Antoni Desvalls també hi era, el 1714

En un article d’opinió en aquest diari, el president Quim Torra i Pla afirmava en la Diada de l’any passat que hi havia molta gent (independentista) que tenia ganes de tirar la tovallola i de dir: “Ja s’ho faran.” Però Torra instava a no caure en el desànim i recordava l’1 d’octubre del 2017 com el dia que Catalunya s’havia “autodeterminat”. Igual que l’11 de setembre del 1714 –hi afegia–, “el jo havia passat a ser nosaltres” perquè en la defensa de la ciutat de Barcelona de fa 310 anys hi havia participat “el poble mateix”, incloent-hi “ferrers, carnissers i sastres”.

Com a preludi de la Diada, ara amb un president no independentista (Salvador Illa) en lloc d’un president independentista (Pere Aragonès), Torra i el personal de l’oficina del 131è president de la Generalitat (2018-2020) van organitzar ahir un acte commemoratiu de l’any Desvalls, en record del general Antoni Desvalls i de Vergós (1666-1724), el marquès del Poal.

En l’acte, a l’Auditori Josep Irla de l’edifici de la Generalitat, hi va haver intervencions musicals i poètiques a càrrec dels músics Ramon Redorta i Gemma Pla, al principi, i del Cor Maragall, al final. El mateix Torra va conversar amb el comissari de l’any Desvalls, Marc Clotet, sobre la figura d’Antoni Desvalls i del seu germà Manuel (1674-1774), en una lliçó amena d’història.

Per Torra, el general Desvalls, nascut al Poal (Pla d’Urgell), és un dels exemples de la noblesa que va defensar les llibertats de Catalunya i es va alinear amb l’arxiduc Carles III d’Àustria en lloc del model absolutista de Felip V en la guerra de Successió a la corona hispànica. El Molt Honorable President va recordar ahir a Girona que Desvalls no és tan conegut com Antoni de Villarroel, Rafael Casanova o el general Josep Moragues, però que la seva trajectòria és impol·luta. “Ho va donar tot per defensar les lleis, les constitucions, les prerrogatives i els honors del país”, va assenyalar Clotet.

Desvalls va contribuir a defensar la rereguarda del país mentre la ciutat de Barcelona defensava la causa austriacista en contra de les tropes de l’exèrcit franco-castellà. Capità als 18 anys, va fer carrera militar per tradició familiar i no es va resignar a lluitar fins al final, el setembre del 1714.

Antoni i el seu germà Manuel Desvalls van deixar Catalunya amb la capitulació del 1714, abans que ho fes Cardona. Van participar en diferents campanyes militars i van acabar com a ministres reials de la Cort de Viena, com exposava un article del número 222 de la revista d’història Sàpiens.