Gemma Busquets Ros - Breda
És la seva tercera legislatura al capdavant del municipi selvatà. “És tota una experiència vital; érem molt joves”, reconeix quan està a punt de complir deu anys exercint de batlle. Sempre s’havia sentit atret per la política. “Soc independentista des que tinc ús de raó política”, assenyala. Es va fer militant d’Esquerra perquè en aquell moment era l’únic partit independentista. “Amb la política municipal es pot incidir en el dia a dia del vilatà; les teves accions i decisions tenen un impacte directe en els teus veïns”, destaca.
Quin balanç fa des del 2015 i en concret d’aquest últim any?
El balanç és molt positiu. Sí que és veritat que ens hem sotmès a les urnes diverses vegades i hem obtingut tres majories absolutes consecutives. És un motiu d’orgull i de satisfacció perquè la gent confia en la tasca que fas al capdavant del municipi, però també és una responsabilitat. Cal també un principi de realisme perquè les necessitats tendeixen a ser expansives i il·limitades i els recursos per fer-hi front, cada cop més limitats.
Quins punts forts té Breda i quines deficiències?
Breda és un municipi amb un terme molt petit. Això implica uns avantatges, com el fet de no tenir nuclis disseminats, urbanitzacions; sí que hi ha masies. Per tant, el 90% del municipi és nucli, fet que afavoreix la cohesió social i el sentiment de pertinença, i facilita molt la gestió dels recursos públics. És un municipi compacte basat en les indústries i en els serveis. Tenim molt poca activitat primària; no arriba al 7%. D’altra banda, no tenim bones connexions. Això ens ha permès un cert aïllament; no hem tingut creixements artificials, a diferència de poblacions de la Selva del nostre entorn. Tenim 3.900 habitants. Creixem sobretot després de la pandèmia, però no ho fem com altres municipis. El preu del sòl és relativament car perquè és relativament escàs. El tema de l’habitatge és una de les problemàtiques en què s’hauria d’incidir més. És un tema molt complex. Per a un municipi petit com el nostre, fer polítiques d’habitatge és extremament complicat. Tenim un pla local d’habitatge i tenim un tècnic, però gestionem les urgències i les necessitats puntuals. La planificació estratègica de les necessitats d’habitatge no la pot fer una corporació de 3.900 habitants. Les polítiques d’habitatge han de venir de molt més amunt i s’han de fer d’una manera més ambiciosa. Quant als punts forts, destacar la importància del nostre nucli històric i del nostre patrimoni amb el monestir de Sant Salvador. La progressiva recuperació d’aquest conjunt, que al final és història del poble i orgull per a la nostra població. També és una font d’ingressos a través del turisme i dels visitants que puguem rebre en el marc de la visita al vescomtat de Cabrera, al Montseny, al castell de Montsoriu... S’hi està treballant en clau de promoció econòmica.
Com estan les finances?
Tenim una hisenda relativament sanejada. Tenim un pressupost aproximat de 4,5 milions d’euros. Som 3.900 habitants. Estem parlant de 1.200 euros per habitant. És un pressupost justet, no podem fer gaires meravelles. Estem en un endeutament del 30%, que no és preocupant; paguem els proveïdors a termini. Econòmicament tenim fortalesa, però no tenim marge per fer grans inversions. Tampoc tenim recursos per fer inversions grans cada any.
Quines són les línies mestres d’aquesta tercera legislatura?
Continuar amb la planificació estratègica; és a dir, repensar com volem que sigui el municipi des del punt de vista de mobilitat i urbanísticament. Per això estem redactant, des de fa uns quants anys, el POUM. Un d’aquests objectius de legislatura seria acabar-lo. És a dir, a finals del 2024 fer-ne l’aprovació inicial, i abans del 2027, si fos possible, l’aprovació definitiva. Per tant, la planificació urbanística i també posar ordre en les qüestions mediambientals. Fa set anys que fem el porta a porta i fa dos anys vam introduir la taxa justa, en què hi ha una part variable i una part fixa. L’any vinent introduirem la recollida d’una altra fracció, el vidre. També volem planificar per sectors, com ara la zona esportiva, i fer millores en educació. Un altre dels eixos és el patrimoni. Moltes de les inversions que s’estan duent a terme van en la línia de recuperar el patrimoni, ja que el tenim molt degradat, tant el nucli antic com els equipaments. També ha de ser la legislatura de les plaques solars fotovoltaiques. Volem posar-ne en uns quants equipaments del municipi, i també hem de fer obres a la biblioteca.
A més del POUM, que entenc que és vital, algun altre gran projecte a destacar?
M’agradaria posar l’accent en el canvi de model que estem duent a terme del centre de serveis de Breda. Popularment, en diem “centre de dia”, però no actua com a centre de dia. Aprofitant que s’acaba l’actual contracte de concessió de serveis, volem fer una passa endavant i convertir-lo en un espai d’acció integral en l’àmbit rural, que és equivalent a un centre de dia però amb especificitats en l’àmbit rural. Convertir-lo en un espai amb horaris de centre de dia que ofereixi nous serveis i una nova cartera de possibles usuaris per donar més cobertura a la nostra gent gran. S’està treballant amb l’empresa Sumar per implantar-ho de cara a l’any que ve. És una opció estratègica i molt necessària en municipis amb població envellida com el nostre.
I de la feina feta aquest any?
Hem acabat les obres de Cal Batlle, una masia que hi ha a la zona esportiva. Hem enllestit també les obres de la primera fase del claustre. Estem a punt d’acabar la urbanització de l’aparcament de la zona esportiva. Són projectes que havíem començat a finals de la legislatura passada i els estem acabant a principis d’aquesta. Properament també han de començar les obres de construcció de la nova comissaria de policia, que ens ha de permetre tenir un nou equipament apte i preparat per a una policia local que vam crear fa quatre anys. Hi ha prevista la il·luminació del carril bici de la ruta del ferrocarril.