política
Junts i el dilema Illa-Sánchez
Els de Puigdemont viuen la disjuntiva de liderar l’oposició al Parlament –i aclarir si la fa ell– i alhora votar amb el PSOE al Congrés
L’exhibició de força de Nogueras tombant els objectius d’estabilitat forcen Montero a no descartar ja prorrogar el pressupost
Després de les vives emocions de la tocata i fuga de Carles Puigdemont el 8 d’agost a Arc de Triomf, primer cas en què un líder de l’oposició eclipsa el candidat a president el dia de la investidura, Junts afronta un dilema estratègic que no podrà dirimir amb curses del líder ni coreografies de gorres i barrets de palla, sinó que exigirà la mirada llarga de les disjuntives existencials. Si el 130è president és fidel a la paraula donada el 9 d’abril, viu les últimes hores com a líder de Junts perquè es va excloure com a opositor i no té cap càrrec orgànic. “Jo no puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència”, va dir. Però en política el temps pot ser un rellotge de Dalí i Junts ha convocat a Calella els dies 26 i 27 d’octubre –setè aniversari de la declaració unilateral d’independència– un congrés extraordinari en què ha de dirimir un dilema vital: com liderar l’oposició al president Salvador Illa al Parlament –i aclarir si és Puigdemont qui l’exerceix en funció de si manté la promesa de no ser mai el líder de l’oposició o bé se’n desdiu– i com fer això compatible amb el fet de votar amb el PSOE al Congrés si alhora vol que la legislatura estatal no tingui una mort prematura que precipiti una majoria del PP i Vox.
El curs polític a la Carrera de San Jerónimo va acabar amb l’exhibició de força de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que en l’últim ple del 23 de juliol va tombar els objectius d’estabilitat pressupostària, el pròleg del pressupost estatal del 2025. El que havia de ser el feliç primer aniversari de les eleccions del 23 de juliol es convertia per a Pedro Sánchez en un sobtat i cruel recordatori de la seva debilitat i l’anunci que la legislatura pot morir prematurament. Que Junts dinamités el pressupost abans de néixer va ser una sorpresa per a María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, que en el Consell de Ministres havia donat per fet davant dels col·legues de gabinet el vot a favor a Junts, tal com va revelar el ministre Ernest Urtasun (Cultura) al diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro al pati del Congrés i un micròfon ho va gravar.
La conseqüència de no tenir ni l’embrió del pressupost és que, en l’equador del 2024, els comptes en vigor a Espanya són els del 2023 prorrogats. En veure l’avançament de les eleccions que Pere Aragonès fixava pel 12 de maig, Sánchez ja va renunciar a tenir pressupost del 2024, i ara es troba que amb Illa ja investit potser hi haurà de tornar a renunciar perquè Junts (26 i 27 d’octubre) i ERC (30 de novembre) han colonitzat la tardor amb els seus congressos refundacionals. La determinació de Nogueras és el que força Montero a no descartar ja una nova pròrroga del pressupost, que seria la sisena en els últims 10 anys i que convertiria la repetida promesa de La Moncloa d’aprovar-lo “en temps i en forma” en una burla de l’hemeroteca i del destí.
Quan Junts no tem votar no
Si bé Junts ha votat el 70% de les iniciatives al Congrés al costat del PSOE i Sumar, els de Nogueras han demostrat que no els tremola el pols pel fet de quedar-se sols prement el botó del vot en contra fins i tot quan ERC, Bildu i el PNB estan en el vaixell del sí. És així com Junts va votar no a la llei d’amnistia en la primera redacció, al decret del subsidi d’ocupació, a convertir en obligatori i fixat a Madrid el repartiment de menors no acompanyats entre comunitats tot reformant la llei d’estrangeria i als objectius d’estabilitat. Si al PSOE se li pregunta per aquesta tensió parlamentària no resolta, la resposta és que Junts no és de fiar perquè és imprevisible i es mou al vent de variables sobrevingudes com ara dinamitar els objectius d’estabilitat poc després de l’anunci de la visita de Sánchez a Aragonès per segellar la investidura d’Illa. Si a Junts se li demana el perquè de la tibantor, la resposta és que el PSOE està tan habituat a les condicions i el preu que posa ERC que no sap negociar si l’interlocutor li imposa un llistó més elevat i que és capaç de pactar l’IVA del 0% a l’oli d’oliva al gener i no complir-ho al BOE fins al juliol. “Amb Junts no ho tindrà tan fàcil”, va reblar un cop més l’actual portaveu de Junts al Senat, Eduard Pujol, al ministre Óscar Puente divendres al Senat. Com en tot, el vot de Junts és imprescindible per reformar la llei de finançament (Lofca).
El drama de Sánchez és que té una aliança més sòlida que mai amb ERC –soci d’aventura d’Illa–, amb Bildu –al Congrés no té rancúnia tot i ser vetat a Ajuria Enea i a l’alcaldia de Vitòria– i amb el PNB –el PSE integra el govern de coalició del lehendakari Imanol Pradales–, però Junts és el fusible intermitent de la seva majoria i el que il·lumina la debilitat sense preavís. Quin sentit tindrà per a Junts la respiració assistida a Sánchez sabent que tota conquesta assolida al Congrés serà gestionada per Illa és el dilema hamletià que espera veredicte.
Diputació permanent per citacions
El Congrés viurà demà una reunió de la Diputació Permanent –l’òrgan de versió reduïda amb 68 diputats que substitueix el ple fora del període ordinari de sessions els mesos de gener, juliol i agost– amb peticions de compareixença sobre la taula com ara la del PP al president Pedro Sánchez perquè doni explicacions sobre el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya i “les raons per les quals un pròfug de la justícia es va poder passejar per Barcelona” el 8 d’agost sense ser detingut. El setge del PP sobre l’agenda catalana inclou també l’exigència que la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, comparegui en el ple del Congrés per informar “sobre el sistema de finançament singular i el secessionisme fiscal que ha acordat amb els seus socis de forma bilateral i fora del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú a canvi de presidir la Generalitat de Catalunya i de seguir presidint el govern d’Espanya”.
Sánchez també afronta peticions del PP de compareixença per la posició sobre la crisi migratòria a les Canàries –tot i que va ser el PP el que va tombar l’acollida obligatòria de menors no acompanyats– i les eleccions a Veneçuela. Presidida també per Francina Armengol, la Diputació Permanent està formada per 27 diputats del PP, 24 del PSOE, 6 de Vox, 6 de Sumar, 1 d’ERC, 1 de Junts, 1 de Bildu, 1 del PNB i 1 del grup mixt.
Després d’uns dies de vacances a Lanzarote, on ha coincidit amb Salvador Illa, Sánchez retorna avui al seu despatx de La Moncloa i dimarts presidirà el primer Consell de Ministres del curs abans d’un viatge oficial a Mauritània, Gàmbia i el Senegal.
