Política

tribunals

La defensa de Puigdemont demana recusar un magistrat del TC

La defensa de Car­les Puig­de­mont ha dema­nat recu­sar el magis­trat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) José María Macías en tots els recur­sos rela­ci­o­nats amb el procés i l’1-O que pugui pre­sen­tar ell mateix, Toni Comín o Clara Pon­satí. En el seu escrit, els lle­trats de Puig­de­mont cons­ta­ten que Macías no és impar­cial perquè mos­trat la seva “ani­mad­versió” con­tra ell i con­tra la pròpia llei d’amnis­tia. “Quina garan­tia d’impar­ci­a­li­tat hi ha quan qui està cri­dat a deci­dir en un assumpte va qua­li­fi­car de nazis els recur­rents i d’amic a qui va dic­tar la reso­lució impug­nada?”, es pre­gunta en l’escrit, avançar per El Mundo.

L’inci­dent de recu­sació repassa alguns pro­nun­ci­a­ments públics de Macías sobre els acu­sats o sobre la mateixa Llei d’amnis­tia que es troba ja a la taula del TC, començant per la decisió de la justícia ale­ma­nya de no entre­gar Puig­de­mont, amb “des­qua­li­fi­ca­ci­ons” res­pecte a Puig­de­mont, Comín i Pon­satí i donant suport a l’ins­truc­tor Pablo Lla­rena, que reco­neix que és el seu amic.

El magis­trat, con­ti­nua la defensa, com­para els seus repre­sen­tats amb els nazis i altres movi­ments tota­li­ta­ris. “El nivell d’invo­lu­cració i alar­misme del recu­sat el va por­tar a afir­mar que hi haurà morts a Cata­lu­nya”, con­ti­nua l’escrit, que ha cons­ta­tat que des de fa mesos ha començat una “guerra fron­tal” con­tra l’apli­cació de la llei d’amnis­tia que no fa gaire impar­cial ni objec­tiva la seva capa­ci­tat de decisió sobre la citada legis­lació.

El TC i la justícia euro­pea ja tenen sobre la taula, des de la set­mana pas­sada, els dife­rents recur­sos o qüesti­ons de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat sobre la Llei d’amnis­tia. Alguns jut­jats o sales que tenien una petició d’amnis­tia per resol­dre, inde­pen­dent­ment de l’ori­gen o gra­ve­tat de l’acu­sació, han deci­dit posar el fre de mà per la via prin­ci­pal­ment dels recur­sos, davant el fet que ja hi ha casos que han arri­bat a instàncies com ara el Suprem i el mateix Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i, per tant, pre­fe­rei­xen espe­rar que aquests resol­guin i esta­blei­xin doc­trina, un fet que no s’espera abans de mig any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.