Política

Política

El sentiment de catalanitat va a la baixa

El sen­ti­ment de cata­la­ni­tat ha expe­ri­men­tat una dava­llada de més de deu punts en l’última dècada, fins al punt que les per­so­nes que diuen sen­tir-se cata­la­nes han pas­sat del 29,1% l’any 2014 al 18% el 2024. Així es desprèn de l’anàlisi dels diver­sos baròmetres del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO) entre el 2014 i el 2024 que ha fet l’ACN, en què s’apre­cia que tot i que la cai­guda és gene­ral, i es viu tant als pobles petits com a les ciu­tats grans, són els joves d’entre 18 i 24 anys els que han expe­ri­men­tat més des­a­fecció: si fa deu anys esta­ven lleu­ge­ra­ment per sobre de la mit­jana amb el 29,3%, ara la xifra és de l’11,4%, la franja d’edat amb un per­cen­tatge més baix. Els qui se sen­ten exclu­si­va­ment cata­lans també cauen espe­ci­al­ment entre els cata­la­no­par­lants i també entre els votants d’esquer­res.

La tendència d’aquells qui només se sen­ten cata­lans és a la baixa a tots els grups d’edat, però no en la mateixa pro­porció. En el baròmetre del CEO del març del 2014, la iden­ti­tat amb què els enques­tats d’entre 18 i 24 anys se sen­tien més còmodes era la de “només català”, seguit de la de “més català que espa­nyol” (28%) i la de “tant català com espa­nyol” (26,7%). En aquesta dècada, els joves que s’iden­ti­fi­quen amb la cata­la­ni­tat exclu­si­va­ment s’han des­plo­mat, men­tre que els qui tenen les dues iden­ti­tats amb el mateix pes s’han dis­pa­rat 20 punts.

Per con­tra, les per­so­nes de 65 anys i més que asse­gu­ren sen­tir-ne només cata­la­nes se situen al 21%, amb una bai­xada de només cinc punts en els últims deu anys. Si l’any 2014 la gent gran era qui menys donava suport a aquesta iden­ti­tat amb el 26% d’enques­tats, ara és la franja d’edat que lidera el sen­ti­ment.

Les xifres con­tras­ten amb aquells qui diuen ser tant cata­lans com espa­nyols per igual, que veuen el suport créixer sig­ni­fi­ca­ti­va­ment en totes les edats, men­tre que les opci­ons espa­nyo­lis­tes es man­te­nen tan resi­du­als com el 2014: un 5,6% dels enques­tats del con­junt de fran­ges s’iden­ti­fi­quen més amb Espa­nya que amb Cata­lu­nya, i un 6% de la gent només se sent espa­nyola.

La tendència dels últims anys també és espe­ci­al­ment mar­cada entre els cata­la­no­par­lants. A les por­tes del 9-N, un 87% dels qui afir­ma­ven que el català era la seva llen­gua pròpia decla­rava que eren més cata­lans que espa­nyols o bé exclu­si­va­ment cata­lans, un per­cen­tatge que el juliol del 2024, a set­ma­nes de la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa, havia bai­xat al 77%. Al seu torn, els cas­te­lla­no­par­lants que se sen­ten de les dues iden­ti­tats per igual han pujat en aquest temps del 54% al 60%, un aug­ment menor, i que és ine­xis­tent entre els qui se sen­ten més espa­nyols que cata­lans o només espa­nyols, esta­bles al 25%.

També hi ha diferències més sig­ni­fi­ca­ti­ves entre els qui han nas­cut a Cata­lu­nya que entre la resta de ciu­ta­dans, ja que un 68% dels pri­mers defen­sa­ven les opci­ons de més cata­la­ni­tat fa deu anys i aquesta pro­porció ha cai­gut al 52%, en bene­fici dels equi­dis­tants entre les dues naci­o­na­li­tats (del 26% al 41%).

Les esquer­res també estan per­dent el sen­ti­ment català de manera més clara que les dre­tes. Així, el 2014 pràcti­ca­ment la mei­tat d’aquells que ideològica­ment a l’extrema esquerra es defi­nien com a exclu­si­va­ment cata­lans (47%), i ara només ho són el 27%. La cai­guda és gene­ra­lit­zada en tot l’espec­tre ideològic excepte en aquells que s’escu­ren més a la dreta (aquells qui se situen entre el 8 i el 10 en l’eix esquerra-dreta), en què el sen­ti­ment fins i tot puja, tot i con­ti­nuar sent resi­dual vore­jant el 10%. Els qui se situen a l’esquerra però lleu­ge­ra­ment (en un 4 de 10), que són un dels grups pobla­ci­o­nals més grans, han vist aug­men­tar l’opció “tant català com espa­nyol” del 25% al 44%.

Més a Euskadi

Els per­cen­tat­ges al País Basc són simi­lars, però amb els nom­bres girats: en l’enquesta poste­lec­to­ral del CIS del pas­sat mes de maig es feia la mateixa pre­gunta i el 42,1% deien sen­tir-se només bas­cos, men­tre que aquells qui se sen­tien bas­cos i espa­nyols a parts iguals es que­da­ven en el 41,8%. Les xifres són simi­lars a les que es dona­ven fa qua­tre anys, quan es va pre­gun­tar per pri­mera vegada per aquesta qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia