-se davant l’emergència que viu el català a tots els territoris del domini lingüístic. Aquest és el principal repte i alhora objectiu que es fixa la Declaració de Prada, signada per 27 exalts càrrecs d’arreu dels Països Catalans i de diverses adscripcions polítiques que es presenta avui en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Els signants, entre els quals per exemple diversos exconsellers de Cultura i d’Educació, l’exvicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira, l’expresident valencià Josep Lluís Albinyana o l’exbatlle de Perpinyà Joan Pau Alduy, alerten de la davallada en l’ús social del català a tots els territoris, i fan una crida a situar la llengua “al centre del debat polític i social” arreu. Així, reclamen a totes les administracions que no es desentenguin de les seves responsabilitats i apliquin les lleis i reglaments en matèria lingüística que ja existeixen -fan especial èmfasi que cal exigir als estats la “reciprocitat total” dels mitjans de comunicació en tot el domini lingüístic, però també que es compleixein quotes com la del 25% de música en català a les ràdios del Principat-, si bé s’adrecen sobretot a persones i entitats de la societat civil, a fi que s’impliquin “de manera activa i conscient” en la defensa i promoció de la llengua. “Són fonamentals els comportaments quotidians de tothom”, resa el manifest.

En aquest sentit, el text suggereix tot un seguit d’accions que es poden dur a terme a nivell individual, com ara parlar en català amb tothom, consumir cultura i entreteniment en català o exercir “amb plenitud” els drets lingüístics en la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum o els serveis socials, a més de col·laborar amb les entitats en defensa de la llengua o reivindicar les xarxes veïnals o qualsevol tipus d’associació que estigui compromesa amb el català. Així mateix, s’insta aquestes entitats que treballin per compartir experiències a tots els nivells que reforcin la consciència d’unitat lingüística.

“Que les administracions facin el que creguin que han de fer sobre el català, totes tenen responsabilitat però no els direm ni quan ni com ni què han de fer”, exemplificava avui l’impulsor del manifest, l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, que apuntava cap a una altra direcció: “diem sobretot a entitats i associacions de tot tipus que s’arromanguin i entre tots potenciem el català”. En aquest sentit, Puig creu que ja hi ha “una capil·laritat i un entramat important d’associacions que ho fan”, però insisteix que “n’hi ha d’haver més, no en sobra cap, i tampoc cap persona individual”.

Puig ha valorat de manera positiva que s’hagi creat una conselleria de Política Lingüística, i a més liderada per un expert com és Francesc-Xavier Vila, i confia que això farà “que es vegi que hi ha més pressupost, més idees i més projecte”. “Més enllà de si el govern és socialista, cal que es vegi amb realitats, i si no des del Parlament mirarem de vigilar si no es fan les coses”, ha reblat el també diputat de Junts.