L’independentisme sobreviu a la Diada

La tretzena Diada des de la manifestació històrica del 2012 que va iniciar el procés sobiranista, la que ahir en podia certificar la defunció als carrers després de la seva mort política el 12 de maig a les urnes i el 8 d’agost al Parlament amb la investidura del socialista Salvador Illa, no va certificar res més que el fet que l’independentisme civil resisteix. I que el batec continua latent entre la ciutadania, malgrat la trencadissa partidista i la pèrdua de la majoria parlamentària i del govern. No va ser ni de bon tros una mobilització com les històriques d’anys anteriors, certament, però desenes de milers de persones van tornar a sortir a cinc ciutats del país –unes 75.000 en total, segons dades de les respectives policies locals: unes 60.000 a Barcelona, vora 7.000 a Girona, unes 3.000 a Tarragona i Lleida i més d’un miler a Tortosa– per desafiar les expectatives més pessimistes i demostrar que la gent hi continua sent. A cabassos. I que l’anhel d’independència sobreviu als seus il·lusos enterradors. “Considerem que, arreu del país, més persones han sortit als carrers que en els anys anteriors”, incidien les entitats convocants en una nota posterior, en què qualificaven la participació de “positiva i satisfactòria” i denunciaven que les xifres oficials “segueixen la tònica d’altres anys i estan molt per sota de la realitat”. “Celebrem la implicació i participació de la societat civil”, concloïen.

En un moment de desmobilització i desencís força general –els clàssics actes de la vigília al Fossar de les Moreres havien estat també poc concorreguts–, de fet, més que proposar-se repetir xifres extraordinàries del passat ara impossibles d’imaginar o donar cap nova empenta al procés, aquest era el gran objectiu dels organitzadors ahir: sobreviure, i demostrar que l’independentisme continua sent “fort, transversal i fins i tot intel·ligent”, segons reblava el president de l’ANC, Lluís Llach, en la lectura del manifest final, des de l’Arc de Triomf de la capital catalana. “Aquí no es rendeix ningú!”, proclamava. Començant per les entitats de la societat civil –l’ANC, Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el Ciemen i els CDR– que des de l’origen van voler predicar amb l’exemple, ara que la divisió és total a l’esfera política, i van unir esforços per convocar conjuntament la gran manifestació de la Diada. “Avui, aquí, entitats diverses ens hem unit demostrant que és possible arribar a acords per a les qüestions que realment importen”, subratllava Llach.

I és que aquest va ser un altre dels grans missatges de la jornada d’ahir, amb poc protagonisme directe dels partits independentistes, però molt d’indirecte, ja que molts missatges hi van estar adreçats. El manifest final, així, els va acusar de “malbaratar” les majories parlamentàries dels últims anys en “baralles” i “discussions caïnites”, que han acabat amb un “govern espanyolista” a la Generalitat. “Els partits polítics han estat incapaços de posar-se d’acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret a l’autodeterminació”, lamentava Xavier Antich, president d’Òmnium, entre els xiulets del públic, que va cridar consignes com “Puigdemont president!” –quan des de l’escenari es va denunciar que els jutges es neguen a aplicar-li l’amnistia–, “1-O, ni oblit ni perdó”, el clàssic “Unitat” o un inèdit “Puta Espanya”!, quan es va al·ludir al “rei del 3 d’octubre” i es va denunciar que l’Estat, i ara també el govern, neguen “categòricament” el dret a l’autodeterminació. Gran part del públic, fins i tot, va acabar cantant L’estaca davant la incomoditat de Llach.

Antich, en un acte propi d’Òmnium al matí al mateix escenari, havia demanat als partits independentistes que “aprofitin l’oportunitat” que els donen els processos congressuals que tenen oberts per fer “la inevitable reflexió” a què els obliga l’últim cicle electoral decreixent, i es va oferir a actuar com a “pont” davant la “lluita fratricida” en què estan instal·lats. Antich, així, lamentava que el consens majoritari per l’autodeterminació no tingui avui traducció política i institucional per la incapacitat dels partits d’assolir acords estratègics. “Per això és tan important aquesta Diada del 2024, és moment de retrobar-nos en l’important”, incidia. En aquest sentit, va ser contundent en dir que no es pot alimentar el desànim ni el catastrofisme, però tampoc la nostàlgia. “Ja no som al 2017 sinó al 2024”, emfasitzava, abans de deixar claríssim també, entre aplaudiments, que Òmnium “no compta l’extrema dreta d’Aliança Catalana” en aquest projecte. “Cap complicitat amb discursos d’odi, portin la bandera que portin”, proclamava.

La clàssica mobilització de l’esquerra independentista a Urquinaona i els concerts organitzats per Òmnium al mateix Arc de Triomf posaven fi a la Diada més reivindicativa. La institucional s’havia iniciat al matí amb les típiques ofrenes florals al monument i la tomba de Rafael Casanova, i acabarien a la nit amb l’acte oficial de la Diada a Montjuïc, també amb el govern en ple.