"Aquest no és el moment de negociar el finançament"

L’expresident d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha reaparegut a l’esfera pública per presentar el seu llibre Rompiendo Cristales. Treinta años de vida política, on barreja la biografia amb el pensament polític. A l’entrevista es mostra contrari a reformar en aquests moments el finançament autonòmic. Creu que les comunitats haurien d’esperar que la caixa es tornés a omplir.

Zapatero es va comprometre a tancar aquest mes un acord sobre el finançament. Vostè ha alertat que cap pacte seria creïble sense Extremadura.
Extremadura ha aconseguit convertir-se en la consciència crítica d’Espanya. Entenc que qualsevol govern, sigui del color que sigui, si fa un sistema de finançament i Extremadura el denuncia perquè és injust, això té una eficàcia tremenda davant l’opinió pública, davant el mateix govern i la resta de les comunitats. El PP va tenir necessitat de firmar abans que ningú amb Extremadura el seu sistema de finançament. La firma li va costar al senyor Montoro molts més diners del que hauria imaginat quan va començar a negociar, a canvi que Extremadura donés el seu vistiplau i es pogués presentar com un acord equilibrat que beneficiava les regions menys desenvolupades.

L’actual govern espanyol seguirà el mateix camí?
No ho sé. Aquest no és el moment de negociar un sistema de finançament autonòmic. Els ciutadans estan esperant que siguem capaços de donar una resposta a un assumpte francament difícil: solucionar una crisi . Em sembla que si ara es negociés el finançament les comunitats hi sortirien perdent. Si fos president demanaria que no es decidís ara, que esperéssim a temps millors. De tota manera, sóc partidari que es contempli la realitat de cada regió perquè es corregeixin els desequilibris que la nova situació està produint en algunes regions; per exemple, a Catalunya, on hi ha una certa desigualtat com a conseqüència de fenòmens nous com el de la immigració, que està portant un cert deteriorament de serveis públics com l’educació, la sanitat...

Si les comunitats tenen un millor finançament, es podrà afrontar millor la crisi.
A la crisi no crec que s’hi respongui millor tenint més competències. Quan l’Estat no té diners és difícil que els doni.

Del que es tracta és d’un repartiment diferent...
Depèn de en quin sentit. Cadascú voldrà quedar-se la part del lleó. Uns hi posaran la població, la immigració, d’altres el territori... El finançament autonòmic no s’ha resolt mai amb criteris tècnics, sempre s’ha resolt amb criteris polítics i després s’ha vestit el nino. He negociat quatre sistemes de finançament autonòmic i al final acaba el ministre d’Hisenda dient: “Vostè què és el que vol?”. “Jo necessito això i això”. Si aconsegueixes que t’ho donin després a això se li dóna caràcter tècnic. Per exemple: 0,08 per extensió del territori... I això és el que s’ha de seguir fent. Més val esperar una mica per si la caixa torna a omplir-se. Ara es donaran 8.000 milions d’euros als municipis. No hi ha finançament local, és un afegit perquè els municipis puguin fer un gran PER nacional. Com la banca.

Hi ha una llei orgànica, que és l’Estatut, que ordena l’elaboració d’un nou finançament.
Hi ha dues lleis, l’Estatut i la LOFCA. La LOFCA obliga a la multilateralitat. Hem arribat 30 anys després a una situació en la qual seria bo tornar a seure i discutir com podem estar 30 anys més amb un Estat que sigui eficaç, democràtic i descentralitzat, i que reconeix els fets diferencials... Caldria reformar algunes coses com el Senat, que és una cambra que no representa territorialment a ningú. L’Estat de les autonomies necessita una bona revisió, que el tornem a pensar perquè aguanti 30 anys més.

¿Tot el procés de reformes d’Estatuts no ha servit per a això?
Per mi no. Recordo que quan Catalunya va començar a reformar el seu Estatut se li va preguntar a un dirigent nacionalista per què vol reformar l’Estatut, i diu que per defensar-se de l’Estat. Ara ho pregunta vostè a qualsevol regió que està reformant l’Estatut i diu que per defensar-se del que es defensen de l’Estat. Però no sóc partidari del que diu el PP: que s’ha de tancar l’Estat autonòmic. Ha d’estar obert.

En aquesta posada al dia, seria partidari d’una reforma de la Constitució?
Igual que els Estatuts, la Constitució pot sotmetre’s a revisió.

Un Estatut que ha estat aprovat pel Parlament, que ha passat per les Corts, votat pel poble català, ¿pot ser revisat ara per un tribunal?
L’Estatut és la conseqüència de la Constitució. El poble català va votar com a conseqüència que la Constitució ho permet. La Constitució té un Tribunal Constitucional que pel que sembla és sobirà per decidir sobre totes aquelles lleis que aprova el Parlament. Si no, no faria falta el TC, n’hi hauria prou que cada cosa que féssim al nostre territori la sotmetéssim a referèndum.

Però no és un xoc de legitimitats?
No. La legitimitat ve de la Constitució. Catalunya té l’Estatut perquè hi ha una Constitució que ho permet, si la Constitució hagués dit que no, no hi hauria Estatut per molta història que hi hagi darrere. El pitjor seria que el TC fes una interpretació que servís per a moros i cristians. Ha de fer una interpretació ben jurídica; no política.

¿Com van les relacions amb Zapatero?
Zapatero és la conseqüència del partit que vaig ajudar a crear. Em sento responsable d’ell. El que hi ha és atrevit i valent. Una altra cosa és la gent que envolta Zapatero al govern i l’executiva. La foto de Zapatero és molt heterogènia, però internament és d’una homogeneïtat perillosa. Ningú s’alimenta bé a base de llaminadures. Falta que de tant en tant algú li doni algun aliment que no li agrada perquè això enforteix.