El risc d’arribar a morir d’èxit
Sitges ho té tot per ser un municipi estable, però encara no ha trobat la recepte per ser-ho
Un turisme divers i multitudinari, la fragmentació política i la falta d’habitatge, els principals reptes
El procés judicial obert contra l’actual equip de govern també paralitza l’activitat política
Sitges encapçala la llista dels preus més alts per un habitatge, i es troba a faltar una oferta accessible
El municipi de Sitges és, per definició, i per història, turístic. Té una marca posicionada potent des de fa dècades que l’ha col·locat en el mercat nacional i internacional, degut a la seva posició en ple litoral del Garraf, pel llegat històric –que ja parla de visitants a principi del segle passat– i pel fet d’acollir turismes de diferents tipus. És conegut per la seva capacitat d’obertura al col·lectiu gai des molt abans que ho fessin altres poblacions. I això l’ha convertit en un punt de referència pel que fa a cultura i turismes LGTBI+. D’altra banda, actualment, el turisme de negocis arriba al 50% del balanç de visites turístiques, d’entrada d’ingressos i de visibilitat internacional. Ofereix més de 4.500 places hoteleres, la majoria de quatre estrelles com a mínim. Acull congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials; i és la ciutat de l’Estat espanyol que no és capital que n’acull més. Assumir constantment la població flotant del municipi és un dels desafiaments als quals s’enfronten els visitants i els governs municipals des de fa dècades.
És, juntament amb Sant Cugat, una de les poblacions més cares de Catalunya. Les dades de la renda per càpita i el fet, entre altres exemples, que les botigues del poble estiguin sempre obertes, de dilluns a diumenge, fa pensar que ho té tot per viure-hi tranquil i disfrutant d’una desestacionalització d’esdeveniments que li garanteixen visitants tot l’any. Però, com passa en moltes altres poblacions de costa, viu en un etern dilema entre continuar apostant-ho tot al turisme i arriscar-se a morir d’èxit, o anar llimant l’arribada massiva de visitants i garantir unes condicions de vida més còmodes als residents.
Així, gràcies als diversos esdeveniment que convoca al llarg de l’any, ha creat una entrada de visitants constants, fet que, d’altra banda, la podria portar a morir d’èxit. En el darrer carnaval, i sobretot gràcies a la gratuïtat dels trens de rodalies de Renfe, la població va rebre un milió de visitants. Casos semblants són altres cites com ara el Festival de Cinema –que ha aconseguit ressò internacional des fe fa anys–, la celebració del Pride, o el Rally Costa Brava. Fins i tot la festa major està declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya i és motiu també d’arribada de nombrosos visitants.
En les darreres eleccions municipals, els resultats van atorgar a Sitges la condició de ser una de les poblacions amb més fragmentació política de Catalunya. Així va quedar demostrat a l’hora d’establir el govern municipal. Mentre es donava per fet que la llista més votada (Junts) aconseguiria, d’una manera o una altra, arribar als onze regidors que calia per fer majoria, un gir de guió va propiciar l’episodi sorpresa de veure com l’alcaldia es mantenia en mans d’ERC, gràcies a un pacte multilateral, amb quatre partits i amb l’acord que en el darrer any l’alcaldia seria per al partit, els Comuns, que curiosament no ha entrat en el govern municipal.
Procés judicial pendent
En aquest darrer any, una altra de les dificultats que tingut el municipi per gaudir d’una vida política més asserenada ha estat el procés judicial en què està immers bona part de l’equip de govern. Quan feia tres dies que s’havia constituït el govern municipal, l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, d’ERC, i diversos regidors i treballadors de l’Ajuntament van ser detinguts en una operació policial de pel·lícula, que ja ha estat qualificada de desmesurada per moltes opinions, per un possible cas de corrupció a l’Ajuntament, en una investigació per la suposada concessió irregular de subvencions a entitats socials. Entre les persones detingudes hi havia l’exregidor de Promoció Econòmica Guillem Escolà, de Sitges Grup Independent; el secretari del consistori, Òscar Buxeras; una tècnica de platges; un altre funcionari jubilat que havia estat director de l’àrea de Territori en anteriors mandats; el president de la Taula del Tercer Sector Sitges-Garraf, Joan Carles Nicolás, i algunes persones receptores de les subvencions. Es dona la circumstància que les detencions no van ser ordenades per la jutgessa que porta el cas, sinó que han estat iniciativa de la Policia. Arran d’un informe policial, el jutjat d’instrucció 8 de Vilanova i la Geltrú està investigant, des del maig del 2022, presumptes delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental de l’Ajuntament de Sitges respecte a la Taula del Tercer Sector Sitges-Garraf i una cooperativa de la població en l’adjudicació de subvencions i contractes menors entre el 2017 i el 2022.
L’altre gran taló d’Aquil·les a Sitges és la falta d’habitatge accessible. La població encapçala la llista dels preus més alts. En la darrera dècada, cap altre municipi ha superat el preu mitjà per metre quadrat construït en la compra d’habitatges de la vila, que aquest primer trimestre del 2024, segons els principals portals del sector –Idealista i Fotocasa–, ha arribat als 4.273 euros. Les promocions d’habitatge protegit són insuficients. Per aquest motiu, diversos sectors de la població ja han reclamat una taula amb la societat civil, els agents econòmics i els partits polítics de la comarca per plantejar polítiques d’habitatge amb l’horitzó del 2050.
Lligat a la pressió turística i d’habitatge hi ha la qüestió dels equipaments. Tant en el sector educatiu o cultural com en l’esportiu o social, el municipi ha fet curt per assumir l’enorme presència humana que ha de gestionar. S’amplien instal·lacions i se’n fan de noves, però hi ha molts flancs pendents de resoldre, encara.
També hi ha reptes en termes de sostenibilitat. Aquest estiu el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Demarcació de Costes, va optar per iniciar els treballs per reomplir de sorra les platges del Garraf i de Sant Sebastià. L’actuació no va ser ben vista per diversos sectors sitgetans, entre ells el mateix equip de govern, que s’ha manifestat en contra de recórrer sempre a la draga de sorra. Les platges de Sitges són de les que més pateixen quan venen temporals, i l’Ajuntament ja ha demanat un estudi a fons del ministeri per no haver d’optar sempre per actuacions que només són solucions a curt termini.