Política

EUROPA

L’extrema dreta guanya per primer cop unes eleccions regionals a Alemanya

La xenòfoba Alternativa per Alemanya (AfD) és la més votada a Turíngia i la segona a Saxònia

Tal com vaticinaven tots els sondejos, la pujada de l’extrema dreta a l’est d’Alemanya s’ha confirmat aquest diumenge en les eleccions als lands de Turíngia i Saxònia. La formació xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD) ha arribat al primer lloc a Turíngia i al segon a Saxònia, darrere de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), segons les projeccions d’ARD, la primera cadena de la televisió alemanya.

A Turíngia, AfD hauria obtingut el 31,2% dels vots, seguida dels conservadors de la CDU (24,5%), l’esquerrana Lliga Sahra Wagenknecht (BSW, 15,7%), L’Esquerra (12,4%) i el Partit Socialdemòcrata (SPD, 6,8%). És la primera vegada que AfD es converteix en el partit més votat en un land alemany, encara que les seves possibilitats de formar govern són remotes a causa del cordó sanitari a què es veurà probablement sotmesa.

A Saxònia, la CDU obtindria el 31,6% dels vots; AfD, el 30,4%; la BSW, el 12%; l’SPD, el 12,2%, i Els Verds, el 5,5%, cinc dècimes per damunt del llindar mínim per entrar a la cambra. D’aquesta manera, les eleccions també han confirmat la temuda desfeta de la coalició tripartida –socialdemòcrates (SPD), verds i liberals– del canceller federal, Olaf Scholz. Amb tot, la por que l’SPD, el partit de Scholz, quedés fora d’un dels dos Parlaments regionals no es va materialitzar.

Tino Chrupalla, colíder d’AfD, qualificava ahir de “sensacionals” els resultats de la formació xenòfoba. “Una cosa és clara: el desig dels votants és que hi hagi un canvi polític, tant a Saxònia com a Turíngia [...]. Si vols una política creïble, no podràs fer-la sense AfD”, va declarar, mentre l’altra colíder, Alice Weidel, parlava d’“èxit històric” i d’un “rèquiem per a la coalició [de Scholz].” Amb aquest quadre, la CDU semblava ahir al vespre l’únic dels partits tradicionals amb capacitat de fer front a la ultradreta a l’est del país, mentre que la Lliga Sahra Wagenknecht, sorgida d’una escissió de L’Esquerra i que porta el nom de la seva fundadora, s’ha convertit en un nou actor que podria ser clau a l’hora de formar govern als dos lands, una operació que es preveu complicada. A Saxònia, l’actual ministre president, Michael Kretschmer, de la CDU, podria intentar mantenir la coalició amb l’SPD i Els Verds, però també podria buscar una aliança amb la BSW. A Turíngia la situació és més complexa. AfD avantatja en més de sis punts la CDU, però ningú vol, de moment, un pacte amb la ultradreta, de manera que totes les mirades estan posades sobre el líder cristianodemòcrata Mario Voigt, que haurà de fer autèntics jocs d’equilibris per forjar una majoria. La CDU té com a principi no fer coalició amb AfD ni amb L’Esquerra. Sobre la BSW no pesa aquest cordó sanitari, tot i que les negociacions amb aquest partit tampoc s’anuncien fàcils



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dídac Manresa Molins
Alcalde de Breda (ERC)

“Un dels objectius de legislatura és enllestir la redacció del POUM”

Breda
Política

El sentiment de catalanitat va a la baixa

Barcelona
amèrica del sud

Veneçuela anuncia la detenció de dos espanyols per un suposat pla contra Maduro

barcelona
estats units

Trump promet deportacions a la ciutat sacsejada per les mentides

barcelona
guerra a gaza

Els atacs israelians contra el nord de la Franja causen una vintena de morts més

barcelona
guerra a europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 206 presoners de guerra més

barcelona
política

Nova Esquerra aposta perquè el president d’ERC no sigui alhora candidat

barcelona
vaticà

Francesc demana als catòlics dels EUA votar “el mal menor"

barcelona
guerra a europa

Biden i Starmer ajornen la decisió sobre l’ús d'armes de llarg abast

barcelona