política
Ja són una desena les comunitats que han recorregut l’amnistia al TC
El Constitucional ha d’acordar aquest matí si accepta la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem
Castella Lleó i La Rioja s’han sumat avui a la creuada contra la llei d’amnistia a Tribunal Consticuional. Amb elles ja són una desena les comunitats que han presenta recurs, entre les que hi ha Castella-La Mancha, governada pel socialista Garcia-Page. La resta són Andalusia, Comunitat Valenciana, Galícia, Aragó, Madrid, Múrcia i Cantàbria.
Algunes de elles han aprovat també presentar recusacions als magistrats del TC Juan Carlos Campo, exministre de Justicía, Laura Díez Bueso, que va ser directora del ministeri de la Presidència i Cándido Conde Pumpido, que va ser fiscal general de l’Estat.
Els últims recursos s’han presentat avui quan justament acaba el termini per presentar-los, que coincideix al mateix temps amb l’inici del camí de la llei al TC. Aquest matí l’alt tribunal està reunit per acordar si accepta la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem. Fonts jurídiques recollides per Efe, han apuntat que el ple ho admetrà per unanimitat.
La qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Suprem es considera prioritària per diverses raons: perquè és la primera i prové de l’alt tribunal, però també perquè marcarà el camí per a la resolució de tots els recursos d’inconstitucionalitat i empara que veurà després el Constitucional.
La via que s’obre avui, però, serà llarga. Fonts del TC calculen que entre sis mesos i un any. Les mateixes fonts explicaven a l’ACN que els recursos d’empara es resoldran mitjançant una sentència unificada, mentre que els recursos presentats pel PP i les comunitats autònomes i les qüestions de constitucionalitat tindran cadascun la seva respectiva sentència.
A les portes de l’inici del debat de l’amnistia, aquesta setmana el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, demanava “respecte polític i institucional” a les decisions “i a la independència” del TC, i recordava que la llei recull que “tots els poders públics estan obligats al compliment” de les seves resolucions.